Potser sigui perquè se m'ha enganxat la manera de pensar del país on visc: al bell mig de tot i tant lluny de tot arreu.
Pero la veritat és que, miro la TV o llegeixo els diaris del país on vaig nàixer, i me quedo com hipnotitzat per no haver entès res del que'm diuen.
Sembla haver unanimitat entre el govern, els economistes i els periodistes, que ens expliquen que l'economia va remuntar l'any passat i que l'atur es va reduir. I llegeixo a Público (1) que l'any passat van haver més de 120'000 ciutadans que van haver de marxar a l'estranger. I que el nombre total de ciutadans de l'estat espanyol que viuen a l'estranger ja puja a 2'305'030. La noticia, no sembla provocar altra discussió que si es tracta de nascuts en territori espanyol o no. No entenc que a ningú no se li passi pel cap que aquells que van nàixer fora d'Espanya ho van fer perquè els seus pares ja van haver d'emigrar abans: que està plovent sobre mullat.
Veig al telenotícies de TV3 (2) que, en 5 anys, ha augmentat en un 60% el nombre de sense sostre atesos per la Fundació Arrels. Un mes abans, a BTV (3), parlaven d'una aplicació per mòbils per localitzar persones sense sostre que, segons la Fundació Arrels, son prop de 3'000 a Barcelona ciutat i 1,5 milions a l'estat espanyol: la meitat, de nacionalitat espanyola, amb més de tres anys sense sostre i un 12% amb estudis superiors (4).
I al bell mig d'una total indiferència pels emigrants, que van haver de marxar, i els sense sostre, que s'han hagut de quedar, llegeixo que l'alcaldessa de BCN acusa al govern espanyol dient que: “Espanya es va oferir a acollir 16.000 persones i només n’han arribat 18”, i s'ofereix a Grècia per acollir 100 refugiats (5) ... mentre signa acords de cooperació amb l'illa italiana de Lampedusa i l'illa grega de Lesbos (6) ... I clar, jo el primer que me demano és: ho fa per oferir als refugiats del mig orient l'aixopluc que no tenen els sense sostre de BCN, o per oferir-lis les ajudes que no van rebre els que van haver de marxar del seu país per anar a buscar un futur a qualsevol altre lloc del món? O potser ho ha fet per oferir-lis exactament el mateix que no tenen els sense sostre i allò que mai no van rebre aquells que van haver de marxar de casa seva? Francament, segueixo sense entendre res!
També he de confessar-te que tinc enormes dificultats per entendre tots aquells que semblen haver oblidat el drama que tenen a la porta de casa: a l'altra banda de les tanques de Ceuta i Melilla, o la travessia de l'estret de Gibraltar o la de Canàries, i es dediquen a donar lliçons moralitzants a la Unió Europea sobre el què ha de fer a Grècia, que és precisament el que no es fa al nostre país.
No entenc la vehemència amb que es critica a una Alemanya que ja ha acollit més de 1 milió de refugiats, feta des d'una Espanya que segons Ada Colau només ha acollit 18 refugiats. Les lliçons que es donen a Europa sobre com ha d'acollir els refugiats des d'un país que no ha fet res per aturar l'èxode de 120'000 dels seus ciutadans (els podem anomenar refugiats econòmics?) i que no arriba a donar un sostre segur a 1.5 milions persones que viuen al seu país.
De vegades els puritanistes també me fan dubtar car, si la memòria no me falla, crec recordar que el país on vaig nàixer és soci de la Unió Europea. I parlen d'ella com si fos una organització d'una galàxia molt llunyana. Tampoc entenc que es critiqui el que fa o diu tal o qual personatge de tal o qual país, i que a ningú se li passi pel cap demanar comptes als representants de l'estat espanyol a la Unió: penso molt especialment en aquells que van ser escollits pel poble per representar-lo al Parlament Europeu. Potser perquè és més fàcil criticar algú d'un país democràtic des d'un país on la penya no té ni punyetera idea de com exercir els seus drets?
Com visc en un país que no forma part de la Unió Europea i on l'asil polític no data d'ahir, també he de confessar-te que no entenc que la Unió hagi de transferir somes de diner escandaloses a Turquia perquè no deixi entrar a Europa els refugiats d'una guerra que aquest país s'ha pres totes les molèsties del món en alimentar a diari. Amb tot però, el que ja me considero incapaç de comprendre és que, a canvi de no deixar entrar els refugiats a Europa, la Unió negocii amb Turquia la liberalització de vises pels ciutadans d'aquest país i, pel que fa als refugiats sirians (no sembla que hi hagi res a negociar sobre iraquians o afgans), tampoc no he acabat d'entendre massa bé l'objectiu del mecanisme conegut com '1 per 1': és a dir l'acollida d'un sirià per la UE per cada nacional d'aquest país retornat a Turquia, a fi d'evitar un efecte crida (7)
Pero la veritat és que, miro la TV o llegeixo els diaris del país on vaig nàixer, i me quedo com hipnotitzat per no haver entès res del que'm diuen.
Sembla haver unanimitat entre el govern, els economistes i els periodistes, que ens expliquen que l'economia va remuntar l'any passat i que l'atur es va reduir. I llegeixo a Público (1) que l'any passat van haver més de 120'000 ciutadans que van haver de marxar a l'estranger. I que el nombre total de ciutadans de l'estat espanyol que viuen a l'estranger ja puja a 2'305'030. La noticia, no sembla provocar altra discussió que si es tracta de nascuts en territori espanyol o no. No entenc que a ningú no se li passi pel cap que aquells que van nàixer fora d'Espanya ho van fer perquè els seus pares ja van haver d'emigrar abans: que està plovent sobre mullat.
Veig al telenotícies de TV3 (2) que, en 5 anys, ha augmentat en un 60% el nombre de sense sostre atesos per la Fundació Arrels. Un mes abans, a BTV (3), parlaven d'una aplicació per mòbils per localitzar persones sense sostre que, segons la Fundació Arrels, son prop de 3'000 a Barcelona ciutat i 1,5 milions a l'estat espanyol: la meitat, de nacionalitat espanyola, amb més de tres anys sense sostre i un 12% amb estudis superiors (4).
I al bell mig d'una total indiferència pels emigrants, que van haver de marxar, i els sense sostre, que s'han hagut de quedar, llegeixo que l'alcaldessa de BCN acusa al govern espanyol dient que: “Espanya es va oferir a acollir 16.000 persones i només n’han arribat 18”, i s'ofereix a Grècia per acollir 100 refugiats (5) ... mentre signa acords de cooperació amb l'illa italiana de Lampedusa i l'illa grega de Lesbos (6) ... I clar, jo el primer que me demano és: ho fa per oferir als refugiats del mig orient l'aixopluc que no tenen els sense sostre de BCN, o per oferir-lis les ajudes que no van rebre els que van haver de marxar del seu país per anar a buscar un futur a qualsevol altre lloc del món? O potser ho ha fet per oferir-lis exactament el mateix que no tenen els sense sostre i allò que mai no van rebre aquells que van haver de marxar de casa seva? Francament, segueixo sense entendre res!
També he de confessar-te que tinc enormes dificultats per entendre tots aquells que semblen haver oblidat el drama que tenen a la porta de casa: a l'altra banda de les tanques de Ceuta i Melilla, o la travessia de l'estret de Gibraltar o la de Canàries, i es dediquen a donar lliçons moralitzants a la Unió Europea sobre el què ha de fer a Grècia, que és precisament el que no es fa al nostre país.
No entenc la vehemència amb que es critica a una Alemanya que ja ha acollit més de 1 milió de refugiats, feta des d'una Espanya que segons Ada Colau només ha acollit 18 refugiats. Les lliçons que es donen a Europa sobre com ha d'acollir els refugiats des d'un país que no ha fet res per aturar l'èxode de 120'000 dels seus ciutadans (els podem anomenar refugiats econòmics?) i que no arriba a donar un sostre segur a 1.5 milions persones que viuen al seu país.
De vegades els puritanistes també me fan dubtar car, si la memòria no me falla, crec recordar que el país on vaig nàixer és soci de la Unió Europea. I parlen d'ella com si fos una organització d'una galàxia molt llunyana. Tampoc entenc que es critiqui el que fa o diu tal o qual personatge de tal o qual país, i que a ningú se li passi pel cap demanar comptes als representants de l'estat espanyol a la Unió: penso molt especialment en aquells que van ser escollits pel poble per representar-lo al Parlament Europeu. Potser perquè és més fàcil criticar algú d'un país democràtic des d'un país on la penya no té ni punyetera idea de com exercir els seus drets?
Com visc en un país que no forma part de la Unió Europea i on l'asil polític no data d'ahir, també he de confessar-te que no entenc que la Unió hagi de transferir somes de diner escandaloses a Turquia perquè no deixi entrar a Europa els refugiats d'una guerra que aquest país s'ha pres totes les molèsties del món en alimentar a diari. Amb tot però, el que ja me considero incapaç de comprendre és que, a canvi de no deixar entrar els refugiats a Europa, la Unió negocii amb Turquia la liberalització de vises pels ciutadans d'aquest país i, pel que fa als refugiats sirians (no sembla que hi hagi res a negociar sobre iraquians o afgans), tampoc no he acabat d'entendre massa bé l'objectiu del mecanisme conegut com '1 per 1': és a dir l'acollida d'un sirià per la UE per cada nacional d'aquest país retornat a Turquia, a fi d'evitar un efecte crida (7)
- M.B.S./EUROPA PRESS (2016): Esta es la recuperación de Rajoy: Ya hay 2,3 millones de españoles en el extranjero, Público. 17.03.2016
- CCMA (2016): Creix un 60% en 5 anys el nombre de sense sostre atesos per la fundació Arrels. Telenoticies TV3, 16.03.2016
- BTV (2016): Augmenta la participació per localitzar persones sense sostre gràcies a l’app d’Arrels. BTV Noticies.cat. 05.02.2016
- Fundació Arrels (2016): La problemàtica. Persones sense llar. Fundació Arrels. Retrieved March 18, 2016.
- Clara Blanchar (2016): Colau ofereix a Rajoy acollir 100 refugiats de guerra que són a Grècia | Catalunya. EL PAÍS Catalunya. 16.03.2016
- Laura Safont (2016): Barcelona, Lampedusa y Lesbos se unen contra el cementerio del Mediterráneo. Público. 15.03.2016
- Amnesty International Suisse (2016): Accord entre l’UE et la Turquie: Les réfugiés ne sont pas une marchandise! Amnesty International Suisse. 16.03.2016
3 comentaris:
Be,un panorama compliclat amb absurdes decissions preses ,més de cara a la galeria,que efectives en sí.Mentre,la dreta més temible i extrema va sortint de les coves i agafant possicions.
Una altra de les coses que no arribo a comprendre és la "seriositat" amb la que altres fan veure que si les comprenen.
Per no sortir de les publicacions de dretes que van de serioses (els fanzines com ABC, La Razón, etc. se'ls deixo a d'altres), recordo que, a principis del 2015, a El Economista publicaven que: España es el segundo país con más desigualdad económica de Europa, solo por detrás de Letonia. I si m'agafo El Confidencial, podia llegir el 09.09.2015: Milmillonarios y pobres: así se reparte la desigualdad en la Unión Europea, Europa está sufriendo en 2015 unos niveles "inaceptables" de desigualdad que se traducen en 123 millones de personas en riesgo de pobreza y exclusión social; el 18.01.2016: España, el país de la OCDE donde más crece la desigualdad, sólo por debajo de Chipre i el 25.01.2016: El 'contrainforme Oxfam': "La desigualdad en España es menor de lo que se dice".
I abans d'ahir a El Periodico, a un article titulat: Colons impurs en la nova república, s'afirmava que: Entre el 2007 i el 2014, Catalunya lidera el principal augment de la desigualtat mesurada per Gini de tota la Unió Europea (+12%), més que Espanya (+8,7%) i més que Andalusia (+6,5%). No saben que la colossal crisi ha empobrit i desclassat el 30% dels catalans adults només fins al 2012. No saben que, per culpa de la crisi, el 40% dels nostres conciutadans viu pitjor que els seus pares, en descens social i ocupant una classe social més baixa. No saben que tan sols un 33% de la població catalana viu en plenes condicions de benestar i sense cap vulnerabilitat ni privació.
Segurament tothom té raó. O potser que ningú tingui la més remota idea del que passa. Vull dir que hom no acaba d'entendre com poden haver els desplaçaments que generen caravanes monstruoses i i hotels amb reserves completes en un país que es diu en crisi. O la penya viatjant per Europa (i sospito que també més enllà) mentre el país segueix en crisi. La visió de carros cada cop més grans i cars a les autopistes en un país que segueix en crisi. Polígons industrials, fa poc tancats per defunció, que comencen a despertar de nou en un país en crisi. I com entendre que al bell mig de tant creixement la premsa esportiva ens parli de la pobresa a la ciutat de BCN?: Arrels atendió a 1.800 personas sin hogar en 2015, un 12 % más que en 2014.
En resum, coses que no arribo a comprendre i que no estic segur que hi hagi molta penya que les entengui. O si.
Ara ja ho entenc tot molt millor. No afegiré res més
Montse Martínez. (2016) Refugiats sirians, forçats a demanar almoina a Barcelona. El Periódico. 10.04.2016
Publica un comentari a l'entrada