 |
| en Manel omplint un doggy bag el dia del meu casament ... |
Corria l'any 1972 i la penya mirava ensopida a la tele com s'enlairava cap a la lluna una enèsima missió Apollo: l'Apollo 16. Això passava mesos abans de la que seria la darrera vegada que els americans posarien el peu a la lluna, amb la missió Apollo 17. Era també l'any en que Nixon va visitar la Xina en la campanya electoral del que més tard seria conegut com el Watergate. A Espanya, mentre tant, en Gregorio López-Bravo declarava que "los saharauis elegirán libremente su destino", el moviment sindical era durament reprimit i, per si tot plegat no fos suficient, s'organitzava per primer cop el festival de la OTI.
Però aquells moments de desencís intel·lectual es van capgirar gràcies a un esdeveniment històric. Estem parlant de la publicació, per Acta Geològica Hispànica (Institut Nacional de Geologia, CSIC), d'un article redactat per la Montse i en Manel, que va marcar profundament la lluita anti-franquista: Biofacies de foraminíferos planctònicos. Destacats membres del mon intel·lectual d'aquella època recorden commoguts com, gràcies a la publicació d'aquest article, van poder vèncer l'insomni que els causava la dictadura franquista. I així reprendre, cada matí amb forces renovades, la seva lluita per les llibertats democràtiques de les que gaudeix actualment el nostre país. Molts recorden amb carinyo l'efecte que els va causar la lectura d'algunes parts entusiasmants de l'article, com ara aquesta:
Determinadas especies son cosmopolitas, por ejemplo, Globigerinita Glutinata y Orbulina Universa, pero otras están restringidas a latitudes y ambientes muy concretos (...) y por lo tanto no tienen una distribución mundial, sino local. La especie Globorotalia Inflata vive actualmente en las zonas templadas del Atlántico y Pacífico. En el hemisferio norte ocupa dos cuñas con vértice en el Oeste, a 40°N, que se ensanchan hacia el Este entre 40° y 65°N en el Atlántico y entre 25° y 40°N en el Pacífico (...) En el Caribe Noroeste ha sido citada por JONES (1964, m.s.), pero en el Caribe Sur y Atlántico no vive actualmente.
La dictadura franquista seria colpejada anys més tard amb un altre estudi demolidor: Aportació metodològica al model de potencial de població. El mètode de cercle doble versus el mètode del cercle únic. Però el mèrit de mostrar el camí de la fi de l'insomni amb el que la dictadura franquista va castigar els lluitadors per les llibertats democràtiques, correspon a en Manel i na Montse.
(Dedicat a Montse i Manel, us estimo! )
Però aquells moments de desencís intel·lectual es van capgirar gràcies a un esdeveniment històric. Estem parlant de la publicació, per Acta Geològica Hispànica (Institut Nacional de Geologia, CSIC), d'un article redactat per la Montse i en Manel, que va marcar profundament la lluita anti-franquista: Biofacies de foraminíferos planctònicos. Destacats membres del mon intel·lectual d'aquella època recorden commoguts com, gràcies a la publicació d'aquest article, van poder vèncer l'insomni que els causava la dictadura franquista. I així reprendre, cada matí amb forces renovades, la seva lluita per les llibertats democràtiques de les que gaudeix actualment el nostre país. Molts recorden amb carinyo l'efecte que els va causar la lectura d'algunes parts entusiasmants de l'article, com ara aquesta:
Determinadas especies son cosmopolitas, por ejemplo, Globigerinita Glutinata y Orbulina Universa, pero otras están restringidas a latitudes y ambientes muy concretos (...) y por lo tanto no tienen una distribución mundial, sino local. La especie Globorotalia Inflata vive actualmente en las zonas templadas del Atlántico y Pacífico. En el hemisferio norte ocupa dos cuñas con vértice en el Oeste, a 40°N, que se ensanchan hacia el Este entre 40° y 65°N en el Atlántico y entre 25° y 40°N en el Pacífico (...) En el Caribe Noroeste ha sido citada por JONES (1964, m.s.), pero en el Caribe Sur y Atlántico no vive actualmente.
La dictadura franquista seria colpejada anys més tard amb un altre estudi demolidor: Aportació metodològica al model de potencial de població. El mètode de cercle doble versus el mètode del cercle únic. Però el mèrit de mostrar el camí de la fi de l'insomni amb el que la dictadura franquista va castigar els lluitadors per les llibertats democràtiques, correspon a en Manel i na Montse.
(Dedicat a Montse i Manel, us estimo! )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada