c'est pas ma faute !

A mi van ensenyar-me que una de les etapes decisives en el pas de l'adolescència a l'edat adulta és la responsabilitat que l'individu assumeix en la presa de decisions sobre la seva pròpia vida i, naturalment, l'assumpció personal de les conseqüències d'aquestes decisions. Passar-se la vida donant la culpa als altres de tot el que ens arriba a causa de les decisions que hem pres (o que no vam saber prendre), i no analitzar en els efectes quines van ser les causes, no me sembla una actitud que encaixi amb una actitud d'adult. Malauradament, és una actitud molt estesa al nostre país: en particular en el mon de la política. 

Tot aquest rollo filosòfic ve a compte d'un article d'opinió d'en Miquel Iceta, publicat ahir per El Periódico: La pregunta, un nyap.

La meva opinió sobre la consulta és de sobres coneguda i coincideix amb la posició del PSC: només hi haurà consulta legal si hi ha acord entre governs, i les consultes il·legals, com tota iniciativa unilateral, no porten enlloc. Les meves preferències també són conegudes: ni vull seguir així (és a dir, sense esmenar el dolor de la sentència del TC, sense que es reconegui la singularitat nacional catalana i sense un pacte fiscal just) ni vull trencar amb la resta d'Espanya. Per això s'ha d'impulsar una reforma constitucional federal que sigui sotmesa al vot dels catalans i del conjunt dels espanyols. 

Sense voler entrar en el tema de perquè seria més democràtic que el poble català voti una reforma federal i no un referèndum on pugui decidir quedar-se com està o passar pàgina, m'agradaria retenir la part que he subratllat.

No sé quina serà la culpa del Tribunal Constitucional (TC) en la sentència que va carregar-se l'Estatut que va votar majoritàriament el poble català quan la Generalitat estava governada pel seu partit. Segurament,  els membres del TC (en part escollits pel seu partit) no van fer res d'altre que interpretar una legislació que el seu partit va contribuir a posar a la seva disposició. Altrament, no seria just oblidar que l'Estatut que va arribar al TC ja no era el que havia votat majoritàriament el poble català. Si vostè no se'n recorda, pot demanar més informació als companys del seu partit: per exemple, al Sr. Alfonso Guerra.

En fi, per tornar a l'enunciat inicial sobre el pas de l'adolescència a l'edat madura, m'agradaria demanar-li que, abans de culpabilitzar el TC, abans d'embarcar-nos en processos federals, ... intenti aclarir al si del seu propi partit si la voluntat popular expressada en un referèndum (el de l'Estatut, per exemple) pot ser "raspallada" desprès pel seu partit al parlament espanyol. I sobre un pacte fiscal just ... deixi'm recordar-li que, quan la Generalitat estava governada pel seu partit, aquesta idea va ser dinamitada pel Sr. Zapatero, que va comptar amb el suport entusiasta del Sr. Artur Mas.

I si, a la fi del procés de reflexió, arriba a la conclusió de que no hi ha manera de canviar res al seu partit, prengui una decisió personal sobre què és el que ha de fer amb la seva vida (per exemple, hi ha ciutadans que no estan a l'atur i es guanyen la vida treballant) i deixi de donar la culpa als altres de tot allò en què el seu partit, i vostè com a dirigent, en son responsables.