Aprofitant les anades i tornades a l'hospital, he aprofitat per llegir el darrer dels llibres de Camilla Läckberg que fan part del préstec de cap d'any dels Rapitenks: Empremtes que mai s'esborren. M'ha agradat molt i molt. En primer lloc l'argument, que gira al voltant de la II Guerra Mundial als països escandinaus (si en voleu saber més mireu l'enllaç). La trama dels crims i com estan lligats m'ha semblat simplement genial. També, des d'un punt de vista contemporani i fun, l'historia al voltant del comissari xenòfob, la inspectora llatina que acaba sent lesbiana i la seva mare que dona cursos de salsa i de la que el tio acaba enamorant-se. Per no parlar del gos, del que comença ocupant-se de mala gana, i que acaba donant un sentit a la seva vida. També per la fi del marujeo de la protagonista, encara que l'autora sembla veure's obligada a passar-se'l al seu company (no hi ha guarderies a Fjällbacka?), potser per explicar com els països del nord han superat els seus problemes demogràfics gràcies als permisos parentals. En resum, que us recomano la lectura d'aquest llibre i que agraeixo un cop més als Rapitenks l'oportunitat que m'han donat de llegir-lo.
divendres, 11 de maig del 2012
Camilla Läckberg (III)
Aprofitant les anades i tornades a l'hospital, he aprofitat per llegir el darrer dels llibres de Camilla Läckberg que fan part del préstec de cap d'any dels Rapitenks: Empremtes que mai s'esborren. M'ha agradat molt i molt. En primer lloc l'argument, que gira al voltant de la II Guerra Mundial als països escandinaus (si en voleu saber més mireu l'enllaç). La trama dels crims i com estan lligats m'ha semblat simplement genial. També, des d'un punt de vista contemporani i fun, l'historia al voltant del comissari xenòfob, la inspectora llatina que acaba sent lesbiana i la seva mare que dona cursos de salsa i de la que el tio acaba enamorant-se. Per no parlar del gos, del que comença ocupant-se de mala gana, i que acaba donant un sentit a la seva vida. També per la fi del marujeo de la protagonista, encara que l'autora sembla veure's obligada a passar-se'l al seu company (no hi ha guarderies a Fjällbacka?), potser per explicar com els països del nord han superat els seus problemes demogràfics gràcies als permisos parentals. En resum, que us recomano la lectura d'aquest llibre i que agraeixo un cop més als Rapitenks l'oportunitat que m'han donat de llegir-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Personalment,trobo que dels quatre llibres és el més complet,suposo que entre,altres coses, pel toc d´humor que aporta el comisari al qual se li acaba desmuntant pas a pas la idea tant conservadora que té de la societat.També el tema que tracta dona una clara idea del comportament dels països escandinaus durant la 2ª guerra mundial.
Ja veurem si aquesta línia la seguirà mantenint en llibres futurs.
Doncs jo crec que si. Com no veia tres al damunt d'un burro (encara és el cas) i m'emmerdava a casa, me vaig comprar el Kindle d'Amazon i m'he llegit en versió electrònica: Crim en directe, de la mateixa autora. En la meva opinió, és el millor de tots els que ha escrit fins ara: amb una trama molt i molt ben filada, una intriga que és manté fins el final, i amb moltíssim humor. Ja me diràs alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada