El Geògraf Solitari: l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme

dijous, 16 de juliol del 2015

l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme

Max Weber

Sempre he considerat una llàstima els aprioris de molta gent per llegir els autors de la Declaració de la Independència dels Estats Units: en particular Thomas Jefferson i Benjamin Franklin (1). Franklin, un personatge que sempre m'ha fet al·lucinar. Entre moltes altres coses, per la seva visió personal de la religió, que hom podria sintetitzar en la seva proposta del lema pel segell dels nous Estats Units: La rebel·lió contra els tirans és obediència a Déu (2). Una visió religiosa que el fa creure en Déu, sense practicar cap religió, però respectant aquells que les practiquen (3).

De totes maneres, la trajectoria de la vida de Franklin va estar inspirada per l'ètica protestant. I sobre aquest punt hi han unes quantes frases seves que m'agradaria compartir amb tu:

El camí cap a la riquesa depèn fonamentalment de dues paraules: treball i estalvi.
Si vols conèixer el valor dels diner, intenta demanar un préstec.
És millor anar a dormir sense sopar que aixecar-se amb deutes.
Si el teu creditor escolta la teva veu a la taverna quan hauries d'estar treballant, te exigirà els seus diners abans que els tinguis.
No hi ha res de tan cert en aquest món com la mort i els impostos.
Para compte amb les petites despeses; un petit forat enfonsa un vaixell.
Aquell que compra allò que és superflu, aviat haurà de vendre el necessari.

Una ètica protestant que, segons Max Weber (4), es troba a la base de la diferència del desenvolupament econòmic que han viscut la Europa del Nord i la del Sud des dels temps de la Reforma.

Doncs tota aquesta introducció està lligada a un petit detall que ha escapat a gairebé tota la intel·lectualitat que ha acusat Merkel i Schäuble de tenir una mania irracional cap els grecs. Perquè resulta que Angela Merkel és filla d'un pastor luterà que exercia sota el règim comunista de la RDA. I que Wolfgang Schäuble és membre de l'església evangèlica alemanya (EKD) (5).

Crec que valdria la pena intentar analitzar les relacions entre aquests dos personatges i Alexis Tsipras o Yánis Varoufákis des del punt de vista de les diferències de les seves concepcions ètiques. En particular la base mateixa de l'ètica protestant que Benjamin Franklin també va resumir amb aquesta frase: Jo crec que el millor mitjà de fer bé als pobres no és donar-los almoina, sinó fer que puguin viure sense rebre-la. Perquè, de seguir amb la historia de les manies i de les arrogàncies, hauríem de tornar a tirar de l'hemeroteca i acabaríem realitzant que l'aparent intransigència de Wolfgang Schäuble amb els representants del govern grec no és fruit d'una eventual mania personal, sinó de la de l'enorme decepció que li ha provocat un país que, ja el 2011, havia intentat defendre de la mala premsa que tenia entre els seus conciutadans (6).