punk, biopunk i altres ciències

Per acabar amb el tema d'aquesta setmana, dedicat a tot allò del que amb tota seguretat no es parlarà a l'exposició del MACBA (veure entrada el punk al macba), avui m'agradaria compartir amb tu un article publicat en 2014 per Javier Yanes:  El punk no ha muerto, está en la ciencia. Just deixa'm dir que Yanes va passar el seu doctorat en Ciencias, Bioquímica y Biología Molecular, amb un sobresaliente cum laude a la Universidad Autónoma de Madrid.

Probablement va estudiar per sobre de les seves possibilitats, el que explica que es guanyi la vida com a periodista científic free lance a 20 Minutos, Huffington Post, El Español i BBVA OpenMind, entre altres coses. Per motius que segurament comprendràs, només el segueixo a la versió en espanyol del Huffington Post.

“Pienso que la ciencia encaja bien con el punk” (...) “Veo paralelismos en lo que se refiere a la creatividad, el aspecto DIY [siglas en inglés de Do It Yourself, hazlo tú mismo] y la capacidad de cuestionar las cosas, al menos en el tipo de ciencia que me interesa” (...) “Es la naturaleza visceral del punk, la euforia pura que provoca la música. Cuando hago un descubrimiento en el laboratorio, me siento de la misma manera. Es la capacidad de ambos de inspirar y de excitar”.

L'autor d'aquests comentaris és Milo Aukerman, antic vocalista de Descendents i actualment investigador bioquímic a la multinacional DuPont. Yanes, que no va tenir  la sort de tocar a una banda punk als USA per trobar feina del mateix, aprofita aquests comentaris per presentar-nos membres d'altres bandes punk que també es dediquen a la ciència. Com Dexter Holland, cantant i guitarrista de The Offspring i, accessòriament, el doctor en biologia molecular que el 2013 va signar el seu primer treball de recerca a la revista PLOS One amb un article en el que se identifiquen diverses seqüències genòmiques que es podrien utilitzar per a contrarestar la resposta defensiva d'una cèl·lula infectada pel VIH (el virus del sida). O com Greg Graffin, vocalista de Bad Religion, autor del llibre: Anarchy Evolution: Faith, Science, and Bad Religion in a World Without God (veure entrevista de la NPR), doctor en zoologia per la Universitat de Cornell (Ithaca, NY) i professor en aquesta universitat i també a la de Califòrnia (UCLA): "Pienso que el punk es una actitud y un modo de vida que desafía a la autoridad de la misma manera que la nueva ciencia desafía a la antigua”.  Yanes afegeix que:

La relación entre biología y punk surgió a principios de este siglo como un movimiento de ciencia ciudadana basado en la filosofía del DIY [siglas en inglés de Do It Yourself, hazlo tú mismo]. Su campo principal es la biología sintética; su material de experimentación, el ADN; y sus principios, la disidencia del oficialismo científico y el acceso libre a la información. Esta corriente suele conocerse con los nombres de Biohacking, DIYbio o Biopunk. Al mismo tiempo, esta tendencia ha inspirado un magma cultural e intelectual que a menudo se manifiesta a través de la ciencia ficción, lo que ha llevado a etiquetar como punk la ciencia fronteriza y a menudo imposible que anima muchas obras de este género.

Yanes també ens presenta el fenomen de la Arqueologia Punk, de la que Andrew Reinhard és pioner i coeditor del llibre: Punk Archaeology. Un manual que serveix com "anti-manifiest" d'aquest "moviment irreverent i irrellevant". Un llibre creat a partir d'una recopilació d'articles de blogs, assaigs i conferències i que va començar a gestar-se arrel de l'acte fundacional del moviment, que va tenir lloc a un bar el 2 de febrer de 2013. El llibre es va publicar el 2014 i el pots descarregar gratuïtament, entre altres llocs, en aquest enllaç.