dimecres, 3 d’agost del 2016

sobre comptadors i altres vergonyes

font: nonosvamosnosechan.net
Sé que hi han hagut critiques contra el comptador de la vergonya amb el que Ada Colau i el seu equip volen recordar les persones mortes al Mediterrani a la recerca d'un futur millor, o d'un futur a seques. I és que, darrerament, sembla que estigui de moda criticar a l'equip municipal per 'qualsevol cosa'. Jo trobo que és una iniciativa remarcable de la part de l'alcaldessa i del seu equip. Però  he de confessar-te que hi ha una cosa que no entenc: la seva ubicació al Passeig Marítim de la Barceloneta.

Vull dir que no se'm pot passar pel cap que la ubicació del comptador estigui feta amb una idea de màrqueting electoral o per culpabilitzar turistes, jubilats i domingueros de quelcom pel que no tenen cap responsabilitat política que els permeti trobar una solució. Es per això que me permeto suggerir a l'alcaldessa i al seu equip d'instal·lar el comptador a la Plaça de Sant Jaume o davant del Parlament de Catalunya. I donat que l'actual aparell comptabilitza éssers humans que han hagut de marxar del seu país per buscar un futur en un altre lloc, m'agradaria suggerir d'afegir un altre comptador al costat per comptabilitzar tot el jovent que segueix marxant de casa nostra per buscar-se un futur a l'estranger.

No us parlaré de les estadístiques esgarrifoses que ja haureu vist a la premsa. Sols us diré que, aquí a Suïssa, no parem de veure arribar joves catalans, molts amb diplomes universitaris i agafant-se a la primera feina que troben per guanyar-se la vida.

Ja sé que la classe política del nostre país està molt enfeinada discutint de coses molt més importants. Però vull creure que quan passarien davant d'aquests comptadors potser canviarien les seves prioritats. O almenys que hi hauria algú que tindria un pensament per aquells que han hagut de marxar del país a causa de la incompetència de la seva classe política.

Un incentiu addicional podria ser el d'afegir a aquells comptadors un altre amb les intervencions al parlament espanyol, al de Catalunya i als ajuntaments amb proposicions d'accions destinades a frenar l'exili del jovent. I ja que hi som, també podria ser interessant d'incloure un comptador amb el nombre de pisos de baix lloguer i de les ofertes de treball publiques destinades a guardar el jovent al país on van nàixer: estic segur que, per a la classe política del nostre país, guardar el jovent a casa és al menys tant important com acollir les famílies d'altres països.

Una altra proposició seria que, junt amb els comptadors que he mencionat abans, també hi figurés un altre amb el nombre dels fills dels expatriats pels que una organització anàloga a l'Organització dels Suïssos a l'Estranger (OSE) hauria preparat uns campaments per fer-los descobrir un país que un dia també podrien considerar que és el seu, a través de l'organització de les mateixes activitats culturals i esportives de les que ja gaudeixen altres nens que no han hagut d'emigrar encara del país o que han arribat d'altres llocs.

I com Madrid i la crisi semblen tenir la culpa de tot el que ens arriba, tampoc estaria malament d'instal·lar dos comptadors suplementaris a la Plaça Sant Jaume, orientats cap al Palau de la Generalitat. Un, amb els fons necessaris per garantir una sanitat digna i, al costat, un altre on es veurien les despeses imprescindibles on s'estan destinant les retallades.

I just pel dia en que s'acabin les guerres que van provocar els fluxos migratoris que expliquen la necessitat del comptador de la vergonya, proposaria dos comptadors més. Un que comptabilitzaria els diners transferits des del nostre país per la reconstrucció dels països des d'on van haver de marxar els refugiats i, al costat, un altre on es compararien amb el que s'envia des d'altres països amb ciutats molt menys guapes, molt menys smarts i, sense cap mena de dubte, molt menys progres que la nostra. Ciutats que no disposen de comptadors per tota la immigració que estan acollint i que no tenen altre encant que el d'estar donant al jovent del nostre país un futur que se'ls ha negat a casa seva.