diumenge, 28 de desembre del 2008

Això no és poesia, sols bons records

8 comentaris:

Israel Hands ha dit...

Simplement genial!

Pierre Nodoyuna ha dit...

Coincideixo plenament amb en Hands! Però jo no estic tan segur que no sigui poesia...

sinfu ha dit...

si que són bons...van ser una escissió dels famosos i efímers "Folladoiros du Praia Samil"

Roy Batty ha dit...

Imagino que'n Israel els deu conèixer. Jo, ho confesso amb vergonya, els he descobert avui i ... els he adorat. Estic parlant dels Me First & The Gimme Gimmes. Podeu trobar una pila cançons punxant aqui: jo us proposo de començar per aquesta. Pel que fa als vídeos escolteu el que voleu menys els concerts (gravats fatal): jo us proposo aquest.

Israel Hands ha dit...

He de reconeixer que no els havia sentit mai.És molt bona la versió,malgrat que hi ha una pila de grups que sonen igual(tota una fornada de grups de la costa oest americana encapçalada pels No Fx a principis dels 90,sota un moviment musical anomenat dogstyle).Com a fet simpàtic,un grup d´Ulldecona s´ha batejat com a "Tipo Gos",fent referència a aquest estil.Volia posar un enllaç de video,però em surt amb error des de l´orígen.Si teniu ganes poseu tipo gos al buscador i tindreu un munt de referències.Personalment,els trobo molt bons.

Roy Batty ha dit...

Els Tipo Gos no els coneixia, però segur que, en viu, sonen millor que al youtube. Els No FX m'agraden molt, en particular el clip de Peter Andersen Idiots Are Taking over. Es pot dir dels Me First & The Gimme Gimmes que no son sinó una cover band ... però tenen una super canya, sonen super bé i el seu cantant me recorda moltissim en Pablo Carbonell dels Toreros Muertos, en molt més ros que quan no ho era, però igual de divertit of course.

Roy Batty ha dit...

Ara si que t'he enganxat, Hands. Potser hagis escoltat parlar de la musica punk celta (bretona, en aquest cas). Però estic segur que aquest
grup i la seva cantant
no els has escoltat mai (els demés, no us ho perdeu).

Roy Batty ha dit...

I una de millor encara. No us ho perdeu per res del mon (en particular els coros de les nenes). Adreça a guardar amb molta cura per treure-la quan l'ocasió ho demani.