 |
| Central geotèrmica de Sulz (Soultz-sous-forêt). una de les principals fonts d'electricitat d'Alsàcia al país de les centrals nuclears ... |
En primer lloc parlem del terratrèmol del que haureu escoltat parlar quan llegiu aquestes línies (si els mundials de natació us ho han permès, és clar). El US Geological Survey (USGS) ha identificat un terratrèmol de magnitud 6,9 aquest matí a 57 km al SW de Wellington, a les 17h09 hora local (07h09 a casa nostra) i amb durada d'uns 30s. Minuts més tard han començat les rèpliques, la primera de magnitud 5,5, uns minuts més tard.
Del que potser no haureu escoltat parlar és del terratrèmol que va sacsejar St.Gallen ahir dissabte a les 05h30, amb una magnitud 3,6 segons el servei de sismologia suís de l'ETH de Zürich. La causa d'aquest terratrèmol està lligada als treballs de construcció d'una central geotèrmica , més concretament a la injecció de 650 m3 d'aigua per bloquejar l'arribada de gasos subterranis a les canalitzacions, en el moment dels preparatius dels tests de producció. Els treballs de perforació, d'una fondària de 4'450m, van començar el mes de Març i s'inscriuen en el Concepte Energètic 2050, del cantó de St.Gallen. A hores d'ara, ningú pot dir si el resultat d'aquest terratrèmol serà el mateix que el que va acabar fa set anys amb el projecte del cantó de Basilea: Deep Heat Mining (veure el report que, tres anys després, va publicar el director de l'Oficina del Medi Ambient i de l'Energia de Basel-Stadt).
El cas és que, les diferències del subsol i de les tècniques de perforació i d'explotació, permetien afirmar als responsables del projecte que el que havia passat a Basel no es repetiria a St.Gallen: Contrairement à la situation de Bâle, où le projet de géothermie a dû être stoppé en 2009 en raison de tremblements de terre, le projet de Saint-Gall ne nécessite ni compression de l’eau, ni ouverture de fissures dans la roche. Le risque de séisme est donc considéré comme minime par les spécialistes (font: Energies Renouvelables n°4, Août 2012). Exactament el mateix que afirmava el govern federal: Une étude de vulnérabilité a montré par la suite que le sous-sol de Bâle, naturellement exposé au risque sismique, n’était pas adapté à la production d’énergie par l’exploitation de la géothermie profonde. Par contre, à Saint-Gall, la couche géologique sondée est naturellement aquifère et l’eau chaude initialement présente est transportée à la surface, ce qui entraîne un risque sismique réduit. Par ailleurs, le risque sismique naturel est nettement inférieur à Saint-Gall qu’à Bâle (font: departament federal d'afers estrangers ... imagino que es tractava de tranquil·litzar els veïns alemanys).
Qualsevol que sigui el futur de la central de St.Gallen, el govern federal va adoptar la Stratégie énergétique 2050, que marca les directrius de la política energètica del país, que es basa en l'abandó de l'energia nuclear, tot assegurant l'aprovisionament intern en electricitat. I en el context d'aquesta estratègia, es contempla la producció de 4'400 GWh d'origen geotèrmic d'aquí a 40 anys. Els projectes de Basel-Stadt i de St.Gallen han estat els pioners en Suïssa, d'altres els seguiran, basant-se sobre tot en les experiències reeixides als països del nostre entorn. Es la via proposada per en Pascal Vinard (molt interessant!) per la Suisse Romande (regió francòfona de la Confederació), basada principalment en els projectes de geotèrmica profunda anàlegs als de la central de Sulz (Soultz-sous-forêt, a l'imatge), actualment una de les principals fonts d'energia de Alsàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada