La comuna de Paris va establir per primera vegada una organització obrera autogestionaria d'una gran vila industrial (65 anys abans que Barcelona)que es va estendre per tota França (Marseille, Lyon, Saint-Étienne, Narbonne, Toulouse, Le Creusot, Limoges). Va durar al voltant de dos mesos, del 18 març al 28 maig de 1871 (semaine sanglante del 21 - 28 maig) i va ser reprimida brutalment per l'exèrcit.
Aquest vídeo reprèn un munt d'imatges de l'època i la banda de so, interpretada per Noir Désir, està composat per un tema inoblidable: Le temps des cerises que, tot i haver estat composada abans de la semaine sanglante, va ser dedicada pel seu autor -Jean-Baptiste Clément- a una infermera que va morir a les barricades.
Aquest és el relat que'n va fer la gran revolucionària que va ser Louise Michel a La Commune Histoire et souvenirs (1898): Au moment où vont partir leurs derniers coups, une jeune fille venant de la barricade de la rue Saint-Maur arrive, leur offrant ses services : ils voulaient l'éloigner de cet endroit de mort, elle resta malgré eux. Quelques instants après, la barricade jetant en une formidable explosion tout ce qui lui restait de mitraille mourut dans cette décharge énorme, que nous entendîmes de Satory, ceux qui étaient prisonniers ; à l'ambulancière de la dernière barricade et de la dernière heure, J.-B. Clément dédia longtemps après la chanson des cerises. -Personne ne la revit.[...] La Commune était morte, ensevelissant avec elle des milliers de héros inconnus.
10 comentaris:
La primera revolució, i tot el que va passar s'ha anat repetint. Costa imaginar-se Paris al 2010 vient les imatges antigues.
Com feia aquella cançó de la Trinca...la comuna i el bidet???
El que més m'ha impressionat al veure les imatges ha estat la disposició de l'artilleria apuntant cap a la ciutat revoltada. M'ha recordat la tira a un castell que hi ha a la nostra ciutat que el govern socialista ... en fi, deixe'm-ho córrer.
I fins i tot l'Azaña va recordar el 1937 allò que Barcelona havia de ser bombardejada cada 70 anys...no sé si porto bé els comptes, però segur que algú a la meseta controla bé el calendari...
Si, sempre ha sigut un misteri per mi comprendre l'amor i passió que alguns compatriotes tenen per aquest malparit. Recordem també aquella frase cèlebre: "En Casas Viejas no ha ocurrido, que sepamos, sino lo que tenía que ocurrir"
Una cosa, Sinfu. Que rellegint el teu primer post ... La primera revolució? Mmmm Si parlem contra la burgesia, doncs si. Però la primera de les primeres, i segurament la que va demanar més coratge, no seria la d'Espartacus?
Increïble aquest post:La Trinca,Azaña i Spartacus.
Tens raó amb l'Espartacus, jo vaig pensar en ell al primer post, però ja sabia que tu en parlaries!
L'Azaña, ves per on, el van haver d'enterrar sota bandera mexicana i es va escapar de les urpes feixistes, no com en Companys que va ser afussellat
sota bandera franquista...aquest any fa 7o anys.
Un enllaç interessant, companys. El de l'Ateneu Llibertari Estel Negre, de Palma: www.estelnegre.org
Publica un comentari a l'entrada