l'economia circular: França

El concepte d'economia circular es pot definir, de manera resumida, com un concepte econòmic que s'inscriu en el context del desenvolupament sostenible, i està basat en els conceptes d'una economia ecològica que té per objectiu la producció de béns i serveis, reduint en gran mesura el consum el i malbaratament de matèries primeres i les fonts d'energia no renovables. Aquest concepte, darrere del qual treballa molt activament la Ellen MacArthur Foundation (enllaç recomanat!), està molt fortament influenciat pel de Cradle-to-cradle design que es pot definir, de manera resumida com: un marc global: econòmic, industrial i social, que busca crear sistemes que no només són eficaços, sinó també essencialment lliure de residus.

La newsletter del 13.09.2013 de Enerzine publicava un extracte d'una conferència pronunciada pel ministre de l'ecologia francès, Philippe Martin, el passat 30 d'Agost sobre el tema: Vers une économie circulaire. Une perspective d’avenir pour un modèle en crise (discurs complet a l'enllaç).

Us proposo de fer una lectura resumida dels fets exposats a la conferència i deixar de banda el discurs politic adreçat al public francès: i no deixeu de comparar aquestes xifres amb les espanyoles/catalanes:

• França utilitza un bilió de tones de matèries per any: el percentatge que es recicla actualment es limita al 40%. Si prenem com exemple els residus dels materials de construcció i de les obres públiques, que representen una mica més del 73% dels residus totals produïts a França, només es recicla un 65%, tot i que els materials de construcció constitueixen gairebé el 40% de les necessitats en matèries de França.
• No és normal que una planta de biogàs a França requereixi 4 anys de procediments administratius, mentre que només calen sis mesos a Alemanya. No és estrany, doncs, que hi hagi un centenar de plantes de biogàs a França, mentre que n'hi han més de 7000 a l'Alemanya (veure abaix infos sobre el pla de gestió del nitrogen del govern francès).
• Recordem que els llocs de treball creats per una tona de residus reciclats és 10 a 30 vegades més gran que els generats per una tona eliminada a un abocador. Des del 2007, el desenvolupament del sector de la gestió de residus generats pels aparells elèctrics i electrònics, ha portat a la creació de trenta centres de processament industrial, i ha  creat 3.500 llocs de treball, dels quals, una part important, relacionats amb la economia social i solidària.
• És possible organitzar la recuperació i l'ús del que ara anomenem la mina urbana, és a dir,  la  tria dels residus creats pels mòbils, els electrodomèstics, les piles, els automòbils ... Explotar la mina urbana contribueix a la independència del subministrament de metalls estratègics i en terres rares, ja que la pressió sobre aquests recursos fa que els països proveïdors restringeixin les seves exportacions.

---

notes personals

• Ellen MacArthur Foundation, recomano visitar aquestes pàgines que presenten una proposició de pensar altrament l'economia. Com podeu veure a les  llistes de Founding Partners o a la de Memberships, no es tracta d'un grup de visionaris. Podreu trobar també entre els membres la Region of Wallonia o el Scottish Government, però no he trobat res més de conegut, no sé si m'explico.
• Enerzine és una publicació electrònica francesa centrada en l'actualitat energètica del món i, en particular, de França. Tecnològica i políticament neutre (més o menys) està oberta a totes les contribucions de qualitat, independentment de la seva tendència, presentant-nos així un panorama molt interessant sobre el que s'està fent i dient a França. Van començar a publicar el 2006 i tenen una mitjana de 200'000 visites mensuals.
• El projecte Énergie Méthanisation Autonomie Azote, té com objectiu la gestió global de nitrogen, la reducció dels costos dels fertilitzants i la reducció de la contaminació agrícola gracies a la valorització del nitrogen orgànic obtingut amb el reciclatge dels fems. També la reducció de la dependència de l'agricultura francesa del nitrogen mineral. El pla també té com a objectiu el desenvolupament local de la producció de biogàs agrícola amb tecnologia francesa, i afavoreix les instal·lacions col·lectives i els circuits de distribució locals (el primer pas en direcció dels micro grids). L'objectiu del govern Hollande és de passar de les 90 plantes actuals a les 1'000 plantes de biogàs agrícola el 2020, el que permetria la creació de 2'000 llocs de treball permanents lligats a aquest tipus d'instal·lacions.
• Mines urbanes: recomano la lectura de l'article d'Enerzine: Biomasse : l'énergie de la mine urbaine, que ens parla de la ciutat entesa com una mina de recursos, del futur incert de la incineració i del creixement de la producció de biogàs i de biocarburants a partir del tractament dels residus urbans.