Un dia que estàvem prenent una birra, parlant del que havíem aprés a la troncal d'el Bages, en Sinfu va sortir-nos demanant si algú sabia què se'n havia fet d'en Ignasi Cuadros. Vaig recordar haver llegit en algun lloc que era traductor de català (ara sé que ho vaig veure a la llista de publicacions del seu paisano: veure títol 27). Avui he trobat un article que li ha dedicat un tal Senyor Ramon, a la secció: El Cul del Pou, de la revista manresana El pou de la gallina.cat. Es tracta d'una simpàtica descripció del personatge i de part de la seva trajectòria manresana. Quan el contactes, Sinfu?
6 comentaris:
A mi em queda molt lluny, però al Long John potser li agradaria tornar a veure "un marco de incomparable belleza" i fer unes birres amb ell.
No sabia que en Long John també el coneixia. Ja teniu quelcom més que compartir!
No se si estoy equivocado pero, ¿éste no es el personaje que a la
vuelta de las prolíficas jornadas estivales en las que Oriol Nel·lo haciendo alarde de sus profundos conocimientos sobre el paisaje de montaña pirenaico, no cesaba de recordarle a un interesadísimo Xavier Campillo que la selección italiana había ganado el mundial de fútbol de España, quería declarar un bote de 5 Kgs. de leche en polvo en un control aduanero de la guardia civil?
Collons Long John, quina memòria! No sé si eren 5 kilos de llet o d'alguna substància il·legal made in Colombia...
I mira, ja posats, avui fa exactament 30 anys que ens vam trobar a Santiago de Compostela alguns dels membres de la tripulació: el Doc, el Hands, Long John, assun i jo. Caldrà publicar una entrada per recordar-ho...teniu fotos?
Yo creo que para Ignasi el hecho de que fuera leche en polvo, ya indicaba su ilegalidad dado que su origen posiblemente no estaba ubicado en nuestro ilustre triángulo.
Respecto al memorable momento en que algunos miembros de la tripulación nos encontramos en el destino que todo cristiano (católico) debería tomar como el equivalente de La Meca, siento decirte que no tengo ninguna foto. Si que recuerdo que Assun quería que Israel y yo probáramos los mejillones que había recolectado por la mañana. La única garantía que había sobre la inocuidad de los bivalvos era su aprobado en el curso de 1º de biológicas. A veces me pregunto como hemos conseguido llegar hasta ahora ...
Bé, a mi me perdonareu que no me'n recordi de l'historia de la llet en pols: deixem-ho així, que aquesta setmana ja hem tingut prou visites de Russia, Sèrbia, Ucraïna i els USA com per liar-la encara més!
Vull dir que no sési recordeu que jo estava més pendent de la filla del catedràtic de l'Opus amb la que me vaig fer tant amic.
Publica un comentari a l'entrada