Anem a Cork

Salut companys:que deia jo si us venia de gust anar a Cork als volts de setamana santa.Al final ho deixo caure al bloc per què no sé si ha arribat a tothom per e-mail ordinari.D´entrada en Sinfu no té problema i sabem de les intencions d´en Pierre i d´en Fluvià,i els Monsters ho tenim coll avall.Potser valdria la pena anar concretant que això ja és aquí.Apa,animeu-vos.

L'Últim a 10 a en Durruti

En Roy ens ensenyava la Comuna de París. Aquest va ser el darrer passeig d'en Buenaventura Durruti pels carrers de Barcelona, a petar de gent, i el que són les coses, el consulat dels EE.UU i la bandera........

Le chant des partisans

Una cançó interpretada per Yves Montand que m'emociona cada cop que l'escolto. I un muntatge de vídeo que me sembla remarcable.

Primera revolució anarquista: la comuna de Paris

La comuna de Paris va establir per primera vegada una organització obrera autogestionaria d'una gran vila industrial (65 anys abans que Barcelona)que es va estendre per tota França (Marseille, Lyon, Saint-Étienne, Narbonne, Toulouse, Le Creusot, Limoges). Va durar al voltant de dos mesos, del 18 març al 28 maig de 1871 (semaine sanglante del 21 - 28 maig) i va ser reprimida brutalment per l'exèrcit.

Aquest vídeo reprèn un munt d'imatges de l'època i la banda de so, interpretada per Noir Désir, està composat per un tema inoblidable: Le temps des cerises que, tot i haver estat composada abans de la semaine sanglante, va ser dedicada pel seu autor -Jean-Baptiste Clément- a una infermera que va morir a les barricades.

Aquest és el relat que'n va fer la gran revolucionària que va ser Louise Michel a La Commune Histoire et souvenirs (1898): Au moment où vont partir leurs derniers coups, une jeune fille venant de la barricade de la rue Saint-Maur arrive, leur offrant ses services : ils voulaient l'éloigner de cet endroit de mort, elle resta malgré eux. Quelques instants après, la barricade jetant en une formidable explosion tout ce qui lui restait de mitraille mourut dans cette décharge énorme, que nous entendîmes de Satory, ceux qui étaient prisonniers ; à l'ambulancière de la dernière barricade et de la dernière heure, J.-B. Clément dédia longtemps après la chanson des cerises. -Personne ne la revit.[...] La Commune était morte, ensevelissant avec elle des milliers de héros inconnus.

Es l'hivern companys !

Amics, portem un any de neu ... Tanta que, mireu a quines alçades som, que ja no hi ha prou de sal per a la xarxa secundària de carreteres (20 minutes 14.01.2010). La situació és més o menys la mateixa per tot arreu al país i, Salines del Rhin, que subministra sal a tots els cantons menys a Vaud (monopoli de l'estat de Vaud), ja ha aturat les exportacions a Alemanya (20 minutes 12.01.2010). I al cantó de Vaud només queda sal per uns dies (Le Temps 15.01.2010). Donat que la resta de països europeus no estan en millor situació, què fer?  I és aquí on ens trobem amb una noticia veritablement sorprenent, companys. A l'autopista A6, entre Rubigen i Spiez, al cantó de Berna, s'està provant de reemplaçar la sal per la melassa de sucre en forma liquida per treure la neu de la carretera i ... funciona !!!  (24 Heures 15.01.2010). Està clar que no deixa de ser aliment que es llença per terra però l'alternativa de tancar-se a casa o a la vila per manca de sal ... En fi, demà hauria de ploure una mica i pujar les temperatures fins a 5°C. Si és així, fondrà una bona part de la neu als llocs més habitats (la pluja serà neu a partir de 800-1'000 m) i donarà temps per importar més sal enllà on hi hagi. N'hi ha Hands?

Canteca de Macao

Puig Antich, dues vegades assassinat

Luis Eduardo Aute - Al alba

Una cançó que'm posa la pell de gallina cada cop que l'escolto.

Entrevista publicada el 4-11-2000 en La Vanguardia (fragment):

--En septiembre de 1975 se ejecutan las últimas penas de muerte en España. Fusilan a cinco terroristas y usted compone una bella canción que titula "Al alba".

--Escribí "Al alba" los días previos a los fusilamientos y con mucha urgencia. Debe haber sido una de las canciones que más rápidamente me surgieron, pero quería que la gente la cantara. La verdad es que no tuve que pensar mucho, salió del dolor.

--Es un canto a la vida pero enmascarado en una canción de amor. ¿Por qué la concibe de ese modo?

--Quería que pasara rápido la censura. Por eso la estructuré como una canción de amor, de despedida para siempre y como un alegato a la muerte. Pero hay dos elementos en la canción muy vinculados a las ejecuciones. Una vez pasó la censura, Rosa León la grabó.