dijous, 3 d’octubre del 2013

vinga, parlem de la recerca científica

una sobre la validació de la recerca científica i sobre el que es publica

L'edició del mes de Març de la revista Reflex, editada per l'escola politècnica de Lausana (EPFL), publicava una noticia inquietant. Mencionava el cas d'una empresa, Science Exchange, que ofereix un servei: Reproducibility Initiative, destinat a la validació per un laboratori independent de les descobertes realitzades per la recerca científica .

El problema de la validació dels resultats de la recerca van ser evocats a l'edició del mes d'Agost del 2012 de la revista Nature, en l'article: Independent labs to verify high-profile papers. On es mencionava una experiència realitzada per un equip de científics d'una empresa farmacèutica californiana (Amgen), que havien intentat repetir en laboratori 53 publicacions de descobertes sobre el càncer, qualificades com històriques, i només va reeixir a reproduir-ne 6 !!!

i una altra sobre el que alguns anomenen recerca ...

O, si ho voleu, un reconeixement internacional al malbaratament dels diners públics destinats a la recerca ... en clau de humor. M'estic referent a l'edició 2013 dels premis IG Nobel (que podeu traduir per innoble), concedits per la penya de Improbable Research, a Harvard, el passat 12 de Setembre.  Els premis van ser lliurats per cinc veritables premis Nobel, Dudley Herschbach (Química, 1986), Roy Glauber (Física, 2005), Eric Maskin (Economia, 2007), Sheldon Glashow (Física, 1979), i Frank Wilczek (Física, 2004). Tot i que us recomano visitar els enllaços, deixeu-me presentar-vos alguns dels guardonats:
  • L'equip de Laurent Begue (Universitat Pierre Mendes-France) va ser guardonat amb el premi de psicologia per un estudi que demostra que, com més begut estàs, més maco et trobes. L'estudi es titula "Beauty is in the eye of the beer holder", i va necessitar la cooperació de la Universitat de París-Descartes (Paris-VIII) i la State University of Ohio. Si tot plegat no us sembla prou ridícul, afegir que l'estudi es va publicar l'any passat al British Journal of Psychology
  • El IG-Nobel de la pau es va concedir al president bielorús Alexander Lukaixenko, que va declarar il·legal a aplaudir en públic.
  • A la categoria de biologia i astronomia, el premi va ser per un equip plurinacional (Suècia, Sud-àfrica, Austràlia i Gran Bretanya), que va demostrar que, quan estan perduts, els escarabats piloters, s'orienten amb la Via Làctia.
  • El IG-Nobel de física es va concedir a un altre equip plurinacional (Suïssa, Itàlia, Gran Bretanya, França i Rússia), que va demostrar que hi ha persones que serien físicament capaces de córrer sobre la superfície d'un estany ... si aquest es trobés a la Lluna.
  • El IG-Nobel de química va recompensar un equip japonès que va demostrar que, el procés que fa que les cebes facin plorar, és més complicat del que els científics havien pensat.
Menys mal que encara hi ha gent que te consciència de l'esforç econòmic que ha fet la societat per destinar-lo a la recerca, que el dediquen a investigar coses que puguin reemborsar aquest esforç i no necessiten amagar-se en estudis de caràcter plurinacional per pagar-se uns viatges i viure del cuento. Per cert, que lo d'en Bàrcenas està lleig i l'home hauria d'anar a la presó (si es possible, que no vagi sol). Però ... tota aquesta penya: els que publiquen descobertes que no documenten de manera a poder reproduir-les (cas que hagin funcionat mai), i els que millor que no documentessin en què es gasten els diners que els donen per recerca, no mereixerien també passar una temporada fent treballs d'interès public?