keep calm and leave the eurozone

Hom pot constatar que hi ha un gran descontent a l'Europa del Sud amb les polítiques econòmiques decidides per la majoria de països de l'eurozona a Brussel·les. I aquest descontent es tradueix per una campanya de desprestigi i d'insults cap al país que, als seus ulls, representa millor aquesta política econòmica: independentment de que la seva sembla funcionar i, la dels altres, sembli no fer-ho.

Com l'ambient s'està podrint i cal trobar solucions, a mi m'agradaria modestament proposar-ne algunes.

Si hom està veritablement convençut de que pot viure amb un dèficit public de creixement exponencial, jo crec que el millor seria començar per convèncer a la població de que pot tornar a viure en una economia inflacionista, amb pujades de salaris, i amb un cost de la vida que sempre acaba per superar-les. Viure amb una moneda que't recordi el seu valor quan vagis a comprar les samarretes o els pantalons que avui valen el que valen, o quan vas a omplir el diposit de gasolina. L'Espanya d'abans del Mercat Comú i d'abans de l'euro, que molts semblen haver oblidat. 

Si, com a la imatge que il·lustra aquesta entrada, es manifesta un cansament de rebre tot el que cau dels ocells de dalt (curiosa manera de simbolitzar els milers de milions d'euros), jo proposaria seguir per convèncer a la població de la necessitat d'una economia sobirana que refusés l'arribada del que altres països s'han de traure de la butxaca amb la perversa idea de colonitzar l'Europa meridional. 

Una vegada aquest missatge hagués estat acceptat amb entusiasme als països de l'Europa meridional seria imprescindible que, les formacions post-comunistes que el vehiculen, anessin a difondre'l als antics països que van viure el comunisme a l'Europa del Nord i de l'Est: també a l'antiga RDA. El gran avantatge és que ells coneixen millor que ningú aquest tipus de solucions i el tarannà d'aquells que les defensen. L'únic obstacle es que, desconec el motiu, però sembla que la majoria d'aquests països, tot i seguir la mateixa política econòmica, no semblen tenir els mateixos problemes que els de l'Europa del Sud.

Un cop adherits a la causa tots aquells països que ho desitgessin, es tractaria de passar al joc democràtic. Es a dir, proposar al sí de l'Eurozona una nova política econòmica basada en revolucionaris postulats keynesians. I si aquesta proposta no fos acceptada, com no val la pena perdre el temps insultant, empipat i seguint aplicant una política econòmica amb la que no es creu, es tractaria de preparar una suspensió de pagaments (a Espanya en saben un munt sobre el tema), d'abandonar l'euro i tornar a la pesseta, el dracma, els escudos o les lires. No passa res, recordem que molts països de la Unió Europea no estan integrats a l'Euro i no semblen anar malament: països com ara el Regne Unit, Suècia, Dinamarca o Polònia,   

Però si, malgrat tot, hom considerés que estar a la Unió Europea també és altament negatiu per l'economia de l'Europa meridional, hom podria considerar fins i tot la possibilitat de marxar-hi. Hi han països europeus que mai no han entrat i d'altres que ho van fer en el seu moment i després van marxar. Per exemple, a Noruega, Islàndia o a Suïssa no els va malament viure fora de la Unió Europea. I potser el club s'allargui aviat amb el Regne Unit.

Si se'm permet el símil, de la mateixa manera que seria una rucada fer-se soci del Barça, escandalitzar-se perquè la direcció del club no fa una recomanació de vot a favor de la CuP i passar-se la vida queixant-se d'un tracte discriminatori, jo crec que passa el mateix amb la Unió Europea. Si de veritat hom creu que aquest club no li convé, ningú l'obliga a seguir pagant (o rebent) les quotes. L'ocell del segon nivell a la dreta, s'ho està plantejant. I potser que un bon dia deixi d'enviar coses als d'abaix, que viuran molt més tranquils.

Perquè, francament, si la idea que tenen alguns és seguir amb un dèficit public desmadrat, un exèrcit persa de funcionaris i, en temps de crisi, seguir construint per tot arreu: pisos, places de Glories, canals de Badalona, corredors mediterranis, ...  i queixant-se amb vehemència perquè la Unió Europea vol colonitzar els països del sud i fer-los viure en la misèria amb un deute que mai no podran pagar ...

En fi, imagino que les coses no es veuen de la mateixa manera quan estàs lluny de casa.