Per fi,la tripulació d´en Flint va retrobar-se de nou.Vam brindar més de sis vegades pels catalans universals,per la nostra salut,per tornar-nos a veure aviat,i per l´any nou.Com sempre que ens trobem ens ho vam passar de puta mare,i a les fotos queda patent què contents estavem(i no només per les birres,que us veig venir).Sempre hi tema de conversa,i més amb la presència,després de 20 anys,d´en Long John.Només faltaveu vatros,els universals:l´un amb deures familiars i domèstics,i l´altre amb un constipat de collons intentant curar-se a base de whisky calent.I se us va trobar a faltar molt.Tampoc va venir en Fluvià Rivers,suposem que el temporal de neu que va incomunicar Cadaqués,El Port de la Selva,etc.,l´impedís venir a fer-se la foto.A la segona foto podeu veure el premi al "quien es quien"que en Sinfu no va poguer recullir i que va passar a mans de dos dels tripulants.
El Geògraf Solitari ens tornarà a reunir a tots...i esperem que sigui aviat.Fins llavors:salut a tothom.
10 comentaris:
Alte Kameraden, molt de rollo amb que us vau recordar dels exiliats i vau ser incapaços ni d'enviar-nos un SMS. I a sobre, no hem tingut accés al super premi! Si és que no sabeu beure. A la birra n°8 que ja no coneixeu a ningú. A més, estic segur que millor que el premi, en Sinfu (jo no, eh?) hauria estat més content de tenir una petita discussió sobre la poesia de la generació del 27 amb la rossa que surt al darrera vostre, a la tercera foto. Imagino que, estant la tia Emma pel mig, a ningú se li va passar pel cap de demanar-li el telèfon (pel Sinfu, és clar)?
Home, m'agrada aquest premi que proposes...tot i així veig que es van Beure bé i en Long John segur que va repasar el seu quadern de bitàcora amb els altres membres de la tripulació, ja explicareu més coses.
A mi, el que no sé perquè no m'ha sorprès és que en Wass Up no hi fos.
Jo, afegiré que he trobat un detall que'n Dr. La Roche es fiqués una de les camises de quadres que reserva per les grans ocasions amb els col.lègues al bar.
Roy Batty:no vas rebre un sms amb foto inclosa d´en Pierre,Emma i Hands???.Em consta que a en Sinfu no li va arribar,però creia que a tú si,(era la resposta al que tu ens vas enviar).Potser en Wassa estava camuflat de tia rossa...
Al Roy: estic molt content en constatar que mantens les teves dots d'observació. Efectivament, em vaig posar expressament per a l'ocasió aquesta camisa, si bé el que jo volia era sortir a la foto amb la mateixa de la fotografia de la pàgina principal. Malauradament, la tenia bruta (sí, jo també em canvio les camises -no de camisa- de tant en tant; de calçotets cada dia).
Sobre la foto que vam enviar i que no va rebre ningú, és evident que els tres que érem -abans que arribés en Long John- no som una meravella de la telefonia mòbil...
Als catalans universals ultramarins (pel cànal de la mànega) i ultramontans (pel pirineu): com ja ha apuntat l'Israel i ha constatat visualment (bisualment?) en Sinfu, vam fer honors als absents i estic segur que el cambrer que ens anava servint birres no va notar en cap moment que érem 4 per comptes de 6.
Alte Kameraden, jo tampoc vaig rebre cap foto, però estic segur que la rossa de darrera us va trobar très charmants. Amb això vull dir que ... quantes birres portaveu al cos quan vau enviar la foto? I si ja anàveu així abans que arribés en Long John, no m'estranya que na Esther, en veure-us des de fora del bar, girés cua i el deixés entrar sol (subtil indirecta per no posar directament la qüestió de: on era na Esther?)
M'alegro que facis aquestes preguntes.
Primera, la foto la vam fer i intentar enviar tot just trobar-nos (anàvem per la primera ronda), de manera que em reafirmo en la inutilitat del tercer emma-mateu-joanmanuel pel que fa als mòbils.
Segona, ja ho vam intentar, però ni a la sisena ronda vam aconseguir que en Long John donés una explicació satisfactòria d'on era l'Esther. Això sí, va donar disculpes en nom d'ella, però no sé si no les va improvisar o era un encàrrec de debò.
La rossa del darrere no sé com ens va trobar a nosaltres, però nosaltres a ella l'hem descobert alhora que tu, a la fotografia...
Jo, el que proposo per la primera vegada és que si Mahoma no va a la muntanya ... com ja sabem on treballa ... Doncs això, que'ns vestim tots en plan Caiga quien caiga i anem a veure-la a ella o a la seva germana.
Sobre la tia rossa:em diu l´Emma que la recorda i que tenia tants anys com en Roy o com en Pierre,(encara que a la foto no ho sembla)i que el manso amb qui parlava no tenia més anys que ella,(que l´Emma).
Publica un comentari a l'entrada