El vaig conèixer a un cicle de conferències a Barcelona, el febrer de 1986. Crec que alguns encara us en recordareu, oi Hands? Si voleu, podeu baixar-vos els meus apunts per refrescar la memòria (estan manuscrits -millor baixar-los per zooming al vostre PC- i tenen un munt de faltes d'ortografia, però trobareu l'essencial):
- 21.02: Crecimiento, crise e desintegracaó de metropole no Brasil. [1]
- 24.02: Processos da urbanítzaçao na America Latina [1] [2]
- 25.02: Perspectivas da Geografia nos fines del s. XX [1] [2]
Potser en Hands també recordarà que, durant les conferencies, li vaig posar un munt de qüestions. I que'n Milton va començar a quedar-se amb la meva cara. Probablement va ser el darrer dia que vaig parlar-li d'uns treballs que havia fet pel meu compte, d'ençà la Troncal del Bages, sobre els processos de localització industrial. I li vaig dir que tenia uns diagrames en DIN-A0 que m'agradaria que controlés i, vingut el cas, que me corregís. Me va donar les seves coordenades a la Uni de Sao Paulo i, poc després, li vaig enviar un merge de les meves notes i algunes de les idees de les seves conferencies. Van passar els dies. I quan per fi vaig llegir la seva resposta ... me va fotre un bot el cor. No solament pel contingut (no puc descriure la emoció que m'ha envaït quan l'he tornat a llegir), sinó pel fet d'incloure la seva adreça personal i el seu interès per la meva evolució professional. Van seguir altres lletres i, en una d'elles, me va parlar de la possibilitat d'anar a Sao Paulo i de fer part del seu equip de recerca. Vaig declinar la invitació i li vaig explicar que, en aquell moment, m'interessava molt més la geografia física lligada a la cartografia automàtica. En Joan Sabí me va dir que era un gilipolles. Mirat retrospectivament, potser tingués raó. De totes maneres, potser vaig perdre el millor director de recerca que qualsevol podria somniar, però sempre vaig guardar al cor un dels meus millors amics. Gràcies per tot, Milton. Segueixes viu al meu cor.
7 comentaris:
Certament Batty,recordo les conferències (molt amenes i ben conduïdes) i recordo la impressió que li vas causar amb les teves qüestions...com també recordo que algú o alguna d´aquell cony de departament et va demanar l´adreça de´n Milton aprofitant-se de la situació.
En fi Batty,penso que en pots estar ben orgullós de l´atenció especial que et va dedicar aquest gran home per què en el seu moment va considerar que t´ho mereixies (i no dubto que si haguessis continuat amb el contacte s´hagués posat content amb la teva trajectoria tot i les diferències).
Quan marxa algú,però,a qui has apreciat i t´ha sabut apreciar sempre és una merda.
He llegit la carta que et va enviar i,sense dubte,t´admira Batty.
Collons, tens raó. Se m'havia oblidat lo de l'adreça! Sobre lo de l'admiració ... home, no sé jo si és la paraula. Però si que recordo que era un home al que les seves conviccions (i dedeu, que les tenia!) no l'impedien de ser super amable i et feia sentir super bé i amb unes ganes ferotges d'anar endavant. Com he rebut una educació, evitaré de comparar-lo amb ningú. Tu ja m'entens.
Ha,ha,ha....entesos.
He de trobar el temps per veure'm tot el video. L'he vist un munt de seqüències que m'han encantat, pero no el video sencer.
Doncs jo no estic segur d'haver anat a les conferències, però tu en vas treure profit, tot i que, si haguessis anat al Brasil ... ara tindries passaport carioca i nosaltres t'aniriem a veure per beure caipirinhas!
Un altre Milton, a la seva manera, li ret homenatge
Beure caipirinhas? Si, tu el que vindries a "veure" son altres coses ... I no com en Doc, que prefereix fer-se els Andes ...
Publica un comentari a l'entrada