Kameraden! El plaç de la presentació de la declaració de renda ha començat el 3 de maig i s'acabarà el 2 de juliol. A fi que no us agafi una crisi cardíaca o que un cop d'estrès us faci pujar el sucre i esdevingueu diabètics de per vida, m'agradaria donar-vos un consell. Ara que ja sabeu on trobarà el govern espanyol la pasta per nacionalitzar Bankia (aquest eufemisme que amaga al darrera els noms de les Caixes del PP) us demano de tot cor que no llegiu aquests dos articles: Bankia o la tormenta perfecta i Las trampas de Rato y la pésima gestión del Gobierno en Bankia ponen a España al borde del abismo. Espera, el què? ... Ah! Que perquè he ficat una foto d'en Florentino? Es que, si us ho dic (i mira que la cosa és vella!), i penseu per un moment pel què haureu de pagar, segur que us puja el sucre. En fi, jo no us dic res. I qui, malgrat l'advertència, ho vulgui saber, que punxi aquí.
11 comentaris:
Si fins i tot en parlen al New York Times!!!!
Article complert al NYT
Me sembla que encara no hem vist res de la que ha de caure. I el que me preocupa és que tota aquesta colla de malparits no en facin una de ben grossa i ens acabem trobant al davant de l'Espanya Negra de sempre.
no seria la primera ni la darrera vegada .....
No, si ni primera, ni darrera, ni hosties. La cosa, és que es quelcom de quotidià
Tim Barton vs Rodrigo Rato? Se non è vero, è ben trovato. Refrany que, tot sigui dit de pas, encara que se'ls atribueixi, els italians no coneixen i és utilitzat sobretot pels estrangers. Una mica com el No problemo.
Ja deia jo que encara no hem vist res. Ara aviam quin serà l'impacte de la caiguda de Bankia sobre el València: Temor en el Valencia tras los cambios en Bankia
I com que la realitat sempre supera la ficció, de vegades és bo mirar enrera i recordar les profecies, no ja les de Nostradamus, però si les d'una artista singular com Remedios Amaya. Espanya acabava de sortir d'un cop d'estat, havia entrat a l'OTAN, el mundial de futbol del naranjito encara coïa, en Juanka descansava al Bribón, els sociates començaven a tocar cuixa, Don Vito comprava calculadores robades i en Long John feia la mili a Sevilla.... "oh tempora..." i vet aquí, que la cantant sevillana ja parlava, amb la seva cançó "quién maneja mi barca", al festival d'Eurovisió de 1983, a Munic, de les coses que passen ara en aquesta entranyable de terra de charanga i pandereta.
M'has fet riure de debò amb la Remedios, Sinfu. Ara que, pel que fa a l'article d'en Enric Serra, dir que ni s'imagina la realitat. Els reportatges que van fer mal de veritat, van ser els que parlaven dels AVEs deficitaris (és que arriben a perdre calers dins i tot amb el Madrid-Barcelona!). I, lo dels aeroports sense avions ... ja fou l'acabose. La crisi, els desnonaments ... no cal anar veure cap reportatge sobre Espanya, car la realitat ha vingut aquí junt amb la penya que fuig d'ella. Com aquesta dona, la seva filla i el seu gendre, que junt amb rumans i grecs, van squatejar a uns horts comunals unes cabanes que s'havien de demolir per construir un nou estadi.
Gràcies per l'idea, Sinfu. Està que ni bordada!
Rato y "la formación tortuga"
Publica un comentari a l'entrada