Una de les coses que m'han deixat més sorprès enguany és que Hollywood no ens hagi donat la brasa amb sèries, films, documentals, entrevistes ... amb motiu del 40 aniversari de la caiguda de Saigon i la fi de la Guerra de Vietnam. Més que res, perquè va ser un llarg conflicte que va marcar-me, des de la infància fins a l'adolescència.
Mai se m'oblidarà, per exemple, que l'aniversari dels meus 16 anys va coincidir pràcticament amb la fi d'una guerra que, més enllà dels seus horrors i la generalització en l'ús de les coordenades UTM per dirigir els tirs de l'aviació i l'artilleria, va coincidir amb un moviment musical i social d'una intensitat brutal. Eren també els temps d'un progrés al·lucinant en l'aeroespacial i en ordinadors menys potents dels que avui portem als smartphones que van portar l'home a la lluna, els temps de les primeres xarxes TCP/IP, de la revolució en ciències com la oceanografia o la medicina.
Quan era més jove, una de les coses que'm va cridar més l'atenció quan visitava els Marchés aux puces de Paris era veure gent amb una estètica d'esquerres buscant desesperadament roba militar americana: els venedors feien pujar de preu aquella que pogués portar taques de sang del seu propietari. Mai no vaig veure ningú venent roba del Vietcong. Coses de l'estètica.
Quan era més jove, una de les coses que'm va cridar més l'atenció quan visitava els Marchés aux puces de Paris era veure gent amb una estètica d'esquerres buscant desesperadament roba militar americana: els venedors feien pujar de preu aquella que pogués portar taques de sang del seu propietari. Mai no vaig veure ningú venent roba del Vietcong. Coses de l'estètica.
2 comentaris:
Doncs ara que ho comentes si que és ben curiós que Hollywood hagi passat de llarg d´aquest fet.I no serà per què tenen films sobre la guerra del Vietnam.Potser si els americans no haguessin marxat amb la cúa entre les cames,hagués estat una altra cosa.
I sobre l´estètica que gastaven (i gasten) la penya "d´esquerres",crec que lo més comunista que s´han posat són els havans que es fotia Fidel Castro entre pit i esquena.
La meva sorpresa anava per una altra banda. Vull dir que han fet tones de films i sèries sobre el tema. I que hom podria creure que ja no tenen tema perquè els han tocat ja tots. Però com això no ha estat mai un motiu per no fer una nova versió actualitzada, amb efectes especials en 3D i bla, bla ... més aviat m'ha passat pel cap que igual han fet un estudi entre els consumidors i han realitzat que la penya ja no té cap interès en aquest tipus de films.
Publica un comentari a l'entrada