dimecres, 18 de gener del 2017

la ucraïna de la que mai no et parlaran


No sé si mai has escoltat parlar d'un dels més grans revolucionaris de tots els temps: Nèstor Majnó o del destí tràgic que li van reservar els comunistes a ell i a la seva família. Si no has escoltat parlar d'ell possiblement tampoc ho hagis fet ni de l'anarquisme a Ucraïna ni de l'Exèrcit Negre, que es va enfrontar a una aliança dels exèrcits roig i blanc de la que cap comunista et parlarà.

Avui m'agradaria proposar-te que escoltis el tema del vídeo primer i que et llegeixis els enllaços que t'he passat abans. També que, just per reconèixer-li la idea del xilè que ha penjat el vídeo, et llegeixis el text que l'acompanya, et passo els paràgrafs finals:
Els pocs supervivents que van quedar de l'exèrcit negre i del territori que aquest havia alliberat emigrarien lluny de l'URSS, i comptarien la història de Makhno i les comunes anarquistes d'Ucraïna ... Makhno no tornaria a Ucraïna i moriria a Paris ... Allà, en l'ocàs de la seva vida, coneixeria a un jove anarquista anomenat Buenaventura Durruti, i posaria en alerta a l'anarquisme occidental sobre quina era l'altre cara del marxisme leninista. Del testament del majnovisme ens queda la frase: "Proletaris del món: baixeu a les profunditats i busqueu-hi la veritat: creeu-la vosaltres mateixos! Perquè a cap altre lloc la trobareu."
Res no t'impedeix seguir veient a la TV tot el circ mediàtic que ens venen sobre Ucraïna. Però si vols saber-ne quatre coses més sobre la historia del moviment anarquista a Ucraïna, et proposo veure aquest altre vídeo remarcable.


dimecres, 21 de desembre del 2016

passats tèrbols (1979-1980)

En senyal d'agraïment als més de 100 russos que ens han visitat avui, m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquestes fotografies de 1979-1980 (me sembla, vaja) que Neus, la noia que surt al meu costat a la platja, li va passar a en Juan Manuel (a.k.a. Cholo), a la dreta de la imatge de la platja, i que aquest va passar-me a mi. 

En resposta a la pregunta que va fer-me en Sinfu al wsp, la imatge de la dreta la va fer imagino que el meu amic Ricard a la Platja de Garbet, entre Llançà i Colera. La imatge de l'esquerra, no sé ni per qui ni on està feta. De totes maneres, veient que tinc una San Miguel al davant, no crec que sigui d'un lloc on tornés a ficar mai més els peus.

Com ja haureu observat, l'interès d'aquestes imatges rau en què són unes de les rares ocasions en les que'm veureu sense barba. I, d'altra banda, si us fixeu bé en la imatge de la platja, veureu al fons la camioneta amb la que vaig guanyar-me la vida durant una temporada treballant als Encants de BCN. 

Res més sinó desitjar bones festes a tothom (els russos les fan més tard, però també aprofitaré per saludar-los) i recordar-vos que heu de deixar-li una copeta de cognac a Santa Klaus la nit de nadal. Més que res, per si me dona per passar-me per l'antro on viviu, que al menys hagi valgut la pena de fer-ho.