Vivint a un país que enguany ha publicat un excedent de més de 2 miliards als comptes de la Confederació, que ha construït el tunel del Gothard i vivint a una vila on tenim un metro sense conductor des del 2008, salvant desnivells de més del 12% en alguns dels seus trams, no puc mirar-me sinó amb una certa fatiga tota la hipocresia del show mediàtic que s'ha creat al voltant de la inauguració de la línia 9 entre l'Aeroport i la Fira.
Des del chauvinisme de la TV local amb programes com: L9. Un metro únic al món, fins a la visió dels polítics matant-se per sortir als diaris i a les TV el dia de la inauguració. L'Espanya de sempre en versió regionalista, reemplaçant el caudillo i els seus embassaments (Ui, perdó, volia dir pantans) per una altra penya responent amb un "Presente!" nacionalista a les ordres de John Hoffman, el president de GSMA, la organització que es troba darrera del Mobile World Congress, que havia exigit ja en el 2013 que l'arribada del metro a la Fira era imprescindible per a tots aquells que no es desplacessin en limusina. I es que, sinó s'inaugurava la línia GSMA podria no seguir apostant per BNC i, com deien amb finesse a El Periódico: ciudades como Viena o París babeaban por arrebatarle este acontecimiento internacional a Barcelona. Es possible. En tot cas a Ginebra, que era on es celebrava el MWC abans que a BCN, no els enyoren gens ni mica des de que la vila va decidir no sotmetre's a les seves constants exigències.
I què més dona si el trajecte de la línia de metro et pren 1h davant dels 25' que't pren en bus anar des de la plaça Catalunya fins l'aeroport (ho diuen a l'Ara)?
Els que no estan contents són els espanyolistes. A l'extrema dreta et surten amb que si el cost final de la línia ha duplicat el cost de l'AVE a Madrid, o que si, a més del deute, la Generalitat estarà pagant a les empreses privades entre 200 i 300 milions anuals durant 30 anys per la concessió de les estacions de la línia (estiguin o no utilitzades). A l'extrema esquerra que si la Generalitat de Catalunya va invertir entre 2003 i 2014 el doble en la nova línia de metro que en Salut (6.351 millones, frente a los 3.001 destinados a Salud y Bienestar Social y los 3.857 a Educación y Cultura). Clar que, en el fons, no diuen res de diferent del que hom pot trobar en publicacions com elcritic.cat: El nyap de la línia 9 del metro: costos per triplicat, estacions privatitzades i anys de retard, 09.06.2015.
A la premsa catalana fidel a JxSi hom no troba gran cosa d'altre que no sigui l'auto-bombo ditiràmbic de sempre (el contrari seria una traïció a la futura república!). Cal anar als articles d'opinió o a les cartes dels lectors per tornar al vell mantra del Madrid ens roba i la comparativa de les inversions de l'estat a Madrid i a Catalunya. Sense que ningú es plantegi que el problema no és el que l'estat hagi deixat d'invertir a Catalunya, sinó el que s'ha invertit a Madrid (si no veus la diferència, tens un problema greu). Sense que ningú no es plantegi quan ens costa (a nosaltres i a les futures generacions) seguir amb aquest joc idiota de passar-nos la vida imitant a Madrid. Sense que ningú es plantegi on estaran John Hoffman i el MWC d'aquí 30 anys, quan encara se segueixi pagant el que ha costat aquesta línia. Sense que ningú es demani de què reien Oriol Junqueras i Ada Colau. Finalment t'estalviaré la resposta a la pregunta de què feia l'egocèntric d'Artur Mas a les fotos sinó s'havia invitat a Pujol, Maragall i Montilla: tothom la coneix, tothom el coneix.
Des del chauvinisme de la TV local amb programes com: L9. Un metro únic al món, fins a la visió dels polítics matant-se per sortir als diaris i a les TV el dia de la inauguració. L'Espanya de sempre en versió regionalista, reemplaçant el caudillo i els seus embassaments (Ui, perdó, volia dir pantans) per una altra penya responent amb un "Presente!" nacionalista a les ordres de John Hoffman, el president de GSMA, la organització que es troba darrera del Mobile World Congress, que havia exigit ja en el 2013 que l'arribada del metro a la Fira era imprescindible per a tots aquells que no es desplacessin en limusina. I es que, sinó s'inaugurava la línia GSMA podria no seguir apostant per BNC i, com deien amb finesse a El Periódico: ciudades como Viena o París babeaban por arrebatarle este acontecimiento internacional a Barcelona. Es possible. En tot cas a Ginebra, que era on es celebrava el MWC abans que a BCN, no els enyoren gens ni mica des de que la vila va decidir no sotmetre's a les seves constants exigències.
I què més dona si el trajecte de la línia de metro et pren 1h davant dels 25' que't pren en bus anar des de la plaça Catalunya fins l'aeroport (ho diuen a l'Ara)?
Els que no estan contents són els espanyolistes. A l'extrema dreta et surten amb que si el cost final de la línia ha duplicat el cost de l'AVE a Madrid, o que si, a més del deute, la Generalitat estarà pagant a les empreses privades entre 200 i 300 milions anuals durant 30 anys per la concessió de les estacions de la línia (estiguin o no utilitzades). A l'extrema esquerra que si la Generalitat de Catalunya va invertir entre 2003 i 2014 el doble en la nova línia de metro que en Salut (6.351 millones, frente a los 3.001 destinados a Salud y Bienestar Social y los 3.857 a Educación y Cultura). Clar que, en el fons, no diuen res de diferent del que hom pot trobar en publicacions com elcritic.cat: El nyap de la línia 9 del metro: costos per triplicat, estacions privatitzades i anys de retard, 09.06.2015.
A la premsa catalana fidel a JxSi hom no troba gran cosa d'altre que no sigui l'auto-bombo ditiràmbic de sempre (el contrari seria una traïció a la futura república!). Cal anar als articles d'opinió o a les cartes dels lectors per tornar al vell mantra del Madrid ens roba i la comparativa de les inversions de l'estat a Madrid i a Catalunya. Sense que ningú es plantegi que el problema no és el que l'estat hagi deixat d'invertir a Catalunya, sinó el que s'ha invertit a Madrid (si no veus la diferència, tens un problema greu). Sense que ningú no es plantegi quan ens costa (a nosaltres i a les futures generacions) seguir amb aquest joc idiota de passar-nos la vida imitant a Madrid. Sense que ningú es plantegi on estaran John Hoffman i el MWC d'aquí 30 anys, quan encara se segueixi pagant el que ha costat aquesta línia. Sense que ningú es demani de què reien Oriol Junqueras i Ada Colau. Finalment t'estalviaré la resposta a la pregunta de què feia l'egocèntric d'Artur Mas a les fotos sinó s'havia invitat a Pujol, Maragall i Montilla: tothom la coneix, tothom el coneix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada