podemos: i què passa amb el mode de producció?

Les relacions burgeses de producció són la darrera forma antagònica del procés social de producció; antagònica, no en el sentit d'un antagonisme individual, sinó d'un antagonisme que prové de les condicions socials dels individus. Però les forces productives que es desenvolupen a l'interior de la societat burgesa ofereixen, al mateix temps, les condicions materials per la solució d'aquest antagonisme (Crítica de l'economia política, Karl Marx, 1859) 

Com me sap molt de greu greu que els post-comunistes de Podemos estiguin tant ocupats en llegir-se a Lenin i el centralisme democràtic i que no trobin un moment per llegir res sobre el materialisme històric a la Crítica de l'economia política de Karl Marx (1859), m'he dit que potser valdria la pena de recomanar-lis aquesta lectura com introducció a una proposta d'un model econòmic que, ara per ara, he de confessar que no conec.

La lectura del llibre els portaria a la conclusió de que el capitalisme ha evolucionat força des dels temps de Marx (me refereixo als de Karl, pero si et llegeixes a Groucho, veuràs que hi han temes que segueixen sent de rabiosa actualitat). També que les solucions dels bolxevics per reemplaçar el capitalisme privat pel capitalisme d'estat i els seus plans quinquennals tampoc van estar coronades per l'èxit.

Possiblement també arribessin a la conclusió de que el model del keynesianisme és molt difícil d'aplicar sense una guerra mundial i un pla Marshall pel mig. I que per arribar a solucions com la de la Renda Bàsica Universal, defensada recentment per Niño Becerra, cal una societat amb individus dotats d'un gran altruisme social i d'altres amb un rar conformisme, en el quadre d'una economia amb una productivitat fenomenal.

Naturalment, sempre queden alternatives com la de José Mujica a l'Uruguay, però veig molt difícil d'aplicar-les sense un gran esforç d'educació, una moneda sobirana i fora del marc social i duaner de la Unió Europea.

A mi m'agradaria proposar però que, mentre un grup d'intel·lectuals dirigit per Íñigo Errejón es dediqués a analitzar velles teories econòmiques comunistes, un altre grup es dediqués a llegir -sols llegir, no demano més- algun d'aquests articles, amb la idea de la seva futura integració en un mix econòmic que no estigui basat en el pensament únic, sigui el que sigui :

• Pel que fa a una introducció a l'economia i a les noves formes de consum col·laboratiu, hom pot començar per llegir-se: économie collaborative, consommation collaborative, un article sobre el I Congrés Internacional d’Economia Solidària a Saragossa el 2014. I tot i que no sé si encara funcionen, ni com: l'operadora de telecoms/energia cooperativa, els cercles SCCL, els HackLabs o publicacions com La Directa, un diari sense director.
• Pel que a la producció alternativa, veure maker culture, fabricació ciutadana, de la industria centralizada al taller descentralizado, de lo inmaterial libre a lo material libre ... download 'makers' for free!  I pel que fa a l'evolució de la industria capitalista, veure La Cuarta revolución industrial: Industria 4.0

Unes lectures introductòries que es podrien ampliar amb d'altres més detallades, a fi de començar a reflexionar sobre una teoria econòmica basada en la diversitat i sostenibilitat de centres de producció i de les relacions socials de producció, on l'eficàcia social i productiva estiguessin reforçades per un sistema educatiu més preocupat per ensenyar a redactar Business Plans que CV's, i no  subordinades a l'assistència caritativa proposada per Niño Becerra.

Clar que, en aquest cas, hom s'estaria dirigint a una societat llibertària, i jo no estic segur de que aquesta sigui la direcció que tinguin al cap seguir els dirigents de Podemos. Potser a la CUP siguin més sensibles a aquest tipus de societat. O potser que aquells que es reclamen com llibertaris haurien de deixar de perdre el temps en altres coses i dedicar-se al que és veritablement essencial.