Alte Kameraden, Horst Tappert è morto, com diria Sor Citroën. Si, amics. Aquell policia que'ns va robar el cor, sobretot a les seves inoblidables persecucions ... quan el dolent sortia disparat a tota pastilla i Derrick pujava al seu vell Audi, arreglava el retrovisor, es ficava el cinturó de seguretat, ficava la clau, mirava el nivell de l'oli, arrencava el motor diesel i ... acabava enganxant inexorablement el dolent. Això, companys, no es solament art, sinó una interpretació de la deformació de l'espai i del temps que no s'havia vist mai abans al cinema i, esperem-ho, no es tornarà a veure mai més. Honor a Derrick.
4 comentaris:
Al primer que se li passi pel cap de dir que tenia pinta d'anar a la mateixa òptica que'n Miró és home mort!
Tranquil home,a la del Miró no,per vols dir que no anava a l´òptica d´en Bou???
Jo tenia entés que tots tres eren clients de la mateixa òptica...segur que el Bo1 va deixar la pua...
Aviam, que jo estic parlant de la vista i me sembla que per aquí esteu barrejant el tercer ojo ...
Publica un comentari a l'entrada