 |
Durant la campanya electoral del passat 27S vaig haver de suportar un munt de "experts" locals que donaven la seva opinió sobre un tema (un de més) sobre el que no tenien ni idea del que estaven dient. Me refereixo al de la democràcia suïssa. L'objectiu de l'entrada d'avui no és parlar de la democràcia directa, basada en les iniciatives i els referèndums populars, sinó de les eleccions a les cambres federals del proper 18 d'octubre.
El parlament federal està compost per dues cambres. El Consell Nacional (que seria l'equivalent espanyol del Congrés) amb un nom que'ns diu que el concepte de nació a Suïssa no està lligat a una llengua, sinó a una cultura política cimentada en la estructura confederal d'aquest país. Els 200 escons d'aquesta cambra es reparteix en funció de la població de cada estat (els cantons): Zürich, essent el més poblat té assignats 35 escons, Obwald, un dels menys poblats en té 1. El Consell dels Estats (que seria l'equivalent espanyol del Senat) té 46 escons, que es reparteixen a raó de dos escons per cada estat (els cantons) i un per cadascun dels antics mig-cantons. Això vol dir que el cantó de Zürich, amb 1'3 milions d'habitants el 2008, té els mateixos representants que el cantó d'Obwald, que en 2008 no arribava als 35'000 habitants.
Just afegir que la composició del futur govern de set membres serà escollida de manera proporcional als resultats de les eleccions. I que si com a resultat d'aquests, un partit té dret a dos membres al govern, serà el parlament (i no el partit) qui designarà aquells que li semblin més adequats. Just per acabar amb aquest punt, recordar que la presidència de la confederació serà rotatòria entre els membres del govern per un període d'un any.
I ara, deixa'm passar al punt més interessant, el de l'elecció dels parlamentaris. Com pots veure a la pàgina 8 de la Notice explicative pour l'élection du Conseil national du 18 octobre 2015: Informations pour les Cantons où on élit la Chambre du peuple selon le système proportionnel imagina que tens al teu davant la llista electoral d'un partit amb el que't trobes proper ideològicament. Però que, per les raons que siguin, no estàs d'acord amb votar al seu cap de llista: Fas una ratlla al damunt i el teu vot no va a parar a aquest candidat. Imagina que vols donar el doble de vots al segon candidat, fas una ratlla al damunt del tercer i inscrius el nom del segon altre cop. Imagina ara que, pel sisè lloc de la llista, prefereixes votar pel candidat d'un altre partit (a la mateixa llista!): esborres el nom del sisè candidat de la llista i inclous el d'una altra formació que't sembli més adequat. I ara imagina que no hi ha cap llista amb la que simpatitzis completament i que tu en vols crear una de personal: com pots veure a la pàgina 9, pots agafar una butlleta en blanc i escriure els noms dels teus candidats preferits en l'ordre que tu ho desitgis.
Segurament no és un sistema polític perfecte. I estic obert a la discussió dels seus defectes. Però val la pena saber que, quan llegeixis un article dels corresponsals espanyols sobre la política d'aquest país, t'etiquetaran com a progressistes aquells que volen homologar-lo amb els sistemes d'altres països de la Unió Europea, i com a extrema dreta, aquells que no volen canviar una coma d'aquest sistema.
Just per acabar, dir que crec que hi han altres maneres de fer patriotisme que el de buscar-se mites fundadors i cabdills que els representin (als meus fills ningú els va parlar a l'escola de Guillem Tell). Jo he trobat en la defensa del sistema polític d'aquest país, que també és el meu, el millor dels arguments que hom pugui imaginar.
El parlament federal està compost per dues cambres. El Consell Nacional (que seria l'equivalent espanyol del Congrés) amb un nom que'ns diu que el concepte de nació a Suïssa no està lligat a una llengua, sinó a una cultura política cimentada en la estructura confederal d'aquest país. Els 200 escons d'aquesta cambra es reparteix en funció de la població de cada estat (els cantons): Zürich, essent el més poblat té assignats 35 escons, Obwald, un dels menys poblats en té 1. El Consell dels Estats (que seria l'equivalent espanyol del Senat) té 46 escons, que es reparteixen a raó de dos escons per cada estat (els cantons) i un per cadascun dels antics mig-cantons. Això vol dir que el cantó de Zürich, amb 1'3 milions d'habitants el 2008, té els mateixos representants que el cantó d'Obwald, que en 2008 no arribava als 35'000 habitants.
Just afegir que la composició del futur govern de set membres serà escollida de manera proporcional als resultats de les eleccions. I que si com a resultat d'aquests, un partit té dret a dos membres al govern, serà el parlament (i no el partit) qui designarà aquells que li semblin més adequats. Just per acabar amb aquest punt, recordar que la presidència de la confederació serà rotatòria entre els membres del govern per un període d'un any.
I ara, deixa'm passar al punt més interessant, el de l'elecció dels parlamentaris. Com pots veure a la pàgina 8 de la Notice explicative pour l'élection du Conseil national du 18 octobre 2015: Informations pour les Cantons où on élit la Chambre du peuple selon le système proportionnel imagina que tens al teu davant la llista electoral d'un partit amb el que't trobes proper ideològicament. Però que, per les raons que siguin, no estàs d'acord amb votar al seu cap de llista: Fas una ratlla al damunt i el teu vot no va a parar a aquest candidat. Imagina que vols donar el doble de vots al segon candidat, fas una ratlla al damunt del tercer i inscrius el nom del segon altre cop. Imagina ara que, pel sisè lloc de la llista, prefereixes votar pel candidat d'un altre partit (a la mateixa llista!): esborres el nom del sisè candidat de la llista i inclous el d'una altra formació que't sembli més adequat. I ara imagina que no hi ha cap llista amb la que simpatitzis completament i que tu en vols crear una de personal: com pots veure a la pàgina 9, pots agafar una butlleta en blanc i escriure els noms dels teus candidats preferits en l'ordre que tu ho desitgis.
Segurament no és un sistema polític perfecte. I estic obert a la discussió dels seus defectes. Però val la pena saber que, quan llegeixis un article dels corresponsals espanyols sobre la política d'aquest país, t'etiquetaran com a progressistes aquells que volen homologar-lo amb els sistemes d'altres països de la Unió Europea, i com a extrema dreta, aquells que no volen canviar una coma d'aquest sistema.
Just per acabar, dir que crec que hi han altres maneres de fer patriotisme que el de buscar-se mites fundadors i cabdills que els representin (als meus fills ningú els va parlar a l'escola de Guillem Tell). Jo he trobat en la defensa del sistema polític d'aquest país, que també és el meu, el millor dels arguments que hom pugui imaginar.
3 comentaris:
Si has llegit alguna cosa sobre les eleccions del passat diumenge, hauràs vist que periodistes i tertulianos han presentat un panorama apocalíptic de l'ascens de l'extrema dreta a Suïssa.
No entraré en el tema de si el partit amb representació parlamentària més a la dreta de Suïssa està molt més a l'esquerra que alguns partits que es diuen de centre o de centre-esquerra a casa nostra. Però deixam dir-te que, amb el 30% de vots, l'UDC té un membre a un govern de set consellers federals. I que haurà de presentar un programa al Parlament -i convèncer als parlamentaris dels altres partits- per poder passar a tenir-ne dos. Els mateixos que ja té el PS, amb el 19% dels vots.
Segurament, també hauràs llegit alguna cosa comparant l'ascens d'aquest partit al del FN francès. Deixa'm passar a l'hemeroteca per recordar que el lider de l'UDC, Christoph Blocher, va refusar qualsevol comparació afirmant en 2007: Je me préoccupe davantage de l’économie, de la finance et des affaires sociales. Alors que Le Pen fait une fixation sur la question migratoire. I el passat 16.10.2015, en una anàlisi del personatge realitzada per Le Monde, Blocher deia que la ideologia del seu partit és liberal ... alors que, pour lui, le FN est de gauche . Res que no hagués dit abans François Hollande: Marine Le Pen parle comme un tract du Parti communiste des années 70.
I és que, a força de jugar a etiquetar a la penya, hom perd el sentit del que hi ha al darrera en realitat. I quan els partits dits d'extrema dreta comencen a ser votats per la classe obrera, hom pot demanar-se seriosament amb quin programa s'estan presentant ells i amb quin programa han deixat de presentar-se aquells a qui votaven abans.
Doncs si tio,ja estavem una mica "acollonits" pel triomf de l´extrema dreta aquí al lloc on vius,si més no i com be apuntes,això ens han explicat per aquí baix.De tota manera,quan al temps que estem,algú et diu que és liberal ja et pots amarrar les espardenyes.Per aquí baix també en tenim d´aquests,i es fan dir Ciudadanos o Ciutadans,tant és.I espanten,potser notant com l´extrema dreta,però espanten.
Suposo que les coses es veuen de manera diferent quan vius a un país on no tens cap problema per recordar el nom dels membres del govern federal responsables de l'economia, de les finances (no és el mateix!), transports i energia ... però on rarament te'n recordes del nom del responsable de l'interior ... a menys que recordis que també és el responsable del departament de justícia. Just afegir que, amb un parlament i un govern on la dreta és majoritària, aquest càrrec ha estat exercit per una dona socialista que, enguany, també ha exercit com president del Consell Federal (govern).
Les coses també es veuen diferents al meu cantó on, malgrat una lleugera majoria de la dreta, el departament de l'interior ha estat governat durant la primera meitat de la legislatura per una representant dels Verds, de qui sempre me costa molt recordar el nom.
I no és un problema de memòria. Perquè me'n recordo perfectament de noms com els de Felipe Gonzalez, Jose Ma. Aznar, Martin Villa, Barrionuevo, Corcuera, Fernandez-Diaz, Felip Puig, Ramon Espadaler, ...
Simplement, és un altre món que no té res a veure amb el que vaig deixar enrere fa ja molts anys. Aquí, la policia federal sols s'ocupa de temes com els passaports, corrupció, cibercrim, o altres temes de competència federal. L'ordre public està reservat a les policies cantonals i municipals.
Es un món en el que gairebé mai veus als responsables d'Interior -federals o cantonals- a la TV o a la primera plana dels diaris. Un món on el fet que un partit tregui més o menys vots no el farà governar en solitari, ni imposar als altres el seu programa electoral. Un món on qualsevol decisió del govern o del parlament pot ser revocada pel poble, si abans no ho ha fet el tribunal federal. I on el poble pot imposar qualsevol decisió que el govern o el parlament no hagin pres en consideració.
Deixo la interpretació i l'etiquetatge polític de Suïssa als experts i als tertulianos de les televisions ibèriques. Perquè mentre ells parlen del perill de l'ascensió de l'extrema dreta a Europa, a mi el que me preocupa és que l'extrema dreta es perpetuï 4 anys més al govern de l'estat espanyol i encara més que el partit que diuen que ha de regenerar la democràcia espanyola estigui plagat d'individus vinculats amb l'extrema dreta.
Publica un comentari a l'entrada