La impressionant invasió d'algues verdes a les platges de Qingdao (a la península de Shandong, Xina) ha estat comentada pels noticiaris d'arreu del mon. També al 3.24 de TV3 on podem llegir que (...) la majoria dels científics atribueixen el fenomen a les condicions climàtiques favorables, però també a la contaminació industrial i de l'agricultura. Es un fenomen que, malauradament, des de fa almenys trenta anys també es coneix a Bretanya, tot i que amb unes altres proporcions, clar. En principi, el fenomen respon a la saturació de nitrats, que afavoreixen la proliferació de les algues. En el cas de Bretanya, principalment associat a les grans explotacions agropecuàries, s'han ficat en marxa un seguit de mesures per aturar aquest procés.
Donat que l'alga de les costes xineses no és tòxica pel consum (no és el cas de les algues de Bretanya!), fa temps que s'han estudiat les seves possibles aplicacions en aqüicultura, per exemple: Evaluation of Enteromorpha prolifera as a feed component in large yellow croaker (Pseudosciaena crocea, Richardson, 1846) diets. Els xinesos, després de recollir-la, assecar-la i triturar-la, l'utilitzen com a fertilitzant i com a farratge animal ... en un procés de retrò-alimentació del fenomen que no podrà acabar sinó amb un impacte ambiental remarcable, al que hauran d'acabar aplicant urgentment tècniques medi-ambientals similars a les utilitzades actualment a Bretanya ... sols que, com hem vist al vídeo, aquestes tècniques poden necessitar de fins a 10 anys per fes visibles els seus efectes.
El cas és que, fenòmens com del que estem parlant, no fan sinó impactar negativament la veritable producció d'algues per a consum humà, del que Xina és el primer productor: en 2008, sobre els 15,8 milions de tones que es produïen al mon, 10 milions es produïen a Xina, però també va ser l'any en que es va constatar una baixa de més del 10% de la seva producció. Si us interessa el tema, us proposo llegir un llibre electrònic (es curt i es llegeix ràpid) on es parla dels problemes geogràfics que poden limitar el desenvolupament de l'algocultura a Xina, tot i l'enorme potencial d'aquest sector d'activitat. Sophie Litzler (2012): L’algoculture et ses contraintes géographiques en Chine, EchoGéo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada