la infanta a Ginebra

Zoom

Tot i que avui a Suïssa votem, entre altres, una iniciativa anomenada "Contre l'immigration de masse" on s'exigeix un canvi de política d'immigració, de manera que l'estat determini contingents anuals per la immigració econòmica i l'asil polític, m'agradaria tranquil·litzar a l'Infanta Cristina dient-li que no es preocupi: si mai hagués de passar a la clandestinitat, tinc uns amics romanesos que l'acollirien encantats al pis on viuen.

La veritat és que la pobre Cristina no ho està passant gens bé. Penseu que la Fundació de la Caixa va enviar-la a treballar a Ginebra, on ningú recorda que tinguin cap oficina. I tampoc es que ella tingui ara mateix els mitjans d'obrir-ne una. Penseu que, amb la que li està caient, i els seus ingressos reduïts a un sou miserable de només 325'000 euros anuals, ha de pagar el lloguer (10'000 euros que li van rebaixar a 6'000) i la matricula dels curs 2013-2014 pels seus quatre fills a L'Ecole Internationale (des de 16.000 euros anuals pel preescolar fins 26.000 euros pels cursos superiors, encara que l'infanta pot beneficiar-se d'una rebaixa a partir del tercer fill).

Com ha de treballar amb les fundacions socials i culturals de l'Aga Khan Development Network, i com es dona la casualitat que l'Aga Khan és amic del seu pare, li han arreglat un despatxet amb vistes al Parc de l'Impératrice, que té aquest nom en record a l'emperadriu Sissi, que va ser assassinada per un anarquista italià al pont du Mont-Blanc el 10.09.1898.

Menys mal que la Infanta ha tingut la sort de trobar un pis apanyadet (“una casa grandiosa, noble y a un tiro de piedra del ayuntamiento de Ginebra”) prop de la parada del bus que la porta de casa seva, a la Rue des Granges, fins el despatxet que li ha muntat l'amic del seu pare, a l'Avenue de la Paix.