Després de la cerimònia de la confusió de diumenge passat a Paris, en memòria dels dibuixants assassinats avui farà una setmana, i esperant el numero que sortirà avui, tenia ganes de publicar aquesta portada enlloc de la nova. Més que res perquè si segueixen així, acabarem per creure'ns que la ideologia de la redacció del setmanari estava orientada a la troballa d'una harmonia còsmica de les religions monoteistes.
Si la presència dels presidents d'alguns governs de països occidentals on impera la llibertat de premsa estava justificada, la de molts altres, com Rajoy, era plenament prescindible.
Rajoy, un individu al que, tot i tenir travessada la llibertat de premsa, se li haurà d'agrair que no fes cap comentari en el sentit de que més de 60 milions de francesos sostenen els islamistes i per això es van quedar a casa: més o menys el que va dir el 9N, recordes?
Deixant de banda el tema de la hipocresia ecumènica, que té molt més a veure amb la por al moviment Pegida que amb la mort dels ciutadans que es trobaven al Hyper Casher, molts ciutadans hauríem agraït que algú recordés aquella vella frase que hom atribueix a Voltaire: Je ne suis pas d'accord avec ce que vous dites, mais je me battrai jusqu'à la mort pour que vous puissiez le dire.
El problema és que, fins i tot aquesta frase és una mentida. No és sinó una invenció de l'escriptora anglesa Evelyn Beatrice Hall, que la va incloure al seu llibre The Friends of Voltaire (1906). Davant de l'enrenou que va provocar, va haver d'excusar-se més tard per haver-se-la atribuït. I és que, contràriament al que es diu sovint, el famós Voltaire, a part d'un vividor, no es caracteritzava per la seva tolerància religiosa. En fi, és una llàstima que la frase no existís més que en la imaginació d'Evelyn Beatrice Hall i que, per aquest fet, ningú s'atreveixi ja a repetir-la. Molts la subscriuríem amb entusiasme.
I és al bell mig de tota la mediocritat d'un munt d'anàlisis fetes per falsos experts i tertulianos, que m'ha emocionat la pàgina de Zaïna Erhaim, una periodista que està arriscant la seva vida a diari al bell mig de la barbàrie de la línia de front a Alep (Síria), i en deixa el constat a les seves pàgines a twitter i al seu blog. I també per un article brutal del corresponsal d'EFE a Estambul, Ilya U. Topper: Respetando a los caníbales: Europa es cómplice del fundamentalismo islámico. El Confidencial, 10.01.2015. Un article que comença així :
Si la presència dels presidents d'alguns governs de països occidentals on impera la llibertat de premsa estava justificada, la de molts altres, com Rajoy, era plenament prescindible.
Rajoy, un individu al que, tot i tenir travessada la llibertat de premsa, se li haurà d'agrair que no fes cap comentari en el sentit de que més de 60 milions de francesos sostenen els islamistes i per això es van quedar a casa: més o menys el que va dir el 9N, recordes?
Deixant de banda el tema de la hipocresia ecumènica, que té molt més a veure amb la por al moviment Pegida que amb la mort dels ciutadans que es trobaven al Hyper Casher, molts ciutadans hauríem agraït que algú recordés aquella vella frase que hom atribueix a Voltaire: Je ne suis pas d'accord avec ce que vous dites, mais je me battrai jusqu'à la mort pour que vous puissiez le dire.
El problema és que, fins i tot aquesta frase és una mentida. No és sinó una invenció de l'escriptora anglesa Evelyn Beatrice Hall, que la va incloure al seu llibre The Friends of Voltaire (1906). Davant de l'enrenou que va provocar, va haver d'excusar-se més tard per haver-se-la atribuït. I és que, contràriament al que es diu sovint, el famós Voltaire, a part d'un vividor, no es caracteritzava per la seva tolerància religiosa. En fi, és una llàstima que la frase no existís més que en la imaginació d'Evelyn Beatrice Hall i que, per aquest fet, ningú s'atreveixi ja a repetir-la. Molts la subscriuríem amb entusiasme.
I és al bell mig de tota la mediocritat d'un munt d'anàlisis fetes per falsos experts i tertulianos, que m'ha emocionat la pàgina de Zaïna Erhaim, una periodista que està arriscant la seva vida a diari al bell mig de la barbàrie de la línia de front a Alep (Síria), i en deixa el constat a les seves pàgines a twitter i al seu blog. I també per un article brutal del corresponsal d'EFE a Estambul, Ilya U. Topper: Respetando a los caníbales: Europa es cómplice del fundamentalismo islámico. El Confidencial, 10.01.2015. Un article que comença així :
No han entendido nada. Los cientos de miles de patriotas, así se llaman ellos, Patriotas Europeos Contra la Islamización de Occidente, Pegida, no han entendido nada (...) Lamentablemente, quienes se apresuran a salir a la calle en contramanifestaciones, normalmente respaldados de boquilla por los gobiernos, para pedir respeto, tolerancia, aceptación de otras culturas, han entendido todavía mucho menos (...)Si pots, mira de trobar un moment per passar-te pel blog de Zaïna i per l'article d'Ilya. Estan escrits per gent que sap del que parla i que, com a mínim, inviten a la reflexió. Pel que fa a Ilya, tot i no congregar amb totes les seves idees, he trobat excel·lents tant aquest article com la revista que dirigeix: M'Sur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada