dimarts, 31 de maig del 2016

quina canya, company!



Dissabte passat m'estava escoltant la playlist de Dixie Chicks que tinc a youtube i quan vaig arribar a aquest tema vaig dir-me que era llàstima que s'haguessin aturat. Bé, diguem que la reflexió la vaig fer abans, escoltant Sin Wagon, però que va ser escoltant altre cop Give it up or let me go que vaig adreçar el meu clam d'impotència als déus!  I en això estava mentre vaig ficar-me a navegar per la xarxa i vaig quedar-me petrificat quan vaig veure que enguany tornen a estar de gira i que ... van actuar el passat 17 d'abril al Hallenstadion de Zürich !!!  En fi, content de que tornin a tocar juntes i ... quina ràbia de no haver-les vist!

Lisa O’ Neill: No Train to Cavan

Lisa O'Neill, una nova joia del folk irlandès.

dilluns, 23 de maig del 2016

commander cody - hot dod lincoln



Es probable que no hagis escoltat parlar mai d'aquesta banda: Commander Cody and His Lost Planet Airmen. O de la banda que va prendre el testimoni anys després: The Commander Cody Band. No importa. Com una de les missions del GS és la d'ensenyar als que no saben, sàpigues que és tracta d'una banda que tocava un mix entre el rockabilly, el blues, country-rock sobre una base de piano de boogie-woogie. Una altra cosa són els vídeos: brutals!

dijous, 19 de maig del 2016

ramón fernández

Ramón Maria Gabriel
Adeodato Fernández
Has escoltat mai parlar de Ramón Fernández, un brillant intel·lectual, fill d'un ambaixador de Mèxic a Paris? El seu fill, Dominique, mencionat pel wiki francès com el creador de la psychobiographie -disciplina en la que és totalment ignorat pel wiki en anglès- reflexionava així sobre el seu pare: «Je cherche à m’expliquer, en me mettant moi-même en scène, comment cet homme, un des plus brillants intellectuels de son temps, a pu être socialiste à 31 ans (1925), critique littéraire d’un journal de gauche à 38 ans (1932), communiste à 40 ans (1934), fasciste à 43 ans (1937), enfin collabo à 46 ans (1940)».

No diré noms perquè està lleig, però ara i aquí en corren per la península uns quants que podrien traure de dubtes aquest home.

dimarts, 17 de maig del 2016

albert einstein - why socialism? (1949)

dilluns, 16 de maig del 2016

hated for who i am

M'he tret tots els prejudicis del damunt i m'he posat a llegir la versió en francès del llibre de Lagercrantz: Millenium 4. I m'he quedat amb aquest extracte d'una conversa entre Erika Berger i Mikael Blomkvist que m'ha recordat aquesta vella frase de Kurt Cobain: I'd rather be hated for who I am, than loved for who I am not. Ara digues-li multilingüisme o mandra per posar-me a traduir (pots utilitzar Google Translate) però te'l passo tal qual de la traducció francesa

  • Erika (...) - Au fond de lui, il aimerait être comme toi, je l'ai tout de suite senti. Et, oui, j'aurais dû me douter que ce genre de jalousie peut s'avérer dangereuse. Toute cette campagne contre toi, c'était de ça qu'il s'agissait. Tu l'as quand même compris, ça? Face à ton intransigeance, les gents se sentent minables. Par ta seule existence, tu leur rappelles à quel point ils ont vendu leurs idéaux, et plus tu es acclamé, plus ils s'en trouvent humiliés. Dans de telles circonstances, la meilleur façon de se venger, c'est de te traîner dans la boue. Quand tu chutes, ils remontent dans leur propre estime. Balancer des conneries sur toi leur rend un soupçon de leur dignité, du moins, c'est ce qu'ils imaginent.
  • Mikael - Merci, Erika, mais je m'en fous complètement de ce genre de persécution.
  • Erika - Oui, je sais bien. Il vaut mieux.

dissabte, 14 de maig del 2016

jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 (1976)



Au lendemain de Mai 68, les destins de quatre couples s'entremêlent dans le canton de Genève: un professeur d'histoire et une caissière frontalière (Miou-Miou) aux allures de Robin des Bois qui apporte son soutien et sa compagnie à un retraité des chemins de fer (Raymond Bussières) habitant Annemasse; un paysan amoureux des baleines et sa femme qui se prostitue avec des immigrés, un ouvrier typographe au chômage (Rufus) et sa femme enceinte (Myriam Boyer); un correcteur dans un journal (Jean-Luc Bideau) et une secrétaire d'un banquier, adepte du tantrisme (Wikipedia).

dijous, 12 de maig del 2016

una perillosa descoberta



Un grup de joves investigadors en arqueologia industrial ha descobert l'ordinador en el que Israel Hands va passar milers d'hores que es justificaven oficialment en l'entrada i l'actualització de dades del cens ramader del Bages.

Després de les oportunes tasques de neteja de teranyines del terminal DEC VT100, els joves arqueòlegs van activar accidentalment un joc que, en els registres dels logs de l'aparell, va mostrar haver estat utilitzat durant els milers d'hores que s'haurien de haver dedicat a l'anàlisi de l'evolució de la població porcina al Bages.

Prosseguint la investigació, també van descobrir l'astuciós sistema de comunicació que va permetre a en Sinfu iniciar la seva activitat d'apostes il·legals amb els principals actors de les illes britàniques.

dimarts, 10 de maig del 2016

how to send an email in 1984



Corria l'any 1984, en Doc encara era jove, en Hands ja era punk, en Long John tocava el piano en antros de mala mort i en Sinfu ... bé, era jove i necessitava pasta, no burxarem en la ferida.

Va ser també l'any de l'emissió Database, de Thames TV, que va interviuar un jove Antoni F., darrera del qual somreia una investigadora que ens ha demanat no revelar la seva identitat. L'emissió pretenia ser una presentació senzilla, destinada a fomentar la utilització del correu electrònic entre el personal científic d'una de les més prestigioses universitats del Vallès. 

Si malgrat la difusió de les adreces ILGEn@uab.es, la utilització del correu electrònic entre el personal investigador va prendre anys, el tallat de cabell de la presentadora de l'emissió de Thames TV va causar furor entre el personal docent i l'alumnat d'aquella època. I cal dir que les fotografies d'aquells temps es negocien a preus increïbles entre els alumnes de la facultat.

dilluns, 9 de maig del 2016

un robot amb una paciència infinita



Esperem que, a més d'una paciència infinita, el robot tingui mala memòria. Perquè, sinó és així, el barbes no arriba a vell. Una altra cosa és que el robot camini com algú que tots coneixem, quan torna de farra de matinada a casa.