dimecres, 7 d’octubre del 2015
dilluns, 5 d’octubre del 2015
companys, estic que no entenc res
Estic amoïnat perquè no entenc res, company. Fa poc tothom estava super interessat en saber si votaria. I malgrat que el 2010 una llei del PSOE, recolzada pel PP i CiU havien complicat de manera kafkiana el vot dels expatriats (1) ho vaig fer. Després va resultar que el vot dels expatriats no va donar el diputat 63 que JxSi necessitava per escollir Mas com president (2) i que la investidura del quart candidat de la llista no era possible sense l'ajuda de la CUP.
I ara resulta que si durant la campanya electoral la CUP havia dit que no sostindria la candidatura de Mas per raons que hom pot comprendre en una organització d'esquerres (3), ara s'han convertit en els traïdors del procès i l'objecte d'un atac increïble de trolls a la xarxa i de periodistes de la causa als mitjans de comunicació.
I clar, jo no entenc massa bé perquè se'ls exigeix amb una violència verbal inusitada (4) que traeixin allò que es van comprometre a no fer davant dels seus electors per sostenir la candidatura a la presidència d'un senyor que es va presentar com a quart candidat a la llista que va guanyar les eleccions.
Tampoc entenc massa bé que si el quart candidat de la llista no surt escollit president el procés estigui en perill. Més que res perquè jo vaig mirar-me les llistes (tothom ho ha fet?) i vaig veure que els segon i el tercer candidats (Carme Forcadell i Muriel Casals) havien portat tot el pes del procés des del primer dia, mentre que el quart s'ho va tenir que rumiar durant molt de temps abans d'afegir-s'hi. Clar, com visc a l'estranger, jo no m'havia adonat de que el quart candidat de la llista era en realitat l'únic que podia ser escollit president per tirar endavant el procès.
Comentar aquest tipus de reflexions amb familiars, amics i coneguts m'ha portat a obtenir com a resposta: bé que jo no entenc res del que està passant (el que no semblava ser el cas quan tenia l'obligació moral de votar), o bé que des de l'estranger tot es veu diferent.
Clar ara m'adono de que en realitat estava enganyat, car jo creia que l'accés per internet als diaris o les emissions de TV a la Carta me permetien tenir accés a les mateixes informacions que la gent que viu al país. Però acabo de donar-me compte de que no, que ho veig tot diferent perquè visc a l'estranger.
Es com quan la penya de JxSi presentava Suïssa com el model a seguir. Jo estava enganyat creient que la presidència de Suïssa és per un any i rotatòria entre els membres del govern, que han estat escollits pel Parlament. Però resulta que no. Que quan algú proposa això a casa nostra fa riure a Madrid, i que no es pot anar amb aquestes propostes per la vida. Fixa't que jo estava convençut que això no feia riure a totes les multinacionals o a tots els organismes internacionals que tenen la seva seu a Suïssa. Tampoc als bancs més importants del món. Però es veu que a Madrid sí que fa riure, que és el que compte.
Una altra de les coses que es veuen diferent des de l'estranger és que els líders dels partits que no han assolit els objectius que s'havien fixat a la campanya electoral, en general presenten la dimissió. Com no he vist res d'això en cap ni una de les formacions que es presentaven (JxSi, PSC, Podem, PP), segurament és perquè també en això també estic equivocat i no he entès res del què volen dir uns i altres quan parlen de regenerar un sistema polític corrupte i la creació d'una democràcia homologable a les que corren per Europa.
Una altra de les coses que vaig entendre molt malament és que el 2014, els nacionalistes escocesos van perdre un referèndum amb el 45% dels vots pel sí. I no havent assolit els objectius que s'havia fixat, Alex Salmond, el lider del SNP, va dimitir. Va ser reemplaçat per una "desconeguda" Nicola Sturgeon que, a les eleccions del Regne Unit del Maig del 2015, va treure pel SNP 56 diputats dels 59 possibles.
La veritat és que sí, que des de l'estranger les coses es veuen de manera molt diferent. I que tenen raó aquells que diuen que segueixo sense entendre res del que està passant al nostre país. Així que el millor serà seguir els consells que m'han donat i callar-me. Que sobre democràcia i coherència me queda molt per aprendre. I pel que fa al procès, he trobat un llibre que potser m'aclareixi tres o quatre coses que no he entès fins ara: he ficat una imatge de la coberta en aquest post.
I ara resulta que si durant la campanya electoral la CUP havia dit que no sostindria la candidatura de Mas per raons que hom pot comprendre en una organització d'esquerres (3), ara s'han convertit en els traïdors del procès i l'objecte d'un atac increïble de trolls a la xarxa i de periodistes de la causa als mitjans de comunicació.
I clar, jo no entenc massa bé perquè se'ls exigeix amb una violència verbal inusitada (4) que traeixin allò que es van comprometre a no fer davant dels seus electors per sostenir la candidatura a la presidència d'un senyor que es va presentar com a quart candidat a la llista que va guanyar les eleccions.
Tampoc entenc massa bé que si el quart candidat de la llista no surt escollit president el procés estigui en perill. Més que res perquè jo vaig mirar-me les llistes (tothom ho ha fet?) i vaig veure que els segon i el tercer candidats (Carme Forcadell i Muriel Casals) havien portat tot el pes del procés des del primer dia, mentre que el quart s'ho va tenir que rumiar durant molt de temps abans d'afegir-s'hi. Clar, com visc a l'estranger, jo no m'havia adonat de que el quart candidat de la llista era en realitat l'únic que podia ser escollit president per tirar endavant el procès.
Comentar aquest tipus de reflexions amb familiars, amics i coneguts m'ha portat a obtenir com a resposta: bé que jo no entenc res del que està passant (el que no semblava ser el cas quan tenia l'obligació moral de votar), o bé que des de l'estranger tot es veu diferent.
Clar ara m'adono de que en realitat estava enganyat, car jo creia que l'accés per internet als diaris o les emissions de TV a la Carta me permetien tenir accés a les mateixes informacions que la gent que viu al país. Però acabo de donar-me compte de que no, que ho veig tot diferent perquè visc a l'estranger.
Es com quan la penya de JxSi presentava Suïssa com el model a seguir. Jo estava enganyat creient que la presidència de Suïssa és per un any i rotatòria entre els membres del govern, que han estat escollits pel Parlament. Però resulta que no. Que quan algú proposa això a casa nostra fa riure a Madrid, i que no es pot anar amb aquestes propostes per la vida. Fixa't que jo estava convençut que això no feia riure a totes les multinacionals o a tots els organismes internacionals que tenen la seva seu a Suïssa. Tampoc als bancs més importants del món. Però es veu que a Madrid sí que fa riure, que és el que compte.
Una altra de les coses que es veuen diferent des de l'estranger és que els líders dels partits que no han assolit els objectius que s'havien fixat a la campanya electoral, en general presenten la dimissió. Com no he vist res d'això en cap ni una de les formacions que es presentaven (JxSi, PSC, Podem, PP), segurament és perquè també en això també estic equivocat i no he entès res del què volen dir uns i altres quan parlen de regenerar un sistema polític corrupte i la creació d'una democràcia homologable a les que corren per Europa.
Una altra de les coses que vaig entendre molt malament és que el 2014, els nacionalistes escocesos van perdre un referèndum amb el 45% dels vots pel sí. I no havent assolit els objectius que s'havia fixat, Alex Salmond, el lider del SNP, va dimitir. Va ser reemplaçat per una "desconeguda" Nicola Sturgeon que, a les eleccions del Regne Unit del Maig del 2015, va treure pel SNP 56 diputats dels 59 possibles.
La veritat és que sí, que des de l'estranger les coses es veuen de manera molt diferent. I que tenen raó aquells que diuen que segueixo sense entendre res del que està passant al nostre país. Així que el millor serà seguir els consells que m'han donat i callar-me. Que sobre democràcia i coherència me queda molt per aprendre. I pel que fa al procès, he trobat un llibre que potser m'aclareixi tres o quatre coses que no he entès fins ara: he ficat una imatge de la coberta en aquest post.
- (1) El tortuós vot de l'expatriat. El Periódico, 02.10.2015
- (2) Junts pel Sí no aconsegueix el diputat 63 amb el recompte del vot per correu, El Periódico, 30.09.2015
- (3) La Generalitat pide un total de doce años de cárcel para cuatro huelguistas del 29-M, Publico, 04.10.2015
- (4) Finalment s'ha descobert que tots els membres de la CUP són uns pijos que viuen dels seus pares. Que sí, que ho diuen els sindicalistes del metall de CDC i ERC a la xarxa!
dimecres, 30 de setembre del 2015
la NASA ha trobat vida a Mart !!!
 |
Durant una campanya de recollida de mostres del robot Curiosity, un equip de científics de la NASA va descobrir el que semblava ser un senyor amagat darrera d'una pedra. Van dirigir el robot cap aquella direcció i van descobrir que es tractava en realitat d'en José Montilla, a qui se li havia perdut el rastre a Catalunya des de feia anys. Interrogat a distància per un equip de Ciències del Comportament del FBI, Montilla va dir en un anglès sense accent: "no hi ha two sense three". I que després de veure passar en Jordi Pujol pels tribunals i que havien imputat en Mas i citat a declarar el dia de l'aniversari dels 75 anys de l'afusellament de Lluís Companys, tenia por de ser el següent de la llista i va decidir amagar-se a un lloc on ningú del PP el pogués trobar.
Com la penya del FBI no s'ho acabava de creure, ens va passar una trucada al GS per demanar-nos si ens deia alguna cosa el nom d'aquest senyor. Després de fer un gran esforç de memòria, vam respondre que sí, que havia estat president de la Generalitat en un passat molt llunyà. I que hi havia gent que deia d'ell que era l'extrem oposat del president Chester Arthur, de qui es va dir que: Ningú havia accedit a la presidència envoltat d'una desconfiança tant gran, i ningú s'havia retirat ... més àmpliament respectat. Quan ens van demanar si crèiem que havien d'enviar una missió per fer-lo tornar a casa els vam dir que no calia, que ningú el trobava a faltar. El Curiosity va continuar amb la seva campanya de recollida de mostres i en Montilla deu continuar amagat al darrera d'alguna pedra del planeta.
Com la penya del FBI no s'ho acabava de creure, ens va passar una trucada al GS per demanar-nos si ens deia alguna cosa el nom d'aquest senyor. Després de fer un gran esforç de memòria, vam respondre que sí, que havia estat president de la Generalitat en un passat molt llunyà. I que hi havia gent que deia d'ell que era l'extrem oposat del president Chester Arthur, de qui es va dir que: Ningú havia accedit a la presidència envoltat d'una desconfiança tant gran, i ningú s'havia retirat ... més àmpliament respectat. Quan ens van demanar si crèiem que havien d'enviar una missió per fer-lo tornar a casa els vam dir que no calia, que ningú el trobava a faltar. El Curiosity va continuar amb la seva campanya de recollida de mostres i en Montilla deu continuar amagat al darrera d'alguna pedra del planeta.
dimarts, 29 de setembre del 2015
per acabar amb la tristesa (2) ...
Es possible que't caiguessis d'esquena quan vas veure els resultats del passat 27S i vas realitzar quina era la formació política que havia quedat en segon lloc, i a quines ciutats del cinturó de BCN havia escombrat.
Deixa'm que't digui una cosa. Fica't la depressió enllà on et càpiga i mira't aquest vell vídeo d'en José Angel Crego, president del Círculo Empresarial Leonés, i les seves declaracions, que'n Albert Rivera va haver de desqualificar a tota pastilla. De veritat creus que és un cas aïllat? Que una formació creada a tota pastilla no té amagats més casos com el d'aquest senyor? I que, amb les eleccions espanyoles al caure, el PP no engegarà el ventilador? I que, per defendre'l, els fanzines madrilenys que donen suport a Rivera no li donaran material per contra-atacar?
I ara fes-me el favor de llegir-te aquesta entrevista a Antonio Baños, en la que el contingut no m'ha emocionat la meitat del que m'han emocionat els comentaris dels lectors (abans que desembarquin els trolls de la FAES, clar).
I ara que ja has vist el vídeo i t'has llegit l'article, potser t'hagis convençut de que estàs perdent el temps escoltant una imbecil·litat darrera l'altra a les tertúlies de la TV i llegint els articles de sempre publicats pels de sempre. Demanat si no val la pena difondre per la xarxa aquest vídeo i aquest article.
Però per damunt de tot, demanat si enlloc de passar-te el dia plorant per una batalla perduda (això ets tu qui ho penses, jo no!) o estar donant la brasa amb velles llegendes, no valdria més la pena deixar el passat enrere i començar a construir el futur utilitzant un discurs que tothom entén a les ciutats on la penya ha votat la banda d'en Rivera. Si no saps encara de quin discurs et parlo, torna't a llegir l'entrevista, carallot!
I si, malgrat tot, prefereixes seguir amb la teva depressió i no ets capaç d'adonar-te que, amb un altre discurs, enllà on s'ha de donar, el resultat podria ser d'escàndol. Si prefereixes seguir amb el discurs dels que, amb independència o sense, no canviaran res a la teva vida ... Ja ets grandet per fer el que vulguis. Però no tornis a donar-me mai més la brasa!
Deixa'm que't digui una cosa. Fica't la depressió enllà on et càpiga i mira't aquest vell vídeo d'en José Angel Crego, president del Círculo Empresarial Leonés, i les seves declaracions, que'n Albert Rivera va haver de desqualificar a tota pastilla. De veritat creus que és un cas aïllat? Que una formació creada a tota pastilla no té amagats més casos com el d'aquest senyor? I que, amb les eleccions espanyoles al caure, el PP no engegarà el ventilador? I que, per defendre'l, els fanzines madrilenys que donen suport a Rivera no li donaran material per contra-atacar?
I ara fes-me el favor de llegir-te aquesta entrevista a Antonio Baños, en la que el contingut no m'ha emocionat la meitat del que m'han emocionat els comentaris dels lectors (abans que desembarquin els trolls de la FAES, clar).
I ara que ja has vist el vídeo i t'has llegit l'article, potser t'hagis convençut de que estàs perdent el temps escoltant una imbecil·litat darrera l'altra a les tertúlies de la TV i llegint els articles de sempre publicats pels de sempre. Demanat si no val la pena difondre per la xarxa aquest vídeo i aquest article.
Però per damunt de tot, demanat si enlloc de passar-te el dia plorant per una batalla perduda (això ets tu qui ho penses, jo no!) o estar donant la brasa amb velles llegendes, no valdria més la pena deixar el passat enrere i començar a construir el futur utilitzant un discurs que tothom entén a les ciutats on la penya ha votat la banda d'en Rivera. Si no saps encara de quin discurs et parlo, torna't a llegir l'entrevista, carallot!
I si, malgrat tot, prefereixes seguir amb la teva depressió i no ets capaç d'adonar-te que, amb un altre discurs, enllà on s'ha de donar, el resultat podria ser d'escàndol. Si prefereixes seguir amb el discurs dels que, amb independència o sense, no canviaran res a la teva vida ... Ja ets grandet per fer el que vulguis. Però no tornis a donar-me mai més la brasa!
dilluns, 28 de setembre del 2015
per acabar amb la tristesa ...
Avui, el silenci del whatsapp m'ha fet adonar-me que hi ha un gran sentiment de tristesa entre la penya que habitualment m'envia un munt de collonades que acaben per alegrar-me el dia.
Què va passar ahir, francament? Que la suma de l'independentisme al kerosé i de l'independentisme dièsel es van quedar a poc més de dos punts de la majoria? Que a les províncies de Girona i Lleida (i pels pèls a Tarragona) el PP o la marca blanca de Podemos va traure menys vots que la CUP?
Que a Catalunya, el PP i el seu discurs de la por, no ha arribat a traure-li poc més que 12'000 vots a la CUP?
Que la marca blanca del PP ha quedat en segon lloc, però no arriba a la meitat dels vots del partit més votat? Que ens hem tret de sobre en Duran i Lleida i la seva tropa? Que els tertulianos hauran de dedicar una part del temps que li dedicaven a Catalunya a intentar frenar C's i que el joc serà d'allò més brut per les dues bandes?
Que ICV aliant-se amb Podemos ha tret poc més de 7'000 vots dels que va traure a les darreres eleccions i dos diputats menys?
Que mentre uns estan tristos per creure que no han guanyat, l'Aznar està molt emprenyat: "... el proceso secesionista "va a continuar y va a continuar más radicalizado porque los más radicales tienen más fuerza" tras las elecciones de ayer (...) el resultado de "Ciudadanos, unido al del PP, consolida el fraccionamiento del espacio de centro derecha a nivel nacional".
Doncs a mi m'agradaria que hom reflexionés en termes de quins són els resultats dels partits que pensen que, amb l'actual constitució, no es va enlloc i els dels que estan pel dret a decidir (o que han dit que ho estan i s'hauran de retratar: tu ja m'entens). A mi m'agradaria que hom pensés en quins son els resultats dels partits que defensen la fi de la corrupció i estan per les polítiques d'esquerra. I per extensió, en els resultats dels partits que fins ara han protagonitzat la política del peix al cove, i que a Catalunya jugaven a estar molt barallats però votaven el mateix al parlament espanyol.
Però, per damunt de tot, a mi m'agradaria que hom reflexionés en termes de qui i perquè ha votat la marca blanca del PP o la de l'estanc del PSOE. Si ho han fet amb tota la il·lusió del món, o per la por que'ls feien les amenaces dels unionistes o per la por d'aquells que els han bombardejat a whatsapps dient-lis lo vagos i criminals que són els espanyols i tot el mal que han fet a Catalunya, que estaven entusiasmats creant fronteres o parlant d'un exèrcit català (per lluitar contra qui?). O potser per no entendre res d'un projecte que mai no els ha semblat altra cosa que una eina per salvar-li el poder a CDC i al president del seu partit.
Més que res perquè crec que valdria la pena pensar que s'han quedat a menys de dos punts de crear un projecte de futur que il·lusioni i integri tots aquells que estan farts de l'Espanya en blanc i negre. I que si deixéssim de banda aquells que mai no han cregut seriosament en aquest projecte -i no han fet res d'altre que jugar amb l'ambigüitat durant tant d'anys- i el definissin de manera intel·ligent, podríem arribar a sumar encara molta més gent: fins i tot gent que no viu al nostre país. I si deixessin de prendre l'opinió publica espanyola per l'opinió publicada per El Mundo, La Razón o altres fanzines de la dreta espanyola o els trolls de la FAES, sabrien de què estic parlant.
I per no llegir sempre les mateixes coses, escrites pels mateixos de sempre, els proposaria llegir dos articles que potser resumeixin millor del que jo ho he fet allò que vull dir.
Què va passar ahir, francament? Que la suma de l'independentisme al kerosé i de l'independentisme dièsel es van quedar a poc més de dos punts de la majoria? Que a les províncies de Girona i Lleida (i pels pèls a Tarragona) el PP o la marca blanca de Podemos va traure menys vots que la CUP?
Que a Catalunya, el PP i el seu discurs de la por, no ha arribat a traure-li poc més que 12'000 vots a la CUP?
Que la marca blanca del PP ha quedat en segon lloc, però no arriba a la meitat dels vots del partit més votat? Que ens hem tret de sobre en Duran i Lleida i la seva tropa? Que els tertulianos hauran de dedicar una part del temps que li dedicaven a Catalunya a intentar frenar C's i que el joc serà d'allò més brut per les dues bandes?
Que ICV aliant-se amb Podemos ha tret poc més de 7'000 vots dels que va traure a les darreres eleccions i dos diputats menys?
Que mentre uns estan tristos per creure que no han guanyat, l'Aznar està molt emprenyat: "... el proceso secesionista "va a continuar y va a continuar más radicalizado porque los más radicales tienen más fuerza" tras las elecciones de ayer (...) el resultado de "Ciudadanos, unido al del PP, consolida el fraccionamiento del espacio de centro derecha a nivel nacional".
Doncs a mi m'agradaria que hom reflexionés en termes de quins són els resultats dels partits que pensen que, amb l'actual constitució, no es va enlloc i els dels que estan pel dret a decidir (o que han dit que ho estan i s'hauran de retratar: tu ja m'entens). A mi m'agradaria que hom pensés en quins son els resultats dels partits que defensen la fi de la corrupció i estan per les polítiques d'esquerra. I per extensió, en els resultats dels partits que fins ara han protagonitzat la política del peix al cove, i que a Catalunya jugaven a estar molt barallats però votaven el mateix al parlament espanyol.
Però, per damunt de tot, a mi m'agradaria que hom reflexionés en termes de qui i perquè ha votat la marca blanca del PP o la de l'estanc del PSOE. Si ho han fet amb tota la il·lusió del món, o per la por que'ls feien les amenaces dels unionistes o per la por d'aquells que els han bombardejat a whatsapps dient-lis lo vagos i criminals que són els espanyols i tot el mal que han fet a Catalunya, que estaven entusiasmats creant fronteres o parlant d'un exèrcit català (per lluitar contra qui?). O potser per no entendre res d'un projecte que mai no els ha semblat altra cosa que una eina per salvar-li el poder a CDC i al president del seu partit.
Més que res perquè crec que valdria la pena pensar que s'han quedat a menys de dos punts de crear un projecte de futur que il·lusioni i integri tots aquells que estan farts de l'Espanya en blanc i negre. I que si deixéssim de banda aquells que mai no han cregut seriosament en aquest projecte -i no han fet res d'altre que jugar amb l'ambigüitat durant tant d'anys- i el definissin de manera intel·ligent, podríem arribar a sumar encara molta més gent: fins i tot gent que no viu al nostre país. I si deixessin de prendre l'opinió publica espanyola per l'opinió publicada per El Mundo, La Razón o altres fanzines de la dreta espanyola o els trolls de la FAES, sabrien de què estic parlant.
I per no llegir sempre les mateixes coses, escrites pels mateixos de sempre, els proposaria llegir dos articles que potser resumeixin millor del que jo ho he fet allò que vull dir.
- Suso de Toro: Habéis roto el hechizo, gracias por la libertad (¿Aún no dimitió Rajoy?)
- Iñigo Sáenz de Ugarte: La única solución en Cataluña es el referéndum, no la estrategia del miedo
diumenge, 27 de setembre del 2015
dissabte, 26 de setembre del 2015
divendres, 25 de setembre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)