|
T'has demanat mai perquè algunes persones semblen mantenir la calma davant els desastres, mentre que d'altres semblen enfonsar-se? Aquelles que son capaces de mantenir la calma tenen el que els psicòlegs anomenen la resiliència, o la capacitat de fer front als problemes i als contratemps. Les persones resilients són capaces d'utilitzar les seves capacitats per fer front als problemes i sortir-se'n: problemes com ara la pèrdua de la feina, complicacions financeres, malalties, un divorci o la mort d'un ésser estimat (What Is Resilience? Coping With Crisis, By Kendra Cherry).
M'agradaria compartir algunes notes que he anat recollint sobre la declinació del concepte de resiliència en ciències naturals. En primer lloc, la descripció que'n fa el Stockholm Resilience Centre: un dels centres que, segons les meves informacions, s'hi dediquen més seriosament al seu estudi i a la formació en aquest domini.
M'agradaria compartir algunes notes que he anat recollint sobre la declinació del concepte de resiliència en ciències naturals. En primer lloc, la descripció que'n fa el Stockholm Resilience Centre: un dels centres que, segons les meves informacions, s'hi dediquen més seriosament al seu estudi i a la formació en aquest domini.
La resiliència és la capacitat d'un sistema per a fer front als canvis i per a seguir desenvolupant-se a llarg termini dins d'uns llindars crítics. En un ecosistema com un bosc, això pot implicar fer front a les tempestes, els incendis i a la contaminació. Mentre que, per a una societat, implica una habilitat per fer front a la incertesa política i els desastres naturals, assegurant la sostenibilitat a llarg termini.
A vegades el canvi és gradual, i les coses es mouen d'una manera més o menys contínua i predictible. Altres vegades el canvi és sobtat, desorganitzat i turbulent. i els seus efectes son visibles en el clima i en les regions més vulnerables. L'evidència apunta a que, quan els canvis bruscs augmenten en freqüència i magnitud, la capacitat d'adaptació dels sistemes pot arribar al llindar de la seva recuperació.
Quan es creua el llindar d'una variable de control d'un sistema, hi ha un canvi en la direcció en què aquest es mou. Aquest canvi es produeix quan els processos interns del sistema (les taxes de naixement, mortalitat, creixement, el consum, la descomposició, la lixiviació, etc) han canviat de tal manera que les variables que defineixen l'estat normal del sistema evolucionen en una direcció diferent. En alguns casos, creuar el llindar significa un canvi sobtat i dramàtic en les variables, mentre que en altres casos la resposta és contínua i més gradual.Sobre els canvis bruscos i els llindars, afegir una evidència d'un altre grup de treball que m'ha semblat també força interessant: MicroDocs Group (Stanford University).
La resiliència preserva la diversitat de l'ecosistema, la seva productivitat i la seva sostenibilitat. L'impacte de la pertorbació és més important en els ecosistemes que han perdut la seva diversitat.Una altra nota interessant fa referència al vessant ètic que es dona als cursos del John A. Dutton e-Education Institute. College of Earth and Mineral Sciences College, on participen cinc departaments: Energy, Geography, Geosciences, Materials Science and Engineering, and Meteorology)
La resiliència és sovint vista en clau positiva. Si un ecosistema (natural o humà) és resilient, serà capaç de resistir les pertorbacions a les que s'enfronta. Però saber si la resiliència és realment positiva és una qüestió ètica, i la resposta no és automàticament positiva. Considerem una xarxa terrorista que pugui ser resilient davant dels esforços per destruir-la. O un virus patogen perillós que pot suportar un munt d'antivirals o d'altres mesures per reduir el virus. En aquests dos casos la resiliència no seria una bona cosa. Així, mentre que la resiliència és, sens cap dubte un concepte important i sovint pot ser considerat una bona cosa, no podem assumir cegament que sempre ho és.
altres notes divulgatives
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada