Si el passat diumenge publicava un article a google+: major snowstorms in a warming world que recollia uns estudis sobre la relació entre l'augment de les temperatures i les tempestes de neu que estem vivint a centre europa i a la costa est de nord amèrica, avui m'agradaria explicar-te dues anècdotes.
La primera va de que, avui al matí, com m'havia aixecat d'hora i no feia mal temps, he decidit anar a peu a la feina. No havia caminat 20 m quan les plaques de gel que hi havien per terra m'han fet pensar que, finalment, agafar el bus no seria una mala idea. He agafat el bus i, en un carrer en fort pendent, el bus s'atura i el conductor ens diu que la sal encara no ha fet efecte i que seria perillós fer-lo baixar en aquestes condicions. Ningú s'ha queixat. Ningú li ha donat la culpa a l'alcalde o a la companyia de transport. Ningú ha reclamat que li tornessin l'import del bitllet o que la companyia li posi un taxi. Tots hem sortit ordenadament del bus i hem començat a baixar el pendent. I, almenys en el meu cas, li he agraït en silenci al conductor que no fes baixar el bus, car el carrer era una veritable pista de patinatge. Imagino que alguns dels passatgers hauran hagut de plegar més tard per la tarda per compensar el retard del matí ... i aquí s'acaba la historia.
La segona anècdota va del company propietari de la taula de jardí que pots veure a l'imatge d'aquí dalt. Avui al matí feia -11°C a casa seva i ha decidit que trauria la neu quan torni per la tarda. Com et deia, l'imatge és del seu jardí. Ara imagina't que viu a 80 km de la feina, pensa en les carreteres i en que el tio s'ho ha hagut de fer per estar a l'hora a la feina. Ho ha fet, i aquí s'acaba la historia.
No sé perquè, després de més de 20 anys vivint en aquest país, tot plegat se'm continua fent estrany. Potser sigui per tot l'alarmisme que he llegit a la premsa del meu altre país. Aquell que'm va donar el background que fa que tota aquesta normalitat se'm continuï fent estranya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada