Réanim from
Vimeo.
El dissabte 16.04.2016 vaig engegar la TV mentre me prenia un cafè pel mati i vaig enganxar una re-emissió del 2011 de TV5Monde que portava per nom:
Portraits: Les 5.5 Designers (l'enllaç al vídeo de 5'30" serà disponible fins 01.12.2016), on el col.lectiu de
Les 5.5 Designers presentava el projecte que els va fer conèixer arreu del mon:
Réanim, la médecine des objets.
En aquest reportatge, un hiperventilat Anthony ens diu que:
Com a dissenyadors ens hem de demanar de què servirà realment que dissenyem un objecte més. Es una gran responsabilitat saber que cada vegada que dissenyem un nou objecte costa diners i també té un cost en energia i en materials. Com a dissenyadors hem de ser conscients d'aquest fet, perquè en som responsables del seu resultat.
Malgrat existir una
estratègia 2015 de la Generalitat sobre l'impuls a l'economia verda i a la economia circular (1) que havia de fer de Catalunya
un país capdavanter a Europa, fonamentat en l’harmonització del desenvolupament econòmic amb la millora del benestar humà i l’equitat social, assumint reptes globals com l’eradicació de la pobresa, el canvi climàtic i l’ús eficient dels recursos ..., a la wikipedia catalana, que segons el diari Ara és la primera del món (2), no he trobat cap article sobre
Economia circular. Sí que l'he trobat a la wikipedia en espanyol:
Economía circular. Però després de llegir l'article et proposo que't passis a la versió en anglès:
Circular economy que, tot i no ser segurament tant perfecta com la catalana, té la virtut d'existir i de ser comprensible per la majoria dels mortals. En fi, per no ficar-nos en política millor tornar a la definició que fan els 5.5 Designers del seu treball (3):
Com donar una segona vida a un producte? Aquesta nova disciplina està lligada als objectes quotidians que es troben als abocadors, al carrer, les cases dels particulars, sense vendre als comerços o a les fàbriques. No es tracta de restaurar-los al seu estat original, ni de canviar la seva funció original, sinó de rehabilitar-los amb accions senzilles que poden ser reproduïdes per tothom.
I entre aquests objectes, dos
low-cost que corren per casa: un
robot de cuina Moulinex i una
clau USB de LaCie. Menys mal que vaig trobar un article divertidíssim que els dedicava Libération (4) on els
designers acaben confessant que:
Massa sovint, el dissenyador no accepta fer front a les realitats industrials que poden posar en qüestió la seva creació. Es així que, volent superar els exercicis estilístics i sense trencar amb un disseny experimental d'autor, desitgen treballar amb grans grups industrials, però també amb PIME, start-ups, marques, per fer evolucionar els prejudicis d'aquestes en contra del disseny. No volem quedar-nos per sempre en el paper de esvalotadors!"
En fi, m'ho he passat bé escrivint aquesta entrada que, un cop més, me demostra que viure a Suïssa, en un cantó d'arrel protestant, i treballar en el camp de l'enginyeria m'ha permès estalviar-me un contacte freqüent amb una pila de fantasmes: dona igual que siguin designers, falsos progres, polítics demagògics i/o periodistes amb chauvinisme patològic.
- Generalitat de Catalunya (2015): Impuls a l'economia verda i a la economia circular. Retrieved April 16, 2016, from http://www10.gencat.cat/ecofin_jcca/ni/docs/Estrategia 2015.pdf
- Ara/Europa Press (2013): La Wikipedia catalana, la primera del món a ser considerada "perfecta". Ara. 27.07.2013. Retrieved April 16, 2016, from http://www.ara.cat/tecnologia/Wikipedia-catalana-primera-considerada-perfecta_0_963503839.html
- 5.5 Designers (2004): Réanim, la médecine des objets - 5.5 designstudio. Retrieved April 16, 2016, from http://www.5-5designstudio.com/fr/projet/2004-55designers-reanim#
- Anne-Marie FèVre. (2013): 5.5 Designers qui font 10 - Libération / Culture. Retrieved April 16, 2016, from http://next.liberation.fr/design/2013/09/20/55-designers-qui-font-10_933181
