Passats tèrbols (7)

Aquí teniu una imatge del freak team amb el que vaig passar una setmana a prop de Tremp, a l'embassament de Sant Antoni (ara és molt més fi anomenar-lo 'pantà'), al Càmping Gaset en pla exclusiu: el van obrir solament per nosaltres, estàvem sols i ..., ja us podeu imaginar la resta.

Aquest equip, constituït fonamentalment per arqueòlegs i un geògraf infiltrat, tenia com missió fer un treball de camp per l'assignatura de Geomorfologia a les zones de contacte cobertes pel MTN 252 de Tremp, als voltants de .... la serra del Boumort.

D'esquerra a dreta podeu trobar:

• Un servidor, amb un gest aguerrit que havia après a un curs de lluita turca per correspondència. 
• A continuació en Joan Francès, antic membre de la resistència (de la que l'únic que conserva és la boina i una foto amb Bernadette Chirac a la tauleta de nit) és actualment tècnic de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Cerdanyola. 
• L'Eduard Bou. Injustament expulsat de Los Manolos per haver-se presentat als assaigs amb una caçadora de cuir robada que li havia comprat a un marroquí a un bar d'Hostafrancs. Va participar en la creació de les bandes: "Pinyassu" i "¿De qué te ríes, payaso?".  Encara que el veieu riure a la foto, va estar tota la setmana emmurriat perquè havíem escollit la serra del Boumort com a zona d'estudi. Més tard, en associació amb en Sinfu, es va convertir en un conegut empresari del transport de mercaderies.
• Seguim amb l'August Algueró i Fa que, segons l'Orlik, actualment és professor d'història. Es va casar (però no amb Carmen Sevilla, aquest és un altre), viu a Terrassa i ..., probablement és una de les millors espases del regne. 
• Finalment, el Dr. Antoni Canals Salomó. Investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, codirector del projecte de recerca Primeros Pobladores d’Extremadura; braç dret d'en Eudald Carbonell (a.k.a. L'Home del Salacoff), també és conegut com "el hombre tecnológico de Atapuerca". Li paguen per treballar com a professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i també per tallar sílex que després es venen com souvenirs a les botigues dels museus, però aquest és un tema del qual sempre evita parlar.  

Havent conegut gent tan il·lustre, segurament us demanareu com he pogut arribar a caure en aquest bloc i amb aquesta fauna. Es el que jo no paro de demanar-me des de fa més de 20 anys.