Estic amoïnat perquè no entenc res, company. Fa poc tothom estava super interessat en saber si votaria. I malgrat que el 2010 una llei del PSOE, recolzada pel PP i CiU havien complicat de manera kafkiana el vot dels expatriats (1) ho vaig fer. Després va resultar que el vot dels expatriats no va donar el diputat 63 que JxSi necessitava per escollir Mas com president (2) i que la investidura del quart candidat de la llista no era possible sense l'ajuda de la CUP.
I ara resulta que si durant la campanya electoral la CUP havia dit que no sostindria la candidatura de Mas per raons que hom pot comprendre en una organització d'esquerres (3), ara s'han convertit en els traïdors del procès i l'objecte d'un atac increïble de trolls a la xarxa i de periodistes de la causa als mitjans de comunicació.
I clar, jo no entenc massa bé perquè se'ls exigeix amb una violència verbal inusitada (4) que traeixin allò que es van comprometre a no fer davant dels seus electors per sostenir la candidatura a la presidència d'un senyor que es va presentar com a quart candidat a la llista que va guanyar les eleccions.
Tampoc entenc massa bé que si el quart candidat de la llista no surt escollit president el procés estigui en perill. Més que res perquè jo vaig mirar-me les llistes (tothom ho ha fet?) i vaig veure que els segon i el tercer candidats (Carme Forcadell i Muriel Casals) havien portat tot el pes del procés des del primer dia, mentre que el quart s'ho va tenir que rumiar durant molt de temps abans d'afegir-s'hi. Clar, com visc a l'estranger, jo no m'havia adonat de que el quart candidat de la llista era en realitat l'únic que podia ser escollit president per tirar endavant el procès.
Comentar aquest tipus de reflexions amb familiars, amics i coneguts m'ha portat a obtenir com a resposta: bé que jo no entenc res del que està passant (el que no semblava ser el cas quan tenia l'obligació moral de votar), o bé que des de l'estranger tot es veu diferent.
Clar ara m'adono de que en realitat estava enganyat, car jo creia que l'accés per internet als diaris o les emissions de TV a la Carta me permetien tenir accés a les mateixes informacions que la gent que viu al país. Però acabo de donar-me compte de que no, que ho veig tot diferent perquè visc a l'estranger.
Es com quan la penya de JxSi presentava Suïssa com el model a seguir. Jo estava enganyat creient que la presidència de Suïssa és per un any i rotatòria entre els membres del govern, que han estat escollits pel Parlament. Però resulta que no. Que quan algú proposa això a casa nostra fa riure a Madrid, i que no es pot anar amb aquestes propostes per la vida. Fixa't que jo estava convençut que això no feia riure a totes les multinacionals o a tots els organismes internacionals que tenen la seva seu a Suïssa. Tampoc als bancs més importants del món. Però es veu que a Madrid sí que fa riure, que és el que compte.
Una altra de les coses que es veuen diferent des de l'estranger és que els líders dels partits que no han assolit els objectius que s'havien fixat a la campanya electoral, en general presenten la dimissió. Com no he vist res d'això en cap ni una de les formacions que es presentaven (JxSi, PSC, Podem, PP), segurament és perquè també en això també estic equivocat i no he entès res del què volen dir uns i altres quan parlen de regenerar un sistema polític corrupte i la creació d'una democràcia homologable a les que corren per Europa.
Una altra de les coses que vaig entendre molt malament és que el 2014, els nacionalistes escocesos van perdre un referèndum amb el 45% dels vots pel sí. I no havent assolit els objectius que s'havia fixat, Alex Salmond, el lider del SNP, va dimitir. Va ser reemplaçat per una "desconeguda" Nicola Sturgeon que, a les eleccions del Regne Unit del Maig del 2015, va treure pel SNP 56 diputats dels 59 possibles.
La veritat és que sí, que des de l'estranger les coses es veuen de manera molt diferent. I que tenen raó aquells que diuen que segueixo sense entendre res del que està passant al nostre país. Així que el millor serà seguir els consells que m'han donat i callar-me. Que sobre democràcia i coherència me queda molt per aprendre. I pel que fa al procès, he trobat un llibre que potser m'aclareixi tres o quatre coses que no he entès fins ara: he ficat una imatge de la coberta en aquest post.
I ara resulta que si durant la campanya electoral la CUP havia dit que no sostindria la candidatura de Mas per raons que hom pot comprendre en una organització d'esquerres (3), ara s'han convertit en els traïdors del procès i l'objecte d'un atac increïble de trolls a la xarxa i de periodistes de la causa als mitjans de comunicació.
I clar, jo no entenc massa bé perquè se'ls exigeix amb una violència verbal inusitada (4) que traeixin allò que es van comprometre a no fer davant dels seus electors per sostenir la candidatura a la presidència d'un senyor que es va presentar com a quart candidat a la llista que va guanyar les eleccions.
Tampoc entenc massa bé que si el quart candidat de la llista no surt escollit president el procés estigui en perill. Més que res perquè jo vaig mirar-me les llistes (tothom ho ha fet?) i vaig veure que els segon i el tercer candidats (Carme Forcadell i Muriel Casals) havien portat tot el pes del procés des del primer dia, mentre que el quart s'ho va tenir que rumiar durant molt de temps abans d'afegir-s'hi. Clar, com visc a l'estranger, jo no m'havia adonat de que el quart candidat de la llista era en realitat l'únic que podia ser escollit president per tirar endavant el procès.
Comentar aquest tipus de reflexions amb familiars, amics i coneguts m'ha portat a obtenir com a resposta: bé que jo no entenc res del que està passant (el que no semblava ser el cas quan tenia l'obligació moral de votar), o bé que des de l'estranger tot es veu diferent.
Clar ara m'adono de que en realitat estava enganyat, car jo creia que l'accés per internet als diaris o les emissions de TV a la Carta me permetien tenir accés a les mateixes informacions que la gent que viu al país. Però acabo de donar-me compte de que no, que ho veig tot diferent perquè visc a l'estranger.
Es com quan la penya de JxSi presentava Suïssa com el model a seguir. Jo estava enganyat creient que la presidència de Suïssa és per un any i rotatòria entre els membres del govern, que han estat escollits pel Parlament. Però resulta que no. Que quan algú proposa això a casa nostra fa riure a Madrid, i que no es pot anar amb aquestes propostes per la vida. Fixa't que jo estava convençut que això no feia riure a totes les multinacionals o a tots els organismes internacionals que tenen la seva seu a Suïssa. Tampoc als bancs més importants del món. Però es veu que a Madrid sí que fa riure, que és el que compte.
Una altra de les coses que es veuen diferent des de l'estranger és que els líders dels partits que no han assolit els objectius que s'havien fixat a la campanya electoral, en general presenten la dimissió. Com no he vist res d'això en cap ni una de les formacions que es presentaven (JxSi, PSC, Podem, PP), segurament és perquè també en això també estic equivocat i no he entès res del què volen dir uns i altres quan parlen de regenerar un sistema polític corrupte i la creació d'una democràcia homologable a les que corren per Europa.
Una altra de les coses que vaig entendre molt malament és que el 2014, els nacionalistes escocesos van perdre un referèndum amb el 45% dels vots pel sí. I no havent assolit els objectius que s'havia fixat, Alex Salmond, el lider del SNP, va dimitir. Va ser reemplaçat per una "desconeguda" Nicola Sturgeon que, a les eleccions del Regne Unit del Maig del 2015, va treure pel SNP 56 diputats dels 59 possibles.
La veritat és que sí, que des de l'estranger les coses es veuen de manera molt diferent. I que tenen raó aquells que diuen que segueixo sense entendre res del que està passant al nostre país. Així que el millor serà seguir els consells que m'han donat i callar-me. Que sobre democràcia i coherència me queda molt per aprendre. I pel que fa al procès, he trobat un llibre que potser m'aclareixi tres o quatre coses que no he entès fins ara: he ficat una imatge de la coberta en aquest post.
- (1) El tortuós vot de l'expatriat. El Periódico, 02.10.2015
- (2) Junts pel Sí no aconsegueix el diputat 63 amb el recompte del vot per correu, El Periódico, 30.09.2015
- (3) La Generalitat pide un total de doce años de cárcel para cuatro huelguistas del 29-M, Publico, 04.10.2015
- (4) Finalment s'ha descobert que tots els membres de la CUP són uns pijos que viuen dels seus pares. Que sí, que ho diuen els sindicalistes del metall de CDC i ERC a la xarxa!
12 comentaris:
Batty,si el mon de la política ja es enrevesat arreu del mon,imagina´t a casa nostra.I no crec que el fet de viure fora et faci veure les coses d´una altra manera.Jo més aviat crec que t´havies oblidat com es fan les coses en aquest refotut país.I quan dic país,igual vull dir Catalunya que Espanya que ,a la fi,les maneres de fer no són massa diferents (atenent als respectius governs).Se´m fa difícil explicar-ho tant clar com ho fas tú,per què hi ha tal barreja de coses que no sabria per on començar.En fi,que com ja et deia l´altre dia,en mas i companyia creien que tenien un aliat en la CUP,però s´equivocaven del tot.
Encara no he escoltat ni llegit res sobre la conferència de premsa d'avui de la CUP, però prendré el risc de respondre ara, perquè no sé si després tindré ni el temps ni les ganes de fer-ho
La veritat és que, vist des de fora, tos és encara més confús. Sobretot la pobresa argumental dels que defensen el procès (dels que s'oposen, ja ni en parlo!). No és solament la pobre impressió que va deixar Raül Romeva al Hardtalk de la BBC. Tampoc la que va deixar fa poc en Albert Segura a France 24. Una pobresa argumental que provoca com a mínim tristor.
No sé, tots aquells que estaven tant preocupats pel que podria dir Europa sobre el procès podrien haver trobat el temps per preparar el seu discurs. En tot cas més enllà del mantra 'Espanya ens roba' que tant bé funciona a Catalunya i tant poc fora del país.
Estic pensant en quelcom de l'estil: Ho hem intentat tot, però veiem impossible traure aquest país d'una cultura política heretada del s XIX. On els tres poders de la democràcia no han gaudit mai d'independència, sinó de la connivència de tapar-se les vergonyes en una corrupció sense fre que no para d'englotir somes de capital faraòniques, que no van destinades al progrés social, sinó al manteniment d'un clientelisme polític que ha sotmès regions senceres del país en un subdesenvolupament industrial i un atur esgarrifós. Una influència nefasta de l'església catòlica que no ha acabat mai de permetre la construcció d'un estat laic. Un menyspreu total als drets de les minories lingüístiques, etc. No tenim res en comú amb aquesta situació i no volem continuar sent còmplices de la classe política d'aquest país en el que ja no creiem.
Jo crec que un discurs d'aquest estil: més elaborat i amb exemples que saltin a la vista, tindria fortes probabilitats de ser escoltat. No sé si acceptat. Però si escoltat.
Altra cosa seria que CDC pugui subscriure un discurs d'aquest tipus, clar. O tenir la sort de que el teu interlocutor no conegui gran cosa sobre el nostre país. Perquè clar, si et trobes amb un periodista que't diu haver escoltat que el Banc de Sabadell es va inventar Ciutadans. O que CaixaBank és l'entitat financera més gran de l'Estat espanyol i forma part del consell d'administració d'empreses clau de serveis bàsics (Repsol, Gas Natural, Abertis, Agbar), coopta organitzacions empresarials, finança 'think tanks', dóna crèdits als principals partits polítics i ha ampliat el seu negoci a la sanitat privada, al transport públic o als mitjans de comunicació. I que és aquesta entitat qui va aconseguir d'un executiu format per partits d'esquerra i nacionalistes prorrogar les concessions de les autopistes que els catalans es queixen de haver de pagar ...
Per no parlar del fet que CaixaBank és un dels grans creditors de diversos partits polítics. Crèdits que, entre CiU (9 milions) i els dos partits que formaven la federació nacionalista —CDC, 3,76 milions, i UDC, 6,83— vorejaven els 18,5 milions d’euros de passiu amb l’entitat. O ICV, que tenia un deute d’11,42 milions, mentre que el PSC havia de tornar a La Caixa 10,8 milions. ERC, en canvi, no li deu diners, però en el passat, segons va informar el diari El Mundo, va beneficiar-se d’una condonació d’un deute de 2,7 milions, corresponents als interessos d’un crèdit.
Francament, no sé què pot dir avui la CUP, però tinc el sentiment de que, malgrat el show mediàtic que se li vulgui donar, serà completament irrellevant. Els grans actors de la independència, també els que juguen a ser unionistes, estan enganxats, i de mala manera, amb una banca que mai no ha tingut altre sentiment patriòtic que el de les fronteres del seu negoci.
A partir d'aquí, els que vulguin seguir amb l'argumentari de "Madrid ens roba", sense girar la mirada al que es pot estar cuinant a dalt de la Diagonal poden seguir-ho fent. Si algú té un altre tipus de discurs, prometo escoltar-me'l amb el més gran interès.
Doncs sí,Batty,com a mínim la CUP no deu res a cap banc (que jo sàpiga) i això ja diu molt.Entre altres coses per què ,quin tipus de gestió econòmica creus que pot fer a un país una gent que no sap gestionar el seu propi partit? i,a veure,tota la pasta que deuen no és precissament per què Madrid els robi.(I això que segur que també pensen que Madrid podria estar radere del follón ahir amb l´AVE).
Ahir vaig estar veient un bon troç de la conferència política de la CUP,i no van expressar res que no es sabés ja,avantposant el què i el com i restant importància al qui.
O sigui que sembla que l´assumpte queda en stand by i,segons quin vent bufi,a repetir eleccions.
Ja és un clàssic (que a la meva edat no veig que pugui canviar) que vaig pel món capficat per la feina del dia a dia, que incomprensiblement només aconsegueixo complicar-me cada cop més (tot i que la interpretació més plausible és que, a prop de la seixantena, cada cop em costa més esforç fer les mateixes coses).
Faig aquesta introducció per justificar la meva postura de lliri a la mà consistent a continuar entusiasmat amb la CUP i confiant que és l'única formació capaç de capgirar tots aquests mals endèmics (que tan bé heu descrit) de la nostra pobra, bruta, trista i dissortada terra...
Ja veieu que no hi ha cap argument en la meva aportació, només una esperança infinita (que no desfeta)
Per cert, Roy: no ets tu qui no entens res, tot al contrari, tu ho entens tot molt bé!
Yo me alegro cada vez más de, en lugar de uno pequeño, haber comprado un cubo gigante de palomitas para asistir a este espectáculo.
Afortunadamente es gratuito ( o eso nos dicen), porque la calidad deja bastante que desear.
Long John,espero que a més a més de les crispetes, t´hagis agenciat com a 20 barrils de cervesa (si pot ser voll-damm,millor),per què trobo que la cosa tira per a llarg.Si és el cas i no et pots acabar tanta birra,saps que la tripulació et donaria un cop de ma.
Seguiré amb les coses que no entenc. Es plantegen unes eleccions com plebiscitàries. Surt un 48%, que no és moco de pavo: però el cas és que no s'ha assoleix el resultat esperat. I sense tornar a entrar en el tema de que, en un país democràtic, me'n sé d'un que hauria de dimitir (i no penso en Romeva, tot i que, ja posats ...) resulta que es decideix tirar cap endavant, com si el resultat hagués estat tot un altre. I tinc el mateix sentiment amb les propostes de la CUP. Personalment, puc simpatitzar amb moltes d'elles, però està clar que no va ser el que va votar la majoria de la penya el passat 27S.
Per resumir-ho crec que estem davant d'un cas típic d'abús del poder constituït (parlamentaris) davant del poder constituent (el poble). Un punt que na Teresa Forcades resumia d'una manera brillant en aquest vídeo: El poder constituït a segrestat al Poder Popular.
I mentre uns i altres segueixen fent gala d'una impermeabilitat remarcable de cara a la decisió popular, i no semblen estar per modular els seus discursos per convèncer i convertir-los en majoritaris, jo segueixo trobant trist que ningú hagi fet una altra lectura del resultat de les eleccions.
Per exemple, mentre uns es desviuen pel vot que no tenen per anomenar al senyor que s'amagava al quart lloc de la llista com super president, jo veig al parlament una majoria aclaparadora pel dret a decidir: un dret del que curiosament ja no es parla, com si el "plebiscit" l'hagués emportat i no haguessin altres candidats per presidir la Generalitat (jo, per exemple, prefereixo aquesta senyora, entre altres, al super president que'ns volen imposar).
Fins i tot pactant amb el diable, també veig una majoria aclaparadora que podria estar d'acord per acabar amb les pràctiques de corrupció, nepotisme i clientelisme amb les que el partit del super candidat i els seus antics aliats ens han tingut tant acostumats: bé, no tant antics aliats, si hom pensa a l'orientació del vot del grup del super president al parlament espanyol.
Imagino que com dirien els socis del senyor que s'amagava al quart lloc de la llista: això ara no toca! Personalment, crec que el que sí que no toca és cap urgència en desobeir cap tribunal espanyol. Les eleccions espanyoles estan al caure i, encara que no coneguem els resultats, crec que tothom sap que no serà el de les darreres. Qui vulgui governar haurà de pactar, i llavors veurem què és el què passa. En fi, en el fons tots tenim una idea remota del que passarà quan arribi l'hora del peix al cove. O no?
Clar que, abans que això arribi, seguirem la proposta de Long John i traurem la galleda de crispetes i el barril de Voll-Damm per veure fins on arriba la estultícia del nacionalisme espanyol. No penso solament en el combat entre C's i el PP, per veure qui te el nacionalisme més gran. Sinó en que tot sembla apuntar a que, el problema català no estant encara resolt amb cap estatut olorant la naftalina, ara els toca rebre també als bascs i navarresos i el seu concert econòmic. I com tots coneixem els 'fanzines' de la capital del regne, me moro de ganes de veure la que s'organitzarà quan acusin en Albert Rivera d'independentista (vaig veure un programa on un periodista de 'El Mundo' acusava de ser-ho a Jordi Evole!) i treguin a la llum la seva vida sentimental. O veure la cara que posarà en Rivera quan el cantant Francisco surti dient que també s'ha de boicotejar el Banc de Sabadell, La Caixa i el Bilbao-Vizcaya per no ser bancs espanyols.
The Show Must Go On, El balles, Iceta?
Sorry pel copy/paste de youtube: El poder constituït ha segrestat al Poder Popular.
Fent una mica de retrospectiva mentre preparo les crispetes i obro una llauna de Beamish, voldria que escoltessiu les paraules de l'Oriol, i no pas el Junqueras, poc després de l'11 S de 2012 en una entrevista a la BBC, sobre qui havia de dirigir el 'procés'. Revelador...
Publica un comentari a l'entrada