divendres, 18 de maig del 2012

fi de la vaga al Crazy Horse

La vaga al Crazy Horse s'ha acabat. En efecte, el personal (eufemisme que utilitzarem per parlar de les filles) d'aquest conegut cabaret de Paris (en tot cas ben conegut d'en Doc) va començar una vaga que es justifica per un salari insuficient de 2'000 euros per un treball de 5 a 6 dies per setmana, uns quinquennis injustos, uns uniformes laborals inadequats i uns horaris incompatibles amb una vida familiar. Davant l'alarma social provocada per aquest conflicte, el president de la república, en François Hollande, va contactar els serveis jurídics del Geògraf Solitari (GS). Després d'una dura negociació tècnica dirigida per en Sinfu, el GS es comprometia a enviar un dels seus experts en dret i negociacions sindicals, a canvi d'unes vacances a Paris, transport en limusina, restaurants pagats i un accés il·limitat i vitalici al Crazy Horse. Un cop els papers signats, en Sinfu va contactar el nostre enviat especial a Paris en missions confidencials, en Israel Hands, que va conduir amb un tacte marca de la casa les negociacions: Aviam que passa aquí. O acabeu amb l'explotació d'aquestes noies o us enviem en Bou i se va aver un follón ... La direcció de l'establiment va entendre el missatge i ahir vespre es va signar un acord que reconeix al personal un augment de salari del 15 % assortie de flexibilité sur les opérations de promotion (?). Good Job, Hands!  Gaudeix de la limusina i envia'ns una postal si més no.

2 comentaris:

sinfu ha dit...

Jo vaig intentar que fos el Doc, molt estimat per les treballadores del Crazy Horse (quan va a la Patagònia sempre hi va via París) qui portés les negociacions, però com que ningú no sap on s'amaga darrerament, li va tocar la feina al Hands.

Roy Batty ha dit...

Corre el rumor a la UAB que en Doc, amb altres membres del professorat del departament, estan preparant una coral per amenitzar les vetllades dels participants del VIIé Congrés espanyol de Biogeografia. Entre altres cançons, sembla que estan assajant aquests dos tubes pirinencs:
- "Ets un ma, ets un ma, ets un maaa...riner, fill de pu, fill de pu, fill de puuu...igcerdà. Hei!" (cantada amb la melodia nadalenca del "jingle bell, jingle bell ...")
- "Sota la vall del Pirineu, totes les putes van a peeeeeu i els maricons amb bicicleeeeeta ... és l'Eeeeempordàaaa".
En Long John s'ocuparà del piano, naturalment.