El passat dilluns vaig fer una de les associacions d'idees més rares que mai m'han passat pel cap. Després de veure el vídeo de l'entrada que va publicar en Sinfu el passat diumenge: Don't Buy Stuff, vaig dir-me que la humanitat hauria avançat molt si algú hagués escrit un tractat d'economia política amb l'estil pragmàtic de Futbol : la meva filosofia, de Johan Cruyff. Si encara no l'has llegit, no deixis de fer-ho, és el Don't Buy Stuff del futbol.
Estava rumiant sobre el tema i vaig enllaçar mentalment amb una entrada que vaig publicar fa poc: l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme quan vaig recordar que la primera bombolla financera del capitalisme, sense cap mena de dubte la més imbècil que mai ha vist l'home, es va produir en un país protestant de l'Europa Septentrional i es coneguda amb el nom de tulipomania.
El exotismo de los bulbos de tulipán provocó una euforia productora y compradora, provocando que los precios de los tulipanes aumentasen exponencialmente. Todo el mundo quería invertir en tulipanes, era un mercado siempre al alza, nadie podía perder. La gente incluso llegó a dejar sus trabajos para dedicarse al cultivo de tulipanes.
En 1623 un solo bulbo de tulipán se podía llegar a vender fácilmente por 1000 florines, mientras que el sueldo medio anual de un holandés era de 150 florines. Una tonelada de mantequilla valía 100 florines. El récord de precio lo batió el bulbo de tulipán Semper Augustus en 1635, cuando un sólo bulbo se llegó a intercambiar por una lujosa mansión en el centro de Amsterdam, otro de estos bulbos se vendió por 6000 florines.
Se publicaron cientos de catálogos de tulipanes, incluso se dejaron de cultivar otros productos para cultivar tulipanes, todo el mundo quería participar en este lucrativo negocio. Todas las clases sociales querían invertir en el negocio de los tulipanes, desde mercaderes, hasta artesanos y albañiles. La locura se había desatado. Entonces el mercado de los tulipanes entró en la bolsa de valores. Todavía nadie se percataba que los desorbitados precios no tenían sentido y que podía producirse una crisis de los tulipanes.
Definitivament, com tampoc és en Max Weber que trobarem una explicació plausible a les crisis econòmiques que anem travessant al llarg de la nostra vida, no ens queda més remei que tornar a recordar el vell Alfred Einstein: Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I sobre l'Univers, no n'estic segur. Però també en una frase d'un trader de la meva empresa: quan tothom es fica a comprar en borsa, és el moment de vendre el més ràpidament que puguis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada