punk xilè

punk equatorià: el moviment punk a Guayaquil

Aquells que dos cops per any es passen per una coneguda cadena de tendes d'artesania andina i aquells que tenen una senyora de neteja equatoriana, segur que ja ho saben. Però, pels que no ho saben, val la pena mirar-se aquest reportatge de Canal Sur: Movimiento Punk en Ecuador per realitzar la importància d'aquest moviment en aquell país. I si a Quito, la capital, el moviment és important, enllà on és veritablement fort és a Guayaquil: El movimiento punk en Guayaquil.

Sobre les bandes ... escriu: punk ecuatoriano a la barra de recerca de youtube, i escolleix la que't faci més ràbia. Notoken, Los Descontrolados, La Mamá De Sánchez, Ratas, Esputo Catatónico, Tony Montana,  i un munt d'altres. ... Jo m'he quedat avui amb un tema de Las Acid@s que adoro: Me das asco.

punk veneçolà: reciclaje

No he escoltat enlloc que els representants de la nova esquerra del nostre país anessin a Veneçuela a escoltar els seus concerts. Tampoc he llegit enlloc que Chaves o Maduro ho hagin fet mai. Sigui com sigui, Reciclaje és un grup veneçolà que m'agrada molt escoltar, segurament perquè me recorden a un grup que segur que et diu alguna cosa.

punk colombià: polikarpa y sus viciosas

Mai no he entès massa bé perquè les bandes punk que més coses tenen a dir, ho expressen d'una manera tant difícil de comprendre. Es també el cas d'aquesta banda colombiana: polikarpa y sus viciosas, amb un ritme endiablat i unes lletres en acer que ... hom ha de fer un esforç considerable per entendre. En aquesta entrevista amb Andrea Restrepo (guitarra i líder), Paola Loaiza (bateria, veu líder), Sandra Rojas (baix, veu líder), se'ls entén tot!

punk colombià: i.r.a.

L'arrogància colonial d'aquest país ens ha presentat sempre una visió monolítica de l'Amèrica llatina en la que pensar, per exemple, que a Colòmbia poden haver bones bandes de punk, és inimaginable. I ja no parlem si venen de ciutats com Medellín ... Què tal doncs si avui escoltem una de les bandes colombianes més antigues: I.R.A.?

el punk al macba

Barcelona 2016, reciclant el que va
ser moda el 2013 al MET de Nova York

El passat 25 de Gener a La Vanguardia publicaven un article que posa de manifest quina és la plaça que ocupa la ciutat en el món cultural de la península. L'article es presentava així: Primavera punk en el Macba. El museo abre sus puertas a la música popular con una exposición que rastrea las huellas del movimiento en el arte. El Macba viurà la seva primavera més punk. L'exposició Punk, els seus rastres en l'art contemporani, una de les exposicions més celebrades de la passada temporada del Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) a Madrid i actualment en cartell al Artium de Vitòria, que recalarà al museu barceloní el proper mes de maig.

Francament, la manca d'idees de la burgesia cultural de la ciutat és patètica. Intentar recuperar 40 anys més tard una cultura urbana que es va presentar a la fi del 70's del segle passat amb el lema de 'No Future' ... Però com vivim en una època on es glorifica tot el que té a veure amb el reciclatge, imagino que hem de saludar la gran capacitat d'iniciativa de la penya del Barcelona Museum of Contemporary Art (MACBA).

Ara bé, la sola idea de haver d'aguantar els monòlegs erudits i ditiràmbics de conferenciants i periodistes després de passar pel vernissage de l'exposició fa francament por. No sé si hom podria amortir l'efecte demanant-lis que, si no han de dir res de nou en relació amb tot el que ja s'ha dit des del 2012, poden seguir menjant canapés i no sentir-se obligats a donar la brasa. Estava pensant en articles publicats a les pàgines de El País l'any 2012: El punk entra en el Metropolitan Museum de Nueva York (MET). o de El Mundo l'any 2013: Exposiciones y colecciones resucitan referentes estéticos de los 70.

Però tinc el sentiment que algun conferenciant no es podrà resistir a recuperar un vell article publicat a la versió espanyola de Vogue: Una historia del punk (y la moda) i presentar com a nou que, en 2010, Christophe Decarnin, dissenyador de Balmain, va presentar la primera col·lecció de moda inspirada en el punk. Amb samarretes trencades a 2.000 €, i caçadores a 20.000 €. Els vells tòpics de sempre per decorar les seves historietes i presentant-nos el punk com un moviment recuperat, que va nàixer i morir als 70's. I menys mal que segur que ningú es passarà pel wikipèdia per completar la brasa amb la del punk cristià, promocionat per les esglésies protestants d'origen americà i del que pots trobar tots els temes que vulguis a youtube.

Just per emprenyar, aquesta setmana passaré alguns temes pel GS en els que podràs veure quelcom que ja saps: que el punk no ha mort. I quelcom que potser alguns saben menys: que segueix viu fins i tot als llocs on hom menys s'ho espera!

eduardo zaplana. tampoc t'oblidem !

non aspettarti nessuna risposta, oltre la tua!

En plena crisis política y de valores, Enrico Oliveri, secretario general del principal partido de la oposición italiana, decide desaparecer. Su desesperado asistente, para salir del apuro y al borde de perder la credibilidad, decide sustituirlo por su hermano gemelo, un filósofo bipolar recién salido del psiquiátrico. Una auténtica locura que se tornará acierto cuando el electorado vuelva a ver en Enrico una opción real. Todo ello se deberá a un lenguaje distinto e irónico, que pondrá nuevamente al ficticio Enrico en la cresta de la ola. labutaca.net, Viva la Libertà! (2013)

A continuació una escena brutal on Toni Servillo recita un poema de Bertolt Brecht: An Den Schwankenden (1933)

the hillbilly moon explosion

The Hillbilly Moon Explosion, una banda inclassificable que està basada a Zürich. Ja me diràs que't semblen. Més infos sobre la banda a Last.fm, Blank TV ... o, naturalment, a la pàgina de la banda.

Aqui dalt un vídeo del meeting anual de psycobilly a Pineda de Mar el 2013. Pots veure la versió sòbria també amb Sparky, del grup gal·lès Demented Are Go.

Aqui amb la increïble Arielle Dombasle ... 

si creies haver-ho vist tot en aquesta vida ...