Un vídeo genial de Slime, una vella banda alemanya de punk-rock. En aquest altre vídeo, en directe, al terreny del St._Pauli. El més punk dels clubs de futbol de la RFA té com a símbol la bandera pirata, en honor d'un pirata anarquista: Klaus Störtebeker.
dimecres, 28 de gener del 2015
diumenge, 25 de gener del 2015
hores de perruqueria a stykkishólmur
 |  |
 |  |
Davant l'allau de missatges dels seguidors d'aquest blog demanant-me on s'amagava la resta de la tripulació del Flint, GS Records m'ha autoritzat a comunicar-vos que, després d'estar tancats durant un any als estudis que la companyia té a la simpàtica vila de Stykkishólmur (en islandès: [ˈstɪhcɪsˌhoulmʏr̥]), la banda GSsi James ja té pràcticament acabat el seu proper àlbum. La discogràfica no ha fet public encara quin serà el seu nom, però corren rumors segons els quals la inversió en perruqueria dels membres de GSsi James podria trobar-se darrera d'un nom com "Zona Pel·làgica". Tot i que la presència de Dr. John podria imposar un nom com "Morrena, la de los rojos claveles".
Hom espera aviat el retorn de la banda i la presentació del nou àlbum a la sala Sibaris de BCN.
diumenge, 18 de gener del 2015
garth brooks - if tomorrow never comes
Un tema brutal de Garth Brooks (pots trobar la lletra en aquest enllaç, o en aquest vídeo just amb la lletra). Cas que t'hagi agradat, no deixis d'escoltar aquest altre tema: The River (la lletra en aquest enllaç).
divendres, 16 de gener del 2015
dijous, 15 de gener del 2015
don mclean - american pie
Un bon vídeo per un bon tema! Però si vols veure en Don Mclean interpretant-lo en directe el 1972, hauràs de punxar aquest enllaç. Sobre la interpretació de la lletra d'aquest tema s'han escrit moltes coses: aquest vídeo en presenta unes que son tant bones com d'altres ... tot i que jo crec que no caldria descartar que'n Don hagués fumat alguna cosa que no hauria d'haver fumat. En fi que, veient aquests vídeos, m'han agafat ganes de tornar a passar-me Forrest Gump!
dimecres, 14 de gener del 2015
charlie hebdo i voltaire
Després de la cerimònia de la confusió de diumenge passat a Paris, en memòria dels dibuixants assassinats avui farà una setmana, i esperant el numero que sortirà avui, tenia ganes de publicar aquesta portada enlloc de la nova. Més que res perquè si segueixen així, acabarem per creure'ns que la ideologia de la redacció del setmanari estava orientada a la troballa d'una harmonia còsmica de les religions monoteistes.
Si la presència dels presidents d'alguns governs de països occidentals on impera la llibertat de premsa estava justificada, la de molts altres, com Rajoy, era plenament prescindible.
Rajoy, un individu al que, tot i tenir travessada la llibertat de premsa, se li haurà d'agrair que no fes cap comentari en el sentit de que més de 60 milions de francesos sostenen els islamistes i per això es van quedar a casa: més o menys el que va dir el 9N, recordes?
Deixant de banda el tema de la hipocresia ecumènica, que té molt més a veure amb la por al moviment Pegida que amb la mort dels ciutadans que es trobaven al Hyper Casher, molts ciutadans hauríem agraït que algú recordés aquella vella frase que hom atribueix a Voltaire: Je ne suis pas d'accord avec ce que vous dites, mais je me battrai jusqu'à la mort pour que vous puissiez le dire.
El problema és que, fins i tot aquesta frase és una mentida. No és sinó una invenció de l'escriptora anglesa Evelyn Beatrice Hall, que la va incloure al seu llibre The Friends of Voltaire (1906). Davant de l'enrenou que va provocar, va haver d'excusar-se més tard per haver-se-la atribuït. I és que, contràriament al que es diu sovint, el famós Voltaire, a part d'un vividor, no es caracteritzava per la seva tolerància religiosa. En fi, és una llàstima que la frase no existís més que en la imaginació d'Evelyn Beatrice Hall i que, per aquest fet, ningú s'atreveixi ja a repetir-la. Molts la subscriuríem amb entusiasme.
I és al bell mig de tota la mediocritat d'un munt d'anàlisis fetes per falsos experts i tertulianos, que m'ha emocionat la pàgina de Zaïna Erhaim, una periodista que està arriscant la seva vida a diari al bell mig de la barbàrie de la línia de front a Alep (Síria), i en deixa el constat a les seves pàgines a twitter i al seu blog. I també per un article brutal del corresponsal d'EFE a Estambul, Ilya U. Topper: Respetando a los caníbales: Europa es cómplice del fundamentalismo islámico. El Confidencial, 10.01.2015. Un article que comença així :
Si la presència dels presidents d'alguns governs de països occidentals on impera la llibertat de premsa estava justificada, la de molts altres, com Rajoy, era plenament prescindible.
Rajoy, un individu al que, tot i tenir travessada la llibertat de premsa, se li haurà d'agrair que no fes cap comentari en el sentit de que més de 60 milions de francesos sostenen els islamistes i per això es van quedar a casa: més o menys el que va dir el 9N, recordes?
Deixant de banda el tema de la hipocresia ecumènica, que té molt més a veure amb la por al moviment Pegida que amb la mort dels ciutadans que es trobaven al Hyper Casher, molts ciutadans hauríem agraït que algú recordés aquella vella frase que hom atribueix a Voltaire: Je ne suis pas d'accord avec ce que vous dites, mais je me battrai jusqu'à la mort pour que vous puissiez le dire.
El problema és que, fins i tot aquesta frase és una mentida. No és sinó una invenció de l'escriptora anglesa Evelyn Beatrice Hall, que la va incloure al seu llibre The Friends of Voltaire (1906). Davant de l'enrenou que va provocar, va haver d'excusar-se més tard per haver-se-la atribuït. I és que, contràriament al que es diu sovint, el famós Voltaire, a part d'un vividor, no es caracteritzava per la seva tolerància religiosa. En fi, és una llàstima que la frase no existís més que en la imaginació d'Evelyn Beatrice Hall i que, per aquest fet, ningú s'atreveixi ja a repetir-la. Molts la subscriuríem amb entusiasme.
I és al bell mig de tota la mediocritat d'un munt d'anàlisis fetes per falsos experts i tertulianos, que m'ha emocionat la pàgina de Zaïna Erhaim, una periodista que està arriscant la seva vida a diari al bell mig de la barbàrie de la línia de front a Alep (Síria), i en deixa el constat a les seves pàgines a twitter i al seu blog. I també per un article brutal del corresponsal d'EFE a Estambul, Ilya U. Topper: Respetando a los caníbales: Europa es cómplice del fundamentalismo islámico. El Confidencial, 10.01.2015. Un article que comença així :
No han entendido nada. Los cientos de miles de patriotas, así se llaman ellos, Patriotas Europeos Contra la Islamización de Occidente, Pegida, no han entendido nada (...) Lamentablemente, quienes se apresuran a salir a la calle en contramanifestaciones, normalmente respaldados de boquilla por los gobiernos, para pedir respeto, tolerancia, aceptación de otras culturas, han entendido todavía mucho menos (...)Si pots, mira de trobar un moment per passar-te pel blog de Zaïna i per l'article d'Ilya. Estan escrits per gent que sap del que parla i que, com a mínim, inviten a la reflexió. Pel que fa a Ilya, tot i no congregar amb totes les seves idees, he trobat excel·lents tant aquest article com la revista que dirigeix: M'Sur.
dilluns, 12 de gener del 2015
hunter - rock on (1977)
Un tema genial de Hunter, una vella banda francesa. Com la K7 VHS no donava per més, et proposo de trobar una millor qualitat de só en aquest enllaç!
El tio del violí, no cal dir-ho ... una veritable passada!
diumenge, 11 de gener del 2015
quo vadis, tarraconensis?
|
Res, que cansat de fer zapping als diaris, intentant no llegir una línia que tingui res a veure amb les converses entre Mas i Junqueras. Cansat del sentiment que'm provoca un govern que no ha estat capaç de fer res al llarg del seu mandat. Doncs he caigut sobre un article d'en Andrés Boix Palop a La Pagina Definitiva: Quo Vadis, Tarraconensis? Publicat el passat mes d'octubre, el segueixo trobant de rabiosa actualitat. Tot com la fuga de neurones dels cervells de la majoria dels lectors que l'han deixat algun comentari: malgrat quedar clarament identificats per l'autor de l'article.
I ara, just per traure'ns del damunt la mala gaita que'ns provoca tota aquesta penya, et proposo de fer un tomb per una publicació amb la que'm moro de riure cada cop que llegeixo qualsevol dels seus articles: Rokambol News.
dimecres, 7 de gener del 2015
atrako a mano armada - esto es jolibut!
falsas apariencias, barcelona, jubilation man, esto es américa ...
tots els altres temes, Ouf!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)