Salut a tots:doncs que aprofitant el viatge nadalenc a BCN,vaig adquirir uns llibres;a veure que us semblen i si els heu llegit podeu deixar algún comentari:
"Motí al Bounty" de John Boyne,(el clàssic,reescrit sota el punt de vista d´un grumet que s´embarca amb el temible William Bligh),"La Resistència",d´Agnès Humbert,"Gomorra " de Roberto Saviano,i "El Eco de los Pasos",una autobiografia de Juan García Oliver.Vinga,a veure si us animeu.
7 comentaris:
Jo donaré la meva versió sobre l'autobiografia d'en Joan García Oliver (Joan, que era de Reus, collons!) El Eco de los Pasos. En Garcia Oliver es presenta a la primera part del llibre (abans de la revolució, que alguns continuen a anomenar Guerra Civil ) com me l'han descrit a la meva família (el meu avi i l'oncle exiliat a Tolosa de Llenguadoc) i alguns vells companys del sindicat. Fina y llanamente, un molt bon estratega, amb un parell de collons com se n'han vist de pocs i una oratòria que aixecava les masses darrera seu (atenció, l'oratòria d'aquella època). Amb en Buenaventura Durruti i en Francisco Ascaso van fundar el grup Los Solidarios i, després, el grup d'afinitat "Nosotros", de la FAI, del que eran part integrant personatges com: Durruti, Ascaso, Ricardo Sanz, Aurelio Fernández, Gregorio Jover, Antonio Ortiz y Antonio Martínez (els grans noms de l'anarquisme ibèric). Fins a la revolució va comptar amb l'admiració de tota la militància (sols a Catalunya, la CNT tenia 1 milió de cotitzants!) però ell i na Montseny es van deixar portar per les seves responsabilitats al govern i van aturar l'aniquilació dels comunistes durant els fets de maig (després, va passar el que va passar i ja sabem el que ha donat al Deganat). Els militants de la FAI no els hi ho van perdonar mai. I és a partir d'aquí que el llibre es torna menys interessant i l'aportació d'en Garcia Oliver menys ajustada als fets i la justificació del seu passatge al govern amb la desqualificació dels qui no ho van aprovar. El seu orgull no li va permetre de fer una autocrítica del seu pas pel govern i la ceguera de la militància no va fer justícia amb qui va ser un dels més senyalats revolucionaris del nostre país.
Vaig comprar "La resistència" i el vaig obrir ahir...i m'agradaria moltíssim llegir "el eco de los pasos"...un temps i una història que ens han robat i cal recuperar i repensar.
D´en Joan Garcia Oliver ja havia llegit coses a "La Guerra Civil Española" de Hugh Thomas",i a "Durruti",d´Abel Paz.Suposo que el fet d´entrar a formar part del govern espanyol,(com a ministre de justícia,ni més ni menys)va ésser per què deuria veure una manera de posar en pràctica l´ideari que tant defensava a un nivell molt més general...però,clar,un anarquista formant part d´allò que cal abolir?no quadra.
Havia oblidat que primer que res,et volia donar les gràcies per tant extensa i acurada explicació.Salut.
Jo he vist unes imatges d'un discurs d'en Garcia Oliver(los reyes de la pistola obrera de Barcelona) i no es tallava ni un pel a dir les coses pel seu nom.
M'ha agradat "La Resistència" bona història i bon títol...Algú ha llegit "Vivir de pie" d'en Cipriano Mera?
Encara no he pogut llegir "La Resistencia",però és bo saber que t´ha agradat...i no,no he llegit el de Cipriano Mera.
Publica un comentari a l'entrada