.
Anys d'investigació d'en Jiménez del Oso buscant restes de civilitzacions extraterrestres i resulta que, si aquests van arribar mai a visitar-nos, jo tinc una idea força precisa del lloc on van aterrir les seves naus i on es troben els seus descendents. I com a prova, dos vídeos que il·lustren aquesta tesi.
Parlem d'etnografia i del sentit de la festa dels compatriotes de la Suïssa primitiva, expressats al voltant de jocs tradicionals dels que no crec que hagueu escoltat mai parlar, i de la festa en si. En primer lloc, us estalviaré un vídeo suplementari sobre el llançament de la pedra de 80 kg de Unspunnen. I seguirem amb el primer vídeo d'aquesta entrada, que conté unes imatges suggerents sobre un esport conegut amb el nom de Hornuss. Com aquest nom probablement no us dirà res, el podríem descriure com una mena de golf en el que, amb l'ajuda d'un artefacte improbable, es llença una pedra que els jugadors del camp advers intentaran atrapar en la seva trajectòria amb uns pesats panells en fusta. El ritme desenfrenat de les accions es festeja pel public assistenent en el quadre d'una festa coneguda com la Hornussfest.
El segon vídeo us presentau una altra tradicional festa: la Trachtenfest on, sota un fons musical que crec poder assegurar que no escoltareu mai en cap film de James Bond, i unes coreografies molt allunyades de la K-pop coreana, podeu trobar un esport apasionant: la Fahnenschwingen, que podríem dir que consisteix en uns senyors que interpreten a càmara lenta una versió patriòtica de les majorettes.
Dir que en Erich von Däniken també es va passar la vida buscant vida extraterrestre lluny de la seva Argovia natal ...
3 comentaris:
I tu ja has practicat algun d'aquests jocs? el de les banderes segur que el faries prou bé. I els que toquen la trompeta tan llarga? Bufen o fumen?
JAJAJA!! Es ben cusios aquest folklore Suis..encara que em va agradar mes la cançó de la Melanie Oesch´s
La trompeta llarga és coneguda com l'Alphorn (aquí li diem le cor des Alpes. I no, no he participat encara a cap d'aquests jocs. Més que res, perquè es rar de trobar-los fora de Berna i del que s'anomena la Suïssa primitiva. Ara que, posats, me sembla que la lluita és el que més m'atrau. I si, Lourdes, estic d'acord amb tu sobre na Melanie Oesch. En tot cas m'agrada més que l'austríaca Margret Almer o l'alemanya Marilena: per cert, que avui es queda a dormir a casa una amiga de Yaël que li té una retirada.
Publica un comentari a l'entrada