 |
| Barcelona 2016, reciclant el que va ser moda el 2013 al MET de Nova York |
El passat 25 de Gener a La Vanguardia publicaven un article que posa de manifest quina és la plaça que ocupa la ciutat en el món cultural de la península. L'article es presentava així: Primavera punk en el Macba. El museo abre sus puertas a la música popular con una exposición que rastrea las huellas del movimiento en el arte. El Macba viurà la seva primavera més punk. L'exposició Punk, els seus rastres en l'art contemporani, una de les exposicions més celebrades de la passada temporada del Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) a Madrid i actualment en cartell al Artium de Vitòria, que recalarà al museu barceloní el proper mes de maig.
Francament, la manca d'idees de la burgesia cultural de la ciutat és patètica. Intentar recuperar 40 anys més tard una cultura urbana que es va presentar a la fi del 70's del segle passat amb el lema de 'No Future' ... Però com vivim en una època on es glorifica tot el que té a veure amb el reciclatge, imagino que hem de saludar la gran capacitat d'iniciativa de la penya del Barcelona Museum of Contemporary Art (MACBA).
Ara bé, la sola idea de haver d'aguantar els monòlegs erudits i ditiràmbics de conferenciants i periodistes després de passar pel vernissage de l'exposició fa francament por. No sé si hom podria amortir l'efecte demanant-lis que, si no han de dir res de nou en relació amb tot el que ja s'ha dit des del 2012, poden seguir menjant canapés i no sentir-se obligats a donar la brasa. Estava pensant en articles publicats a les pàgines de El País l'any 2012: El punk entra en el Metropolitan Museum de Nueva York (MET). o de El Mundo l'any 2013: Exposiciones y colecciones resucitan referentes estéticos de los 70.
Però tinc el sentiment que algun conferenciant no es podrà resistir a recuperar un vell article publicat a la versió espanyola de Vogue: Una historia del punk (y la moda) i presentar com a nou que, en 2010, Christophe Decarnin, dissenyador de Balmain, va presentar la primera col·lecció de moda inspirada en el punk. Amb samarretes trencades a 2.000 €, i caçadores a 20.000 €. Els vells tòpics de sempre per decorar les seves historietes i presentant-nos el punk com un moviment recuperat, que va nàixer i morir als 70's. I menys mal que segur que ningú es passarà pel wikipèdia per completar la brasa amb la del punk cristià, promocionat per les esglésies protestants d'origen americà i del que pots trobar tots els temes que vulguis a youtube.
Just per emprenyar, aquesta setmana passaré alguns temes pel GS en els que podràs veure quelcom que ja saps: que el punk no ha mort. I quelcom que potser alguns saben menys: que segueix viu fins i tot als llocs on hom menys s'ho espera!
Francament, la manca d'idees de la burgesia cultural de la ciutat és patètica. Intentar recuperar 40 anys més tard una cultura urbana que es va presentar a la fi del 70's del segle passat amb el lema de 'No Future' ... Però com vivim en una època on es glorifica tot el que té a veure amb el reciclatge, imagino que hem de saludar la gran capacitat d'iniciativa de la penya del Barcelona Museum of Contemporary Art (MACBA).
Ara bé, la sola idea de haver d'aguantar els monòlegs erudits i ditiràmbics de conferenciants i periodistes després de passar pel vernissage de l'exposició fa francament por. No sé si hom podria amortir l'efecte demanant-lis que, si no han de dir res de nou en relació amb tot el que ja s'ha dit des del 2012, poden seguir menjant canapés i no sentir-se obligats a donar la brasa. Estava pensant en articles publicats a les pàgines de El País l'any 2012: El punk entra en el Metropolitan Museum de Nueva York (MET). o de El Mundo l'any 2013: Exposiciones y colecciones resucitan referentes estéticos de los 70.
Però tinc el sentiment que algun conferenciant no es podrà resistir a recuperar un vell article publicat a la versió espanyola de Vogue: Una historia del punk (y la moda) i presentar com a nou que, en 2010, Christophe Decarnin, dissenyador de Balmain, va presentar la primera col·lecció de moda inspirada en el punk. Amb samarretes trencades a 2.000 €, i caçadores a 20.000 €. Els vells tòpics de sempre per decorar les seves historietes i presentant-nos el punk com un moviment recuperat, que va nàixer i morir als 70's. I menys mal que segur que ningú es passarà pel wikipèdia per completar la brasa amb la del punk cristià, promocionat per les esglésies protestants d'origen americà i del que pots trobar tots els temes que vulguis a youtube.
Just per emprenyar, aquesta setmana passaré alguns temes pel GS en els que podràs veure quelcom que ja saps: que el punk no ha mort. I quelcom que potser alguns saben menys: que segueix viu fins i tot als llocs on hom menys s'ho espera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada