imelda may - mayhem

Imelda May

Diu la llegenda que quan en Long John va descobrir que Mario Lanza era rocker i que Imelda May tenia una relació sentimental a Viladecans, amb el propietari d'una franquícia d'una coneguda multinacional de l'alimentació, la seva vida va canviar i va decidir deixar la musica per seguir la traça de Richard Branson.

Va ser llavors que va trucar en Sinfu que, en aquells temps, treballava pel GS sota la cobertura d'un pastor anomenat Manolín a la Iglesia Evangélica Filadelfia de Sabadell. Durant un temps tot va anar força bé. En Sinfu i en Long John es van fer una pasta transformant vells números del DAG en paper de fumar, tenien unes caravanes pagades per la Xene que no estaven gens malament (en Sinfu encara en té una!), i el Mercedes oficial, clar. Un bon dia però, en Sinfu va dir-li al patriarca que'n Long John era del Madrid i van haver de sortir per cames. Després va passar el que va passar i, la resta, ja no és més que una vella historia.

feliç aniversari, sinfu

Que passis un feliç aniversari envoltat de tots aquells que t'estimen (perquè dels altres no et lliurarà ni 10). Aquest cop, mira de no acabar a les Urgències del Bon Secours. I, cas de tornar-la a liar, intenta no tornar a empaitar les monges pels passadissos, no sigui que acabem tenint un disgust i la Koplowitz hagi d'anar amb en Long John en plan Alberto per pagar-te la fiança.

I abans d'acomiadar-me, deixa'm dir-te que, en aquests moments en que el teu llibre està gaudint d'un èxit de vendes arreu del món, val la pena recordar el que deia als seus crítics el gran G.K. Chesterton: 'La mediocritat, possiblement, consisteix en estar davant la grandesa i no adonar-se'n'. 

miss trash: walk on the wild side

Cas que el vídeo no et doni una pista sobre Les Miss Trash, un grup francès increïble que també va actuar al Paléo Festival del 20 al 26.07.2015, et proposo que visitis la seva pàgina i alguns vídeos d'aquest grup de ties totalment a l'oest: vídeos com aquest (l'amour pour tous, le mariage pour personne!), o com aquest!

carolina i la llengua

carolina punset thinks big

Quan creiem que ja ens havien alliberat del pare, ara ens cau la pedregada de la filla: Allá donde triunfa la inmersión lingüística estamos volviendo a la aldea. Havia pensat en dir moltes coses però altres ja les han escrit: Carta de auxilio para Carolina Punset (La Paella Rusa / La Página Definitiva). I altres fins i tot han posat musica en resposta a les idees de Carolina [1] [2] !

gary clark jr.

La setmana passada, aprofitant que Gary Clark Jr. (home, wiki, youtube) corria per la 40a edició del Paléo Festival de Nyon (23.07.2015), vaig tornar a passar-me uns quants vídeos amb el so brut de la seva guitarra. Et diu tornar a escoltar-los amb mi?  Comencem doncs pel vídeo que presenta aquesta entrada: Bright Lights. Seguim amb l'increïble unplugged interpretat per Mahogany: Nextdoor Neighbor Blues. I tornem als seus temes més coneguts: Don't Owe You A Thang, When My Train Pulls In, Numb, ...

la bestiesa humana: haarlem 06.02.1637

El passat dilluns vaig fer una de les associacions d'idees més rares que mai m'han passat pel cap. Després de veure el vídeo de l'entrada que va publicar en Sinfu el passat diumenge: Don't Buy Stuff, vaig dir-me que la humanitat hauria avançat molt si algú hagués escrit un tractat d'economia política amb l'estil pragmàtic de Futbol : la meva filosofia, de Johan Cruyff. Si encara no l'has llegit, no deixis de fer-ho, és el Don't Buy Stuff del futbol.

Estava rumiant sobre el tema i vaig enllaçar mentalment amb una entrada que vaig publicar fa poc: l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme quan vaig recordar que la primera bombolla financera del capitalisme, sense cap mena de dubte la més imbècil que mai ha vist l'home, es va produir en un país protestant de l'Europa Septentrional i es coneguda amb el nom de tulipomania.

El exotismo de los bulbos de tulipán provocó una euforia productora y compradora, provocando que los precios de los tulipanes aumentasen exponencialmente. Todo el mundo quería invertir en tulipanes, era un mercado siempre al alza, nadie podía perder. La gente incluso llegó a dejar sus trabajos para dedicarse al cultivo de tulipanes.

En 1623 un solo bulbo de tulipán se podía llegar a vender fácilmente por 1000 florines, mientras que el sueldo medio anual de un holandés era de 150 florines. Una tonelada de mantequilla valía 100 florines. El récord de precio lo batió el bulbo de tulipán Semper Augustus en 1635, cuando un sólo bulbo se llegó a intercambiar por una lujosa mansión en el centro de Amsterdam, otro de estos bulbos se vendió por 6000 florines.

Se publicaron cientos de catálogos de tulipanes, incluso se dejaron de cultivar otros productos para cultivar tulipanes, todo el mundo quería participar en este lucrativo negocio. Todas las clases sociales querían invertir en el negocio de los tulipanes, desde mercaderes, hasta artesanos y albañiles. La locura se había desatado. Entonces el mercado de los tulipanes entró en la bolsa de valores. Todavía nadie se percataba que los desorbitados precios no tenían sentido y que podía producirse una crisis de los tulipanes.

Definitivament, com tampoc és en Max Weber que trobarem una explicació plausible a les crisis econòmiques que anem travessant al llarg de la nostra vida, no ens queda més remei que tornar a recordar el vell Alfred Einstein: Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I sobre l'Univers, no n'estic segur. Però també en una frase d'un trader de la meva empresa: quan tothom es fica a comprar en borsa, és el moment de vendre el més ràpidament que puguis!

suïssa: s'ha acabat la canícula?

Tot i que les temperatures havien baixat força en relació a la setmana passada, ahir encara estàvem a 30°C al migdia. Menys mal que el canvi de temps anunciat per météosuisse va arribar cap al vespre. I que les previsions diuen que els propers 6 dies les màximes es trobaran entre els 25°C i 26°C clàssics d'aquesta època de l'any.

Parlant de clàssics, un altre és que sempre plogui pel festival de Paléo. També dimecres passat, mentre a Lausanne no va caure una gota, enllà va caure una sagrada castanya. Ho sento pels Soviet Suprem, Christine, Violons Barbares ... Però millor ahir que avui: Patti Smith, Joan Baez, Robert Plant, Gocoo, Yellow Teeth, Miss Trash, ...

(imatges: L'orage a grondé sur la Suisse romande, 20minutes.ch, 24.07.2015)

melody gardot - preacherman

Un vídeo brutal d'una artista que és una lliçó de coratge: Melody Gardot (wiki, youtube) i una de les intèrprets que he trobat més interessants del Montreux Jazz Festival d'enguany. Altres temes que't proposo escoltar: Same To You, Your Heart Is As Black As Night, Summertime, ...

sinfu: la pàgina definitiva

Francament, en Sinfu és un tio increïble. No acaba d'imprimir la tesi que va i me publica un extracte al twitter, li surt un editor, el llibre es converteix en un best seller ... i aquí el tens corregint galerades amb dues becàries de l'editorial a la platja de Llavaneres.

En Long John m'ha dit que qui ha enganxat una empipada de pronostic és en Toloriu. Es veu que no s'ha acabat d'empassar que el seu doble cercle versus cercle únic, es llegís menys que el manual d'un vídeo robat, que la única becària que li va posar l'editorial va ser Sor Citroën i que l'edició de la tesi la haguès de pagar de la seva butxaca.  I el pitjor és que, després de tants anys de fitness, mai no ha arribat a fer la musculació que'n Sinfu ha reeixit a fer aixecant gerres de cervesa. 

cançó ucraïnesa

veure també: I want to break free, The Jeffersons, SpongeBob SquarePants, Born to be Alive, Live Freestyle i un clàssic: Sergio Ramos!