b.b. king - rock me baby

Per acabar aquesta setmana i aquest mes en que'n B.B. King ens ha deixat, m'agradaria proposar-te escoltar aquest tema interpretat per quatre grans: Buddy Guy, Jimmie Vaughan, B.B. King, Eric Clapton, d'esquerra a dreta a l'escenari. No afegiré res més. Escolta'ls i sabràs perquè.

ciu: al fons i a la dreta

Avui et recomano llegir l'entrevista a l'Artur Mas que li publiquen els seus a La Vanguardia, on destacaria frases com:

• "Evidentemente nuestro handicap y seguramente nuestro error es no haber sido capaces (...) de atraer a una parte de estos electores tradicionales del Partido Socialista que ahora ya no les votan",
• "El otro motivo de orgullo es haber mantenido la cohesión social en Catalunya y los servicios públicos fundamentales (sanidad, enseñanza, servicios sociales, etcétera) con 5.000 millones de euros menos. El mérito de estos últimos cuatro años es haber mantenido el estándar de calidad de todos estos servicios y por lo tanto todas las prestaciones de cara a la gente, con un 20% menos de presupuesto" (veure Cafè amb Llet a Cadena Ser i a La Sexta). 
• "No sólo habla de la mafia, sino que nos llama ladrones. Y yo me pregunto, cuando a una persona le llamas mafioso y ladrón, debes tener que probar alguna cosa, porque sino... (com Ada Colau està molt ocupada, li passo al president aquest vídeo de Cafè amb Llet amb un resum d'aquestes acusacions, un vídeo defensat per na Teresa Forcades).
• "Por ejemplo, hay dos maneras de resolver las desigualdades. La primera, creando riqueza, actividad y trabajo. La segunda, repartiendo miseria y escasez. Es decir, Dinamarca o Cuba. Y se tiene que escoger. Y nosotros estamos preparados para hacer Dinamarca. Y otros están preparados para hacer Cuba. Cada uno tiene que defender su modelo. El nuestro es Dinamarca".

Tot i que adoro el sentit de l'humor del que fa gala constantment l'Artur Mas, he de confessar que aprecio molt més les derives geogràfiques del seu partit al llarg del temps. Es a dir, les raons que els han fet abandonar la identificació del país amb Finlàndia per adoptar la de Dinamarca ... (la identificació amb Guinea Equatorial la va fer penya que no tenien res de patriotisme!).

També és interessant veure que, si al principi de la setmana Santi Vila comparava la línia política de "Barcelona en Comú" amb la de Veneçuela, l'Artur Mas la comparava a l'entrevista de finals de setmana amb la de Cuba. A la velocitat a la que avancen les desqualificacions hi han apostes per saber quan compararan la gestió municipal de BCN a la de Pyongyang! 

condena a los ataques contra los símbolos españoles

Leo Messi: El rei?

Fent omissió de la diferència horària, en Sinfu ens ha enviat un mail a 01:54 AM  amb un enllaç al comunicat del govern espanyol relatiu a la xiulada del Camp Nou. 

Entre altres temes propis als deliris d'aquest govern, trobem els següents:  

El Gobierno condena los ataques contra los símbolos que representan al conjunto de los españoles, a la democracia que los ampara y a la convivencia que comparten.

El govern ha deixat clar que aquest comunicat només fa al·lusió al partit de futbol. Podem sospitar doncs que no es refereix a la denuncia del sindic de greuges en relació al passaport emès a Castilla-La Mancha a un cavall anomenat: "Catalán de mierda". I ens podem témer que tampoc deixarà sense resposta l'al·lusió colpista vehiculada pels titulars de El Periódico: Felip de Borbó va haver de saludar el rei: Leo Messi.

Aquells que busqueu raons per passar el dia indignats us recomano llegir el comunicat del govern espanyol o els articles de Salvador Sostres a El Mundo i el de César Vidal a La Razón. I si de pas podeu oblidar totes les rucades que heu llegit aquests dies a la premsa o rebut per whatsup, recordeu quin ha estat el partit més votat a Espanya a les darreres eleccions.

Aquells a qui us agradi el trash us recomano la lectura de les amenaces de mort a Leticia Sabater. Finalment, si voleu veure com s'està posant de nerviós l'Artur Mas us proposo esperar un moment per veure el post que sortirà publicat d'aquí una estona.

tedeschi trucks band: angel from montgomery

La veu impressionant de Susan Tedeschi, en un llegendari tema de John Prine: Angel From Montgomery. L'interpreta amb la banda que comparteix amb el seu company Derek Trucks (el senyor de la cua al final del vídeo) i que porta per nom: Tedeschi Trucks Band.

També pots escoltar aquest tema interpretat per Bonnie Raitt, a qui vam veure fa poc en l'homenatge a Stevie Ray Vaughan. O millor encara interpretat per Bonnie Raitt i John Prine, el seu autor (pots trobar la lletra del tema al vídeo). I tot i que potser no sigui la versió més reeixida et proposo de donar un cop d'ull a aquesta versió d'Angel From Montgomery que Bonny Raitt ens presenta amb un acompanyament de luxe: Bruce Hornsby (acordió), Bryan Adams, Jackson Browne i Kim Wilson.

Per acabar i just per info, el proper diumenge podràs trobar Susan Tedeschi i Derek Trucks en un vídeo que segur que no et deixarà indiferent.

hamlet: hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca

El Periódico d'ahir recollia unes declaracions del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, on identificava la candidatura liderada per Ada Colau, de Barcelona en Comú, amb el règim de Veneçuela, per advertir del possible risc que corren alguns projectes en infraestructures a la capital catalana. I afegia que: La nostra referència ha de ser Dinamarca, no Veneçuela.

No puc recordar al programa de CiU la creació d'una comuna lliure com la de Christiania, ni que digués res sobre que la vila de Copenhaguen pot viure la mar de bé sense organitzar cap premi de Formula 1.

Tampoc recordo haver escoltat a cap membre de CiU dient que els ciutadans de Copenhaguen viuen en l'angoixa de no poder invertir les somes astronòmiques que Ginebra va decidir no invertir en l'organització del Mobile World Congress (Ginebra va sobreviure força bé quan va marxar a BCN).

Quan Santi Vila diu que la referència de CiU és Dinamarca, imagino que es refereix a una Dinamarca on 1/5 part de la població no viu sota els llindars de pobresa. On l'ajuda social no es delega a Caritas o a la Creu Roja. On la policia no es dedica a desnonar la gent pobre de casa seva mentre altres districtes de la ciutat tenen una renda que és igual a 2,5 vegades la renda mitjana. Imagino que tampoc es refereix al seu sistema public de sanitat o al seu model d'escola laica. Tampoc a un model energètic dissenyat per polítics jubilats als consells d'administració de companyies elèctriques i petrolieres.  

Podria seguir enumerant una llarga llista de coses a les que ni en Santi Vila ni el partit al que milita es podrien referir i me preocupa enormement la pregunta que se'n dedueix: De quina Dinamarca ens estàs parlant, Santi? Potser de la de Hamlet? (Hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca).

Crec que seria una bona idea que el teu partit, i el senyor que el dirigeix, féssiu un examen de consciència i us demanéssiu què és el que heu fet -i aliant-vos amb qui!- perquè aquest país se sembli més a Veneçuela que a Dinamarca. I sí, tots sabem qui és l'individu que governa a Madrid i també quina és la seva banda de trolls. Però no seria just oblidar qui els va donar suport parlamentari quan ho van necessitar per liquidar el que quedava de l'estat social.

Dinamarca? Santi, si mai l'has visitat, m'agradaria saber què és el que has vist d'aquest país que t'hagi fet pensar que té alguna cosa a veure amb el nostre o amb les polítiques que a CiU heu tirat cap endavant. Potser hagi estat jo a qui se li hagi escapat alguna cosa que no he sabut veure.

bonnie raitt & norah jones: tennessee waltz

Bonnie Raitt, a qui viem ahir amb John Lee Hooker i a qui vam escoltar fa poc en un homenatge a Stevie Ray Vaughan, en aquest vídeo en un duo amb Norah Jones. Dues veus de màgia pura interpretant un tema de pura màgia: Tennessee Waltz.

john lee hooker & bonnie raitt (1991)

Una de les coses que més m'agraden d'escriure al GS és el fet de poder compartir el nostre quotidià: idees, un llibre que hem llegit, un film que hem vist i, naturalment, tot tipus de rucades i bajanades ... No m'oblido de la musica, en particular dels emails que he rebut de la penya dient-me que, gràcies al GS, havien descobert: Bonnie Raitt.

Avui et proposo escoltar aquest peaso de tema: I'm In the Mood for Love interpretat en duo amb un monstre del blues: John Lee Hooker. Si ja havies escoltat abans aquest tema interpretat per un munt d'altres intèrprets: des d'Ella Fitzgerald, Louis Armstrong, fins a Rod Stewart, segur que coincidiràs amb mi amb que mai havia estat apte per diabètics, almenys no fins aquesta versió de John Lee Hooker i Bonnie Raitt. Segons Wikipedia no soc l'únic que es va quedar encisat, car Bonnie Raitt va rebre un Grammy gràcies a aquest tema.

beth hart - am I the one?

Hi ha qui diu que escoltar la veu de Beth Hart i enamorar-se d'ella és un automatisme al que pocs amants del blues poden escapar. També hi ha qui diu que veure-la en directe a Am I The One? i marxar corrent és qüestió de mil·lèsimes de segon. El que a mi m'agradaria és que'ns deixem de collonades i que escoltis aquest tema que va interpretar el 1999 a Rockpalast. La seva veu és senzillament al·lucinant!

Després d'aquest concert va seguir una dieta de pancakes i va guanyar un xic de pes, es va fer uns quants tatuatges i, probablement, el seu otorrino li va dir que, de seguir cantant així, li donava dos anys de veu. En fi, que segueix tenint una veu impressionant, però ara la dosifica adequadament, com en aquest tema amb el mestre Joe Bonamassa: I'll Take Care of You.

the psychedelic furs - love my way

Fa ja la tira d'anys que'n Hands va fer-me descobrir: the psychedelic furs - love my way. Per cert, et vaig tornar el disc, oi? En tot cas, me demano si val la pena recordar la lletra en un dia com avui:

They'd put us on a railroad

They'd dearly make us pay

For laughing in their faces

And making it our way

There's emptiness behind their eyes

There's dust in all their hearts

They just want to steal us all

And take us all apart

But not in

You can never win or lose

If you don't run the race

baleinev festival vs eurovisió

Continua la temporada de festivals a Suïssa. Després del Balelec del passat 8 de Maig a l'Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), aquest vespre li ha arribat el torn al Baleinev Festival, organitzat pels estudiants de la Haute Ecole d'Ingénierie et de Gestion du Canton de Vaud (HEIG-VD), al campus de Yverdon-les-Bains, per on ha passat una pila de col·legues del curro. 

Ni el centre, ni els estudiants de la HEIG-VD, no tenen els mitjans de la EPFL. I el cartell del festival se'n ressent. Tot i això, han reeixit a fer venir The Bombpops, un grup que ja et vaig presentar el maig de l'any passat i que també actuarà al Bleu Lézard de Lausanne el proper 2 de Juny, després de passar el 26 de Maig per Sant Feliu de Guíxols i el 27 pel Rocksound de BCN.

Tot i que no tinc l'atreviment d'altres per presentar aquest grup com un exponent del nou punkrock californià, sonen força bé, son divertits i m'agraden. En concret, amb aquest vídeo m'he trencat la caixa de riure.