competència, independència i inter-independència

Calia deixar clars aquests conceptes, i na Marisol Justo de la Rosa, ho va fer. I el molt honorable Artur Mas, que és un home que sap escoltar, a més de treballador i molt carinyós, els ha aplicat al seu discurs política amb ferma decisió. I si cal carregar-se de raons i deixar de banda el referèndum i reemplaçar-lo per una consulta dins del marc legal, doncs es fa, amb dos parells!

Francesc Flos i Calcat

Aquests dies ha corregut per la xarxa un email amb un extracte de la Geografia de Catalunya d'en Francesc Flos i Calcat, vehiculant la idea que no hi ha res de nou en la situació actual que no s'hagués ja dit al segle XIX. Escrit en un català d'abans d'en Fabra (en Pompeu, clar), l'email recomana la lectura del capítol d'aquest llibre dedicat a la Tributació. Però en Francesc Flos va escriure altres llibres de reivindicació regionalista (així es coneixia la cosa en aquella època), com ara Lo regionalisme esplicat. El podeu trobar gratuïtament a  la Hathi Trust Digital Library (visiteu-la, té un fons increïble) i, pagant, a amazon.com. Curiosament, no el trobareu ni a Europeana, tampoc al fons digital del Project Gutenberg. I més curiosament encara, tampoc a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, on ja haureu vist que si podeu trobar la Geografia de Catalunya d'aquest autor. Potser per compensar, aquesta biblioteca ens reserva la sorpresa d'un recull super interessant amb les signatures dels associats del Patronat de la Ensenyansa catalana.
Però la curiositat total és que, poca gent de la que llegirà aquest email, sabrà que en Flos va ser el primer mestre català que va utilitzar la geografia com a element educatiu, ensenyant-la pràcticament, tant com podia, mitjançant les activitats a l'aire lliure (La geografia i la renovació pedagògica a Catalunya: Els inicis de la reforma escolar a Catalunya), O que va fundar el Col·legi Sant Jordi, al carrer Sant Honorat, a Barcelona, que s'inaugurà el 1898 amb el propòsit de treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant. Que va editar el primer mapa mural de Catalunya basat en les comarques (1906). I qui podria acusar de res aquesta penya: a nosaltres durant la carrera ens van parlar molt de Harvey o de Christaller, però res d'en Francesc Flos i, encara més greu, tampoc d'en Ferrer i Guàrdia?

coneixeu 'el guaita'?

El Guaita és un magazine en línia que, segons els seus autors, s'adreça a un públic situat en l'espai de la majoria demo- cràtica i progressista. Jo l'he descobert fa poc i, ho he de confessar, tot i que la penya que el publica ho fa al voltant d'una historia que s'anomena forumcivic.cat, no he tingut temps de mirar-me qui és al darrera. Tot i que, a la vista dels articles, m'ensumo que es tracta d'algun sector contestatari (o potser simpatitzants decebuts) del PSC o de l'UGT catalana, a priori mestres. En fi, qui vulgui que es trobi al darrera, m'ha semblat una publicació amb una presentació força cuidada (molt més que l'aplicació de El País pels smartphones) i uns continguts (propis o seleccionats d'altres publicacions) força interessants. Afegir, pels addictes al Facebook, que també hi tenen una pàgina.

una visita al dentista ...

Avui he acompanyat Yaël al dentista i m'he quedat sorprès, com si diguéssim. Aviam, jo estic acostumat a una consulta amb unes ortodontistes professionals, un dentista que, és tant bo, que m'he arribat a quedar dormit durant una higiene bucal, tot en un quadre molt professional, és a dir, tot normal. Però avui, arribem i ens trobem a una recepcionista guapa i simpàtica que'ns fa passar a un cabinet amb una vista excepcional sobre la ciutat vella. Després arriba una ortodontista morena, amb ulls clars ... de bandera i super simpàtica. I quan acaba, arriba la dentista, que estava a l'alçada de les dues precedents, un xic menys simpàtica però. L'he comentat la jugada a Lluïsa i s'ha ficat a riure i m'ha dit que el propietari del cabinet és un viejo verde. Que només hi ha noies joves treballant per ell, i que totes son igual, de bandera. No sé, tot d'un cop m'han agafat ganes de fer-me una higiene bucal, asseure'm a la butaca i gaudir de les vistes.

Nous apunts sobre la independència (6)

Un altre post interessant al blog d'en Xavier Sala i Martí: La Falacia de la Deuda Heredada. Comença així: (...) Hoy voy a comentar uno de los argumentos que más utilizan los analistas contrarios a la independencia de Catalunya que es el de la deuda heredada: “si Catalunya se independentiza”, amenazan, “tendrá que asumir el 20% de la deuda española (que es del 80% del PIB o 800.000 millones de euros) y eso, sumado al 21% del PIB que tiene la Generalitat, pondrá la deuda Catalana por encima del 100% del PIB cosa que la convertirá en financieramente inviable y perderá acceso a los mercados financieros internacionales”. Esta misma frase ha sido pronunciada o escrita por economistas, catedráticos de economía, profesores de contabilidad y políticos de diferentes colores. Sólo tiene un pequeño problema: carece de sentido. Y carece de sentido por cinco razones (...).

amistats improbables ...

Recordeu un tio més aviat prim, que sempre anava amb una parka militar, més aviat discret, de Sabadell i, per tant  ... col·lega d'en Sinfu. Doncs resulta que és en Jesús Maestro, que va  ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vicepresident de la Diputació de Barcelona, després responsable de la política y cooperació exterior catalana per Esquerra Republicana, durant el primer govern del tripartit. I quan va deixar aquest càrrec, va treballar pel Ministerio de Asuntos Exteriores a Algèria,  i després per la Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) a l'Uruguai. Mira, Sinfu, deixat de collonades amb les teves pors i passa-li una trucada a en Jesús. Digues-li que una delegació oficial del GS té previst de presentar-li les seves cartes credencials, jugar una partida de poker amb elles, i esperar que ens porti de farra per la patilla per Montevideo. Pels bons vells temps!

Avis important pels militars espanyols

Avis destinat a les divisions blindades espanyoles que es desplacin a Catalunya:

1.- Un cop arribats a Barcelona els tancs que entrin per la Diagonal hauran d'aparcar al Passeig de Gràcia. Els que entrin per la Meridiana ho faran al Pg. de Sant Joan.

2.- Pareu compte, als tancs en doble fila se'ls emportarà la grua municipal.

3.- Prepareu la Visa, els espanyols no sabeu què és un peatge perquè al vostre país no n'hi ha, però aquí són de pagament obligatori.

4.- Eviteu el del Túnel del Cadí, aquí no li desitgem ni al nostre pitjor enemic.

5.- Veniu més de 3 en un tanc i tindreu descompte si teniu el Tele-tac.

6.- Recordeu que el fet de no pagar un peatge tindrà una multa de 100€.

7.- Tots els tancs han de dur la ITV al dia, en cas contrari els Mossos us poden multar i immobilitzar el vehicle.

8.- Feu el ple de gas-oil, Catalunya és el lloc on es ven més car de la península.

9.- Un cop a Barcelona s'habilitarà una ruta directe al port per facilitar l'embarcament dels Leopards en vaixells alemanys, recordeu que són llogats i no estan al corrent de pagament. Eviteu la vergonya d'una visita del Cobrador del Frac al Govern Militar.
(enviat per email per en Enric!)

Katzenjammer: A Bar In Amsterdam

Katzenjammer (trad. resaca) Curiós grup de quatre noruegues que combinen diferents estils: folk, pop, rock, country i ... música dels Balcans !!! Altre curiositat és que, quan van començar es van fixar com objectiu no tocar cap instrument que haguessin tocat abans i combinar els instruments que utilitzessin (una que és capaç de tocar-ne tres al mateix temps): un dels avantatges de haver estudiat a una Universitat de Pop? No sonen gens malament i me sembla que s'ho passen d'allò més bé a l'escenari ...Vinga, un tema de propina.

Nous apunts sobre la independència (5)

Deixeu-me parlar-vos de dos articles curiosos. Me'ls ha enviat un antic veí de BCN que porta uns dies super motivat (Salut, Enric, una encaixada!).

El primer és un post publicat per en Xavier Sala i Martin, columnista de La Vanguardia, i porta per títol: La Recerca de la Felicitat. Comença així: Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen amb no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l’enfonsarà econòmicament a ella ja que, sense ell, la dona no és res. Punxeu l'enllaç i seguiu amb la lectura car, el símil, està força ben desenvolupat.

El segon article és molt més vell. El va publicar en José Maria Carrascal a l'edició de Madrid de l'ABC, el 3 de Febrer del 1978, i porta per títol: Catalanizar España. Comença així (llegiu-lo abans que se'n adonin i esborrin l'enllaç): España no tiene que ir fuera de sus fronteras para buscar virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella misma, en Cataluña. No se asusten. No se trata de abogar por el dominio catalán sobre el resto de los españoles; no se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además, dudo que a los catalanes les interesase. Los catalanes perdieron hace mucho tiempo sus ambiciones hegemonistas, mas o menos, desde aquel episodio fulgurante de los almogávares, y desde entonces se han dedicado a su propio florecimiento en vez de malgastar energías en subyugar a los demás. Tal vez porque fueron de los primeros pueblos de Europa que comprendieron que el imperialismo es contrario a la democracia. Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío (...). Jo no sé molt bé com interpretar-ho. De totes maneres, com deia aquell gran proverbi àrab: Quan t'aplaudeixen, mai no presumeixis fins saber qui ho fa i per què. Vull dir que, eren els anys de la lluna de mel de les dretes espanyola i catalana, que acabarien amb la famosa Operación Roca. Per cert, sabíeu que'n Miquel Roca i en Florentino Pérez militaven al mateix partit?

Valeska Steiner - Boy

Valeska Steiner (Zürich) i Sonja Glass (Hamburg) van coincidir fa set anys a un curs de la Hochschule für Musik und Theater Hamburg i van crear el grup Boy. La primera vegada que vaig escoltar la veu de Valeska va ser a un anunci de la tele, i he de confessar que me va enganxar. Més encara quan vaig seguir altres temes, per exemple: Drive Darling (el mateix tema del vídeo realitzat a Suïssa, però aquest cop en una braseria alemanya), Skin (podria ser al menjador de casa teva), Zapping (aquí ja, no m'atreveixo a fer comentaris), per no tornar a mencionar el cover de ColdPlay, Yellow, amb Clueso. I ara, si m'ho permeteu, deixeu-me proposar-vos aquest altre tema: Little Numbers. A part de ser, també, un bon tema amb força bon rollo, va estar realitzat a Barcelona un mes de setembre fa dos anys. Com tothom me demana sempre "com se'ns veu a l'estranger?", crec que aquest vídeo pot explicar "com hem deixat de veure'ns a nosaltres mateixos".