tot un futur pel davant ...

Ahir va ser un dia que no oblidaré mentre visqui: l'entrega del certificat federal de mecànica de l'auto a en Isaac. M'he estat mirant les fotos que li van fer al taller, quan just havia començat el seu aprenentatge, ara fa tres anys, i sembla increïble com ha passat el temps. Era un dels més joves dels aprenents del taller. I encara ahir, també ho era entre els joves que rebien el certificat. La veritat és que l'acte va ser força impressionant, car es lliuraven els certificats federals a tots els aprenents de la branca de l'automòbil i del transport de l'estat de Vaud. El Théâtre de Beausobre, a Morges, amb més de 850 places, estava ple de gom a gom. Un detall curiós va ser quan van lliurar el certificat federal als aprenents conductors de camions de 40 tones (aquí, no val solament passar per una auto-escola, has de fer dos anys d'aprenentatge) i la nota més alta l'havia tret ... una noia! No era el cas en mecànica de l'auto on, per tres noies que havien obtingut el certificat, hi havia 177 nois. L'altre detall curiós era que les noies s'havien vestit com per anar a un ball de film d'adolescents americans. Entre els nois, hi havia de tot:alts, baixos, rossos, morenos, amb americana i corbata, amb cresta, civils ... i soldats (en general, els que no engalzen amb un segon aprenentatge, comencen a fer els quatre mesos de formació, que seran seguits per tres setmanes per any de servei militar, fins els trenta dos anys). Els discursos van agradar-me. Des del representant de la patronal, fins el dels sindicats, els van demanar que no malmetin la sort que han tingut d'aprendre un ofici en un país que té un dels millors plans de formació professional del mon i una de les tasses d'atur més baixes del planeta, en particular entre els joves. Els van explicar que tenien el rar privilegi de fer de la seva vida el que decidissin, entre altres coses continuar adquirint coneixements seguint els plans de formació continua que els poden portar fins les escoles d'enginyers. Deixant de banda els discursos, l'aperitiu que va oferir la vila amfitriona als ja ex-aprenents, familiars i amics va estar de conya. Sense cap mena de dubte, molt millor que l'actuació de la banda Emile Zoé (la historia anava de que la cantant també havia seguit un aprenentatge que havia acabat l'any abans). De totes maneres, vam acabar celebrant-ho a un restaurant que ens agrada la tira. Un dia guapo, companys! Soc un tio feliç.