dijous, 18 de desembre del 2008
La nostra més sincera admiració
"El Periódico de Catalunya",18 de Desembre de 2008,secció "cartas al director" (a veure,natros comprem "El País" i "El Punt",però al bar tenien aquest exemplar en castellà):una persona que es presenta com a professor de la UAB,(molt coneguda entre nosaltres,per cert)deixa les coses més que clares de com segueix funcionant tot a les facultats.No tenim els mitjans adients per a adjuntar-la,més que res de cara als catalans universals,però segur que en Pierre ens guardarà una còpia.Ja ho deia aquella pancarta:"Soriano rector"...i per què no president?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
18 comentaris:
Ja l'he llegit al periodico.com. Així es parla!
Oops! Jo no he llegit El Periodico del que parles i no sé de què va la cosa. Ara bé, a risc d'incomodar (que espero que no), realitzo que tots plegats hem fet semblant de que no hi ha res que s'hagi passat aquest any enllà on ens vam conèixer. Per exemple, algú del patatabrava me deia de la facultat de lletres que: hi ha gent que es queda a dormir a les aules (que son quasi bé totes les 100), al hall hi ha la ‘cuina’, amb olles força grans, tot ple de taules i cadires, pancartes i horaris sobre les activitats que es duran a terme durant tot el dia. Això no ho recordo jo ni dels nostres temps. I trobo que és un xic llàstima d'haver-ho d'aprendre així. No hem parlat mai tampoc de les reivindicacions dels estudiants. Ni del seu coratge col.lectiu o, sobretot, personal !!!(chapeau, tios). Ni d'algunes publicacions com aquesta o aquesta. Com si li tinguéssim la por que mai no li hem tingut a la feixista responsable de tot el que està passant per por de contrariar a algú (a qui? per què?)
Dit això, constato que el geògraf solitari fa vacances i descaaaaaansa ... I que potser ens faríem un favor tots plegats si reconeguéssim que l'acte més revolucionari que som capaços de fer avui en dia és anar a beure unes birres junts i que potser valdria la pena canviar el nom del bloc ... No és més que una reflexió personal en veu alta.
Missatge rebut, Roy. Mireu, aquests dies (setmanes), com a secretari del departament i encarregat de la relació amb els alumnes de geografia he estat tot el temps que he pogut al costat de tots ells. "Tots" vol dir tant els que protagonitzen l'ocupació com els que no hi estan d'acord i voldrien fer classe (que portem 4 setmanes sense fer). Acompanyant-los, posant-me a la seva disposició i donant-los el telèfon de casa per si necessiten alguna cosa durant la nit o el cap de setmana.
Paral·lelament, participant en una plataforma pel diàleg constituïda per professorat i personal d'administració de les facultats de lletres i de psicologia (aquesta tarda mateix hem tingut una altra reunió), de la qual ha sortit un manifest i rebent les protestes de part dels col·legues del departament per això mateix i per no haver-me posicionat clarament a favor del rector i de la degana (però també he rebut el suport per part d'altres).
La carta als diaris a què es refereix l'Israel (que jo sàpiga ha sortit a l'avui, el país i el periódico) és una mica tramposa, però la meva filla Mar, per exemple, creu que els estudiants m'assassinaran perquè ella interpreta que jo els vull enviar a la presó. La trampa a què faig referència consisteix en el fet que sé de bona tinta que no hi ha cas penal possible per manca de proves i de testimonis fefaents, per això carrego les tintes a defensar que sigui la justícia qui ho jutgi. El cas dels expedients i de les expulsions és intolerable.
La meva presència quasi permanent a la universitat (durant el dia, jo no ocupo, eh?) m'ha impedit veure les imatges que ara sí que he vist gràcies al Roy. Es com si estigués a l'ull de l'huracà..
Desenganyem-nos: els estudiants no tenen tota la raó ni actuen sempre correctament ni de forma lúcida. El problema és que la institució tampoc i jo em nego a reclamar als estudiants el que la universitat o els seus "representants" no és capaç de fer.
En fi, continuarem donant-li voltes...
Gràcies per aclarir, Pierre. Crec que tot seria més fàcil per a tu i pels altres si completessis el procés d'anonimat amb un canvi de foto, però això és una reflexió i una decisió que sols tu pots fer. Personalment, he de confessar-te que m'ha agradat menys l'article que veure't com a signatari del manifest. I que pel que fa a aquest darrer, m'ha sorprès positivament veure molta gent que no m'esperava (i.e. en Abel, na Laura) i m'ha confirmat que hi ha gent que no té cabuda en aquest bloc. M'ha sabut greu d'anar acumulant les informacions que us he passat avui i callar-les, i de no passar d'altres que no he passat però que tu coneixes: i.e. classes i exàmens clandestins, sabotejant un principi que s'hauria de tenir com sagrat: el del dret a la vaga (i.e. més venint d'un professor d'avui que va ser el més vago dels alumnes que vaig tenir. Personalment, no veig l'interès de jutjar si els estudiants tenen raó i fer-lis un procés public: ho fa algú quan els mestres fan vaga per guanyar més pasta? Finalment, ningú hauria d'oblidar que aquesta canalla és el nostre futur i que nosaltres anem inexorablement cap el passat. El mínim que se'ls pot reconèixer és a expressar-se sobre el seu futur. Els hi poden negar aquest dret aquells que van aprofitar de les portes obertes que després van tancar als altres?
La meva mare sempre diu que "Los ricos y los poderosos tienen dos barajas, una para ganar y otra para no perder". Potser desde la distància un veu les coses d'una manera diferent, però t'adones que a casa passa el mateix i que els nostres fills (com sempre ha passat) ens necessiten. Sabem que sense trencar ous no es fan truïtes però costa començar a trencar ous.
Recordo alguna cosa de la vaga i reivindicacions del 1987,(algú de vosaltres ja havia acabat):també s´havia ocupat el rectorat,(l´Emma hi era)i els mossos van accedir a la UAB per la força amb el permís del rector,(ni els grisos havien gosat mai entrar a la UAB).També recordo aquell professor que quan se li va recordar que en la seva època d´estudiant també havia participat en vagues i manifestacions,l´imbècil va deixar anar que llavors tenien una raó per què Franco era al poder,com si en morir-se la mala bèstia ja estigués tot arreglat i no fos lícit protestar i reivindicar altres coses.
I,per a en Pierre,torno a fer referència al títol d´aquest post:"la nostra més sincera admiració",i no crec que calgui explicar per què,(entre en Roy i en Pierre ja ho han fet).
...i per cert,no em sento culpable en absolut,d´anar a fer una birra amb els companys(que sou vosaltres)com a l´acte més revolucionari que sóc capaç de fer.Que no ho posi en el bloc,no vol dir que no em preocupi per les reivindicacions dels estudiants,(com podria no fer-ho si,entre altres coses,l´Alba va ala universitat el curs vinent?),o pel que passa a Grècia.Salut a tots,companys.
Jo no només me'n recordo de la darrera vaga (per cert, parlant de na Emma, en Israel ha obviat de dir alguna cosa més que el fet de que anava enguixada :-D).
Me'n recordo perfectament de la que la va precedir, quan es va crear l'AEL (Associació d'Estudiants de Lletres), de la que jo era tresorer i on, al comitè, hi havia gent tant ruixada com en Freddy Barrera (el nebot d'en Heribert, president del parlament al que ja coneixia per una historia de presos de la CNT). El lider indiscutible de la moguda era en Miquel Flamarich, amb qui vaig compartir militància al sindicat d'ensenyament de la CNT (i, per qui se'n recordi, surt a les fotos del nostre casament).
En fi, tot aquest rollo, per dir que la primera moguda que va paralitzar primer la facultat, després l'universitat, tenia com a lema: "Volem la lluna" i "El Moho existe" ... Una collonada que va expressar un ras le bol dels estudiants d'aquella promo, i que va preparar el terreny a la moguda del 1987.
La conclusió de tot això és:
- Qui no se'n recorda d'on ve, té tots els números de no saber on va (oi, Miquel?).
- A mi també m'agrada anar a fer una birra amb els companys: la prova, qui va organitzar la trobada del Zürich, hein?
- No compartir una idea (jo estic amb na Mar) no ha de ser interpretat com un atac personal a ningú, màxim si jo m'estimo d'allò més aquell ningú ... i crec haver donat proves més que suficients, quan calia, del que estic dient.
- A tot això, quan quedem per la propera birra? :-D
La situació a la facultat i a la universitat sembla que segueixi un manual de teoria del conflicte: a cada acció d'una part una reacció de la part contrària una mica més pujada de to. Resumint els darrers esdeveniments:
1, els estudiants decideixen mantenir l'ocupació només a la facultat de lletres
2, el rector decideix ratificar les sancions: 6 estudiants expulsats (però amb la promesa de fer-ho efectiu de la forma que els afecti menys, per exemple, a final de curs, ja que altrament el càstig es magnifica: perden aquest curs que està a mitges i tot el següent)
3, els estudiants responen a les sancions tallant l'autopista, la diagonal de barcelona i altres carreteres
4, el rector respon fent efectives les expulsions amb caràcter immediat (per tant, multiplicant el temps efectiu d'expulsió)
5, els estudiants, entre altres accions, han fet un simulacre de tapiar el deganat (amb qui el departament comparteix porta) i un grup s'ha encadenat bloquejant la porta d'accés al rectorat.
6, el rector ha avisat als mossos, els quals han tallat les cadenes i han dissolt el bloqueig, em consta de bona tinta que sense incidents (suposo que els estudiants ja comptaven que els alliberarien de les cadenes abans de nadal)
7, encara no sé què ve a continuació... però alguna cosa vindrà, evidentment.
La meva pregunta és: fins a on? Sabeu de les meves arrels no-violentes, que propugnen una resolució pacífica i dialogada dels conflictes. Ara mateix aquest conflicte no té solució. Tal com està plantejat, el desenllaç passa perquè hi hagi uns vencedors (i el bloc més fort ja sabem quin és: la institució) i uns vençuts. Jo em nego a participar en aquesta competició perquè guanyi qui guanyi el resultat és que hi perdem tots. Per tant, propugno una tercera via que passa per "aparcar" el conflicte, deixant en suspens indefinit tant les sancions com les accions de protesta i a canvi engegar un procés de debat sense condicions sobre l'aplicació a l'estat espanyol en general i a la UAB en particular de l'espai europeu d'educació superior (Bolonya), que és el que va desencadenar tot aquest seguit de despropòsits.
I si es vol aprofitar l'avinentesa per replantejar totes les estructures socials, crec que ho tenim clar... a risc d'aparèixer reaccionari i conservador. Quan vulgui fer la revolució ja m'esculliré els meus companys de viatge (us hi apuntareu?)
Sobre la meva carta a la premsa, entenc la teva discrepància, Roy, tot i que crec que és més una cosa dialèctica o semàntica que no pas de fons. Sense voler-me excusar, en la meva carta als diaris no vaig posar el corolari que jo creia que se'n desprenia implícitament: si la justícia no els condemna -que no ho farà-, com pot gosar condemnar-los la universitat?
En fi: birrevolució, com abans millor! El dia 27 encara hem quedat (no sé si només en Hands i jo) al Zurich a les 6 de la tarda, brindarem per tots nosaltres, que ens estimem tant.
Per cert, Hands: què i a on estudiarà l'Alba?
Gràcies, Pierre. Potser siguis un pacifista, però es necessiten un bon parell per dir el que has dit i on ho has dit. Tant sols une petite nuance: el bloc més fort pot ser la institució, però escolta't bé la lletra de la darrera cançó que't vaig passar de Celtas Cortos. Vencent, hi ha qui sortirà perdent molt més que els estudiants expulsats (cara als alumnes i cara a les institucions) ... i a qui la seva vanitat de M ha acabat fotent a la bassa una mediocritat de carrera que es mereixia aquesta fi, però no aquests efectes col·laterals.
Gràcies a tu, Roy! La teva veu de la consciència sempre ha estat molt important per a mi, no me'n sabria estar...
Una altra cosa: tu creus que això ho llegeix gaire gent? De debò creus perillòs dir segons què? Cal que em canviï la fotografia? N'hi hauria prou posant que jo sóc la de la dreta de la foto en el meu perfil?
Preguntes, preguntes, preguntes...
Espero que estiguis de conya sobre la meva veu de la teva consciència. Ja saps que jo no vaig acabar els meus estudis de Rabbi, oi?
I sobre si això ho llegeix poca o molta gent, si miro els scores de les visites dels perfils, no sabria dir-te, deixant de banda família i amics ... Ara bé, tu a quanta gent li has passat l'adreça perquè ... escolta't altre cop la cançó dels Celtas Cortos i del que diu que es troba en cada grup d'amics. El nostre potser ja està fora, però potser que segueixi venint.
Doncs ho sento (o no), però no és conya... La cançó dels celtas cortos me l'escoltaré aquestes vacances...
M'has ficat vermell, capullo. Pel que fa a les cançons escolta-les totes. Valen la pena, de veritat.
... llegit al patata: Tothom a classe!
Estimats companys:quan vaig llegir la carta al diari la conclusió que en vaig treure era que la possibilitat d´una tercera via era necessària per a desbloquejar el joc de despropòsits en que s´ha convertit tot això,(a veure qui la fa més grossa)entrant en una espiral sense fi.No sé si la justícia ordinaria,però,n´era la solució.En Pierre ens confirma la seva defensa de la tercera via amb él diàleg,(que ara no existeix),com a base.Però em dona la sensació que aquesta opció serà recolsada pels de sempre i que les institucions,(per no perdre el costum)no en voldran saber res.Després,segurament la història es repetirà(molt a pesar nostre):s´acabaran les classes,arribarà l´estiu,les vacances i "aquí paz y después gloria".La lectura positiva és que qualsevol tipus de desacord amb l´establert sempre és una forma d´avançar(més poc a poc del que ens agradaria)cap a unes formes de viure més justes...i que,inevitablement fa que les persones directa o indirectament involucrades es replantejen moltes coses.Be,ja paro que casi que no sé ni el que dic.
Ah,l´Alba fent honor als seus 17 anys,encara no te clar que vol estudiar.El més senzill per a tots,però,seria que sigui el que sigui,ho pogués fer a Barcelona.També crec que la Geografia no entra dins dels sus plans.
Home Hands, que també hi ha una quarta via ...
Es clar que, potser també hauríem de tenir compte d'una cinquena via ... Ay!
Publica un comentari a l'entrada