 |
| ... some emotions around the Julie Andrews movie: The sound of Music (1965) and Do Re Mi Song |
Com resulta que el seu ordenador ha deixat anar el darrer sospir, en Sinfu m'ha demanat de penjar la informació de la Fourth International and Interdisciplinary Conference on Emotional Geographies, que tindrà lloc a la Universitat de Groningen (Països Baixos) de l'1 al 3 de Juliol d'enguany. Com m'imagino que, a causa del seu interès, anireu drets a veure qui son les organitzadores, m'agradaria aclarir que el seu interès és purament professional.
De fet, aquesta conferència juga el rol de fòrum per a persones de diferents disciplines, interlocutors socials i artistes, per explorar creativament el paper de l'emoció en l'espai i la societat. I es que, segons els organitzadors: estem davant de transformacions espacials i socials que son el resultat del canvi climàtic, les crisis financeres, les inestabilitats geopolítiques i les revolucions digitals. I aquestes transformacions estan lligades a respostes emocionals. Hem d'oblidar doncs els dobles cercles, en Walter Christaller, l'anàlisi marxista de la renda de la terra, els models d'en David Harvey o la importància del mercuri en el teixit urbà? En la conferència trobareu una resposta a cadascuna d'aquestes preguntes. Es possible que també en sabeu alguna cosa més sobre l'interès de la Universitat de Groningen per la environmental psychology i com l'apliquen en tasques abans reservades als geògrafs. Però també és possible que apreneu altres coses, com ara el numero de telèfon d'aquella pintora finlandesa que sembla tant interessada en conèixer la Costa Brava. En tot cas, lamentem informar que la Dra. Bettina van Hoven no ens ha pogut confirmar si el programa integrarà també un apartat dedicat a les tècniques emocionals aplicades a l'ensenyament de la geografia.
Tornem a la conferència: les transformacions espacials i el seu lligam amb les respostes emocionals van portar Vermeulen i Van den Akker (2010) a formular un concepte clar i sense equívocs: el concepte de meta-modernisme: un "espai-temps que no és ... ni ordenat ni desordenat" (p.12) i que es caracteritza per l'oscil·lació "entre un entusiasme modern i una ironia postmoderna , entre l'esperança i la malenconia, entre la ingenuïtat i el saber, l'empatia i l'apatia, la unitat i la pluralitat, la totalitat i la fragmentació, la puresa i l'ambigüitat "(p.5-6).
Per aclarir encara més l'objectiu d'aquesta conferència, m'agradaria afegir, amb el permís d'en Sinfu, la importància en aquesta línia del pensament geogràfic de la psicogeografia i els seus lligams amb el situacionisme que té el seu punt teòric culminant en La Société du spectacle (1967) de l'autor marxista Guy Debord, que argumentava que l'espectacle és una realitat falsa que amaga la degradació capitalista de la vida humana.
Finalment, estic segur que una lectura pausada de l'article dedicat per wikipedia a la psicogeografia us aclarirà qualsevol dubte que encara pogueu tenir sobre l'interès d'aquesta conferència. Però, si malgrat tot, hi ha quelcom que no us permet d'aplicar correctament els conceptes del meta-modernisme en el vostre treball quotidià, o teniu dubtes sobre com explicar d'una manera senzilla aquests conceptes a l'alcalde de Barruera, recordeu que Groningen té una àmplia xarxa de centres que us poden ajudar a establir les estratègies adequades, i no oblideu que la universitat us recolzarà en tot moment.
De fet, aquesta conferència juga el rol de fòrum per a persones de diferents disciplines, interlocutors socials i artistes, per explorar creativament el paper de l'emoció en l'espai i la societat. I es que, segons els organitzadors: estem davant de transformacions espacials i socials que son el resultat del canvi climàtic, les crisis financeres, les inestabilitats geopolítiques i les revolucions digitals. I aquestes transformacions estan lligades a respostes emocionals. Hem d'oblidar doncs els dobles cercles, en Walter Christaller, l'anàlisi marxista de la renda de la terra, els models d'en David Harvey o la importància del mercuri en el teixit urbà? En la conferència trobareu una resposta a cadascuna d'aquestes preguntes. Es possible que també en sabeu alguna cosa més sobre l'interès de la Universitat de Groningen per la environmental psychology i com l'apliquen en tasques abans reservades als geògrafs. Però també és possible que apreneu altres coses, com ara el numero de telèfon d'aquella pintora finlandesa que sembla tant interessada en conèixer la Costa Brava. En tot cas, lamentem informar que la Dra. Bettina van Hoven no ens ha pogut confirmar si el programa integrarà també un apartat dedicat a les tècniques emocionals aplicades a l'ensenyament de la geografia.
Tornem a la conferència: les transformacions espacials i el seu lligam amb les respostes emocionals van portar Vermeulen i Van den Akker (2010) a formular un concepte clar i sense equívocs: el concepte de meta-modernisme: un "espai-temps que no és ... ni ordenat ni desordenat" (p.12) i que es caracteritza per l'oscil·lació "entre un entusiasme modern i una ironia postmoderna , entre l'esperança i la malenconia, entre la ingenuïtat i el saber, l'empatia i l'apatia, la unitat i la pluralitat, la totalitat i la fragmentació, la puresa i l'ambigüitat "(p.5-6).
Per aclarir encara més l'objectiu d'aquesta conferència, m'agradaria afegir, amb el permís d'en Sinfu, la importància en aquesta línia del pensament geogràfic de la psicogeografia i els seus lligams amb el situacionisme que té el seu punt teòric culminant en La Société du spectacle (1967) de l'autor marxista Guy Debord, que argumentava que l'espectacle és una realitat falsa que amaga la degradació capitalista de la vida humana.
Finalment, estic segur que una lectura pausada de l'article dedicat per wikipedia a la psicogeografia us aclarirà qualsevol dubte que encara pogueu tenir sobre l'interès d'aquesta conferència. Però, si malgrat tot, hi ha quelcom que no us permet d'aplicar correctament els conceptes del meta-modernisme en el vostre treball quotidià, o teniu dubtes sobre com explicar d'una manera senzilla aquests conceptes a l'alcalde de Barruera, recordeu que Groningen té una àmplia xarxa de centres que us poden ajudar a establir les estratègies adequades, i no oblideu que la universitat us recolzarà en tot moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada