 |  |  |
De Un soplo de aire fresco (1991), més enllà d'un argument amb una intriga impecable, deixa'm destacar la historia de Neal Carey i la seva trobada amb Joe Graham: tot un clin d'oeil erudit a Dickens i el seu Oliver Twist. Però també una escena hilarant, que va des de l'entrada d'un traficant de droga al pis on s'amaga Neal, fins que el torna a trobar refugiat a una casa de camp i li buida una escopeta de perdigons. Dit així, se que queda molt estrany. Però me va recordar molt i molt a algunes escenes de Tom Sharpe a La Gran Pesquisa (1977). Si has llegit els dos llibres, saps de què estic parlant.
De Tras la pista del espejo de Buda (1992), també amb un argument i una intriga impecable, deixa'm destacar que fa un retrat més que interessant de la Xina dels 90's, quan Hong-Kong encara era una colònia de l'imperi britànic. També el retrat del maoisme durant els períodes de El Gran Salt Endavant, entre 1958 i 1961 (entre 18 i 32 milions de morts), i la Gran Revolució Cultural, entre 1966 i 1969 (no és coneix amb certesa el nombre de morts però sí que més de tres milions de membres del Partit Comunista van ser víctimes de les purgues del règim). I com tinc l'edat de haver viscut la propaganda dels maoistes, que ens presentaven aquella Xina com un paradís del socialisme (llavors ningú parlava de la seva versió cambodjana), i de haver-los vist més tard entrant a Iniciativa els uns, al PSOE els altres, i els primers de la classe dirigint les més importants empreses del país, m'ha semblat una bona idea penjar aquest vídeo: Rebel Girl, un tema d'una vella banda de punk rock: Bikini Kill.
Val, deixant de banda el ridícul de la comissària política del partit, he de confessar-te que també l'he penjat perquè, salvant les distàncies, acabo de llegir un tema no menys ridícul: resulta que la campanya de Clinton va utilitzar aquest tema sense el permís dels autors ... a fi de presentar a la candidata com una feminista:Hillary Clinton, una Riot Grrrl?.
Finalment, en el context electoral de les primàries americanes i de les declaracions de Trump, ha estat força estimulant llegir En lo más profundo de la meseta solitaria (1993), amb un argument brillant al voltant d'un grup de supremacistes blancs que es prepara per una guerra amb l'objectiu de defendre ... una Nord-amèrica que mai no ha existit.
Però abans d'acabar, deixa'm afegir que, a tots els llibres de Wislow que he llegit, més enllà d'uns arguments amb una intriga impecable, hi ha una descripció dels paisatges (urbans, rurals, naturals ...) i de la seva evolució, però també un estudi sociològic dels homes que els ocupen, que són absolutament remarcables, tant pel que fa a la documentació que hi ha al darrera com pel que fa a la seva narració descriptiva. Un veritable regal per geògrafs i viatgers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada