Expo Sinfu: Ecce Omo Edward Bow Gallery |
Com ho vol la tradició recent del GS, havia pensat en fer un vídeo musical per felicitar-te pel teu aniversari. Però com imagino que és justament el que t'estàs esperant (o tement!), he decidit fer quelcom de diferent. Un relat incomplet d'impressions personals sobre la cartografia del teu personatge. Començaré recomanant-te que deixis de repetir allò de: 'El meu nom és Brown, James Brown', perquè tothom et recordarà sempre com 'Er Sinfu'. Ha passat una vida des de que ens varem creuar per primera vegada a la UAB. però del que va passar en aquella època, ja en parlem sobradament aquí. Deixa'm recordar un recorregut professional t'ha portat a fer una mica de tot a la vida, però en el que la comunicació i l'ensenyament, siguin del que siguin, han estat sempre la teva veritable passió. Una passió que't va portar des dels programes d'alfabetització que vas donar durant el servei militar, als cursos sobre motoserres al INEM de Mollet, els de Geo a la UAB i ara els cursos d'espanyol a la Uni de Cork. Una altra de les teves passions ha estat viatjar a llocs on la força de Coriolis seguís el comportament que esperaves d'ella. Des de Mèxic al Japo, per tot arreu per on has passat, vas deixar la traça de la teva catalanitat: la barretina, el training del Barça, la senyera (bé, a Mèxic en vas deixar una altra, de traça, pero millor no entrar en detalls). Politicament, sempre t'has situat a l'esquerra: i deixa'm afegir que, vivint a Irlanda, ha estat un gran encert. En efecte, la gent t'hauria mirat molt rar si els haguessis dit que eres de 'See You', i mai no t'haguessis aguantat el riure si haguessis hagut de pronunciar les sigles del PP en anglès. Pero si deixem la politica de banda crec que, per damunt de tot i en el bon sentit de la definicio, ets un animal social. Sempre t'ha agradat conèixer tot tipus de gent, interessar-te i parlar amb ella ... Des del teu recorregut enciclopèdic quan, entre la d'altres, vas conèixer la flor i nata de la classe política de les Valls del Segre, fins al teu darrer congrès a Gröningen, on hom pot demanar-se si els participants no eren originaris de Mos Eisley (al planeta Tatooine, de Star Wars). Sempre t'he conegut a l'escolta de l'altre, defenent les teves posicions, pero sense ferir mai el teu adversari: solament per això, ja hauria valgut la pena de haver-te conegut.
I ara ... ara deixa'm parlar de l'amic. Fa gairebé trenta anys que ens coneixem, Sinfu: tota una vida! Les hem viscut de tots els colors. Ara propers, ara a més de 1000 de km de distància. Ara en contacte setmanal, ara sense saber res l'un de l'altre durant mesos. Què més dona? El més important és que, sigui per visioconferència, per phone, cara a cara al bar que sigui (fins i tot a L'Espanyol de la Zona Hermética ... l'han tancat, oi?), sempre hem pogut parlar obertament de tot. Sempre has estat enllà on havies d'estar quan jo tenia necessitat de buidar el sac o, afortunadament molt més sovint, de trencar-nos la caixa parlant de tot i de res. Sols espero haver estat sempre on tu esperaves que estès quan m'has necessitat. No me queda res més que afegir sinó que, malgrat el que puguin dir els gitanos de Ripollet, ets un dels tios més legals que mai he conegut, i que agraeixo als 10's tenir-te com amic, poder compartir amb tu el GS ... i, encara que estiguem tant lluny i t'estalviïs la invitada, compartir avui també el teu aniversari al GS. Moltes felicitats, Sinfu! Que passis un dia de conya.
15 comentaris:
A mi m'agradaria aportar aquest testimoni de fa just, si no m'equivoco 27 anys...
Malauradament, el Roy no hi era (no, no és el que fa la foto), però vam pensant sovint en ell i en els altres absents (absentes?)
Jo també t'estimo, Sinfu!
Doncs a veure si passes un dia de puta mare tot i que no és recomanable foter-te cinquanta Guinnes en lloc de bufar cinquanta espelmes.Salut i per molts anys company,i si aquets dos cabronassos de la tripulació no t´han fet plorar,és que estàs fet de gel i marbre.
Eccel.lent testimoni fotogràfic Doc.Quantes més com aquesta en tens d´amagades?
Te'n faries creus... ja les faré córrer en el seu moment! De moment, aquí va un altre tastet.
Tens rao, Hands. Vaig a mirar d'arreglar-ho fent reviure la saga: passats tèrbols!
Home Hands, plorar, no ho he fet perquè com diu la cançó, boys don't cry. Emocionar-me, sí que ho he fet, i una llàgrima també m'ha caigut.
Pierre, quines relíquies que tens! Fa, ara penso que no equivoco, 29 anys del viatge, l'estiu que van acabar tercer curs de geografia. Espero que ens passis més fotografies! Gràcies Doc, mil gràcies, love you too!
Collons Batty, m'has fet una cartografia emocional molt emocionant! Prometo passar un dia de conya. Aniré a sopar a un restaurant libanès i després a fer unes birres al Henchy's amb uns amics locals. Prometo fotos. Una abraçada!
Bueno Sinfu. Ya has llegado a ser 1/2. No quiero que dejes pasar este momento para que te plantees la importancia de este hecho: 1/2 siempre es más que 1/3 (mediana que le decimos en BCN) e incluso más que que una pinta, con lo que mucho ojito a partir de ahora en los pubs). También has de considerar que 1/2 siempre es necesario para conseguir un fin y este objetivo, como muy bien ha reflejado Roy, esta definitivamente conseguido, teniendo más presencia en los 1/2 que importan, que Snowden denunciando como trata USA a sus mejores amigos. Igualmente unos cuantos 1/2 excepcionales son los que tiene el Barça para conformar ese excepcional equipo. Finalmente no olvides que ya Maquiavelo valoró en su momento la importancia de este selecto club al que llegan los que pueden y ninguno se mantiene más de lo necesario.
En fin company, te cdeseo 1/2 dia restante que sea excepcional (me imagino que el otro 1/2 ya lo ha sido)
1/2 gran abrazo y 1/2 besote + 1/2 gran abrazo y 1/2 besote tanto de la Castanyeira como mio (ya sabes 1/2 + 1/2)
Lo de Maquiavel i la importancia de este selecto club al que llegan los que pueden y ninguno se mantiene más de lo necesario és senzillament brillant, Long John!
I tu, Sinfu? Aviam si ens fas 5 cts de com ho vas celebrar, home!
En tot cas, te recordo que'ns vas prometre unes fotos. Aviam si ara et comportes com un home de paraula!
Què podria dir del 1/2? A part de que veig que en Long John està fet un poeta, m'ha fet recordar al mono amedio. També m'ha fet pensar en allò que el Bou deia quan anava de compres a la Mina, allò de ponme cuarto y mitad I mira, parlant de Maquiavel i de 1/2 tintas vull recordar amb vosaltres, amics meus, les brillants 1/2 paraules d'una llegenda viva de la intel·lectualitat catalana.
Bé, l'altre nit vam anar a sopar a un restaurant libanès (força bo, tot s'ha de dir) i després al fer unes birres al Henchys. Vam tancar el xiringuito gairebé a les dues, però entre birra i birra, vaig oblidar-me de fer fotos!
Imagino que és un eufemisme per no dir que, entre birra i birra, vas perdre la càmera de fotos, oi?
Publica un comentari a l'entrada