blade runner - voight-kampff test

Quan el 1982 va sortir Blade Runner, molts pensaven que el famós test de Voight-Kampff no era sinó una adaptació de l'antic Test de Turing. No conec ningú a qui se li passés pel cap que, anys més tard, s'acabaria convertint-se en una tècnica rutinària a les entrevistes de treball dirigides per psicòpates diplomats en psicologia. Però sí que conec un munt de penya que, després de sortir d'aquestes entrevistes, lamenta profundament no haver-la acabat de la mateixa que Leon (interpretat per Brion James) ho va fer amb el Blade Runner Holden (interpretat par Morgan Paull) a la Tyrell Corporation.

dropkick murphys - johnny, i hardly knew ya

the war again

Written in the early 1960s by Canadian Buffy Sainte-Marie, the Universal Soldier is an unusual war-protest song because it blames war not on governments, leaders or corporations, but on the individuals who accept the notion that killing solves problems and one war can end future wars. As implied by the title, Sainte-Marie makes no distinction between the soldiers of different nations, religions or ideologies: they fight for different causes but the same reasons (see more on youtube).

Sinfu..és cert???

Béruier Noir

Béruier Noir és una banda de punk dels 80's, que desconeixia totalment. L'he descobert gràcies a Joni D.(Joni Destruye, germà de Ferran (dep) dels Antidogmatikss, que va penjar un enllaç a facebook). De nou actuals per haver escrit el tema "Mourir a Paris" quan l' atemptat a Charlie Hebdo i haver- lo publicat després dels recents successos del passat 13 de Novembre. Amb altres grans temes com "Vivre Libre ou Mourir" o "La Janeusse Emmerde le Front National", que recorden terriblement la manera de fer de les bandes punk dels 80´s, incloses les d'aquí.

Jo Nesbo

Jo Nesbo és,entre altres coses,un escriptor de novela negra noruec. He de reconèixer que sóc un entusiasta dels llibres de la sèrie del detectiu o investigador Harry Hole. No us en faig cinc cèntims de res per a no caure en cap tipus d´espoiler. Més m´estimaria que intentéssiu endinsar-vos en el seu mon. Val la pena.

En Jo Nesbo també té una banda de rock, suau, una mica intimista, amb tocs country. Preferixo, però, els seus llibres a la seva música, què voleu?, qüestió de gustos. Si no sou lectors de novel·la negra,és possible que aquest autor us desperti l'interès. I si ja ho sou, com em consta que en Batty ho és, no us el podeu deixar perdre.

die toten hosen - und wir leben

Und Wir Leben, 14è tema de l'àlbum Opium fürs Volk (1996) de Die Toten Hosen. Una de les rares incursions del grup en el celtic punk rock, amb una canya increïble. Anys més tard, al 2010, utilitzarien aquest tema per obrir els seus concerts. Tot i que el vídeo del tema que avui comparteixo amb tu és una gravació d'estudi perquè tots els live que he trobat són d'una pèssima qualitat.

 

die ärzte - scheint die sonne auch für nazis?

die toten hosen - hier kommt alex

Avui vull compartir amb tu Hier kommt Alex: un vídeo d'un concert de 2008 interpretat 20 anys després de la sortida d'aquest vell tema de la banda de punk Die Toten Hosen. El primer single i la primera pista de l'àlbum Ein Kleines bißchen Horrorschau. Una lletra que'ns presenta d'Alex DeLarge, protagonista del llibre i del film A Clockwork Orange.

En fi, una canya de tema i de concert. Just per la curiositat, i de propina, et proposo veure els Die Toten Hosen en el vídeo oficial del tema 27 anys abans. Tot i que jo li prefereixo aquest vídeo, per les referències al film i per la lletra del tema. 

bertrand russell: la tetera de porcelana china

Tina S.

Buuuuf!!!

if you repeat a lie often enough ...

publicat a 9gag.com

perdiendo el norte

paris - divendres 13.11.2015

banderita española

He deixat passar uns dies per penjar aquest vídeo que van publicar a eldiario.es, 30.10.2015. No ho he fet amb mala fe, de veritat. Però me priva la idea de traure'l cada cop que algú presenti el nacionalisme català com quelcom de cavernícola, oposat a una Espanya oberta, moderna i integrada en la cultura occidental.   

'Banderita española' y 'Paquito el chocolatero', en los actos de la Policía 3.0 de Cosidó ... La Banda de la Policía recurre al pasodoble de contenido militar y patriótico para amenizar los actos con familiares y el resto del público. El Cuerpo sufre un proceso de militarización que ha llevado cambiar sus insignias, cánticos y a introducir el bastón de mando para pasar revista (...)

El acto concluye con la intervención de la banda sinfónica de la Policía Nacional que, acompañada de una cantante ataviada con mantón, acomete ‘Banderita’, el pasodoble escrito en 1919 y cuya letra arranca: “Allá por tierra mora, allá por tierra africana, un soldadito español, de esta manera cantaba…”.

El fragmento de la actuación corre estos días de teléfono en teléfono de policías de diferentes escalas, entre el choteo y el bochorno de quienes lo contemplan. “Banderita tú eres roja, banderita tú eres gualda, llevas sangre, llevas oro, en el fondo de tu alma”, reza el pasodoble, obra del maestro Francisco Alonso en la partitura, y de los libretistas Enrique Paradas y Joaquín Jiménez.

Espero que els unionistes tinguin els mateixos problemes d'identitat  quan llegeixen noticies com aquesta, que els que altres persones tenen quan se'ls hi presenta Artur Mas com l'apòstol de la independència. Podria afegir alguna cosa més, però espero que en tinguin més que prou llegint la noticia i passant-se el vídeo. 

Ens veurem allà dalt

M´agradaria recomanar aquest llibre que em va atrapar des del primer moment, amb les primeres paraules: "Tots els que creien que aquella guerra acabaria aviat havíen mort feia molt temps. Precisament a causa de la guerra".

En Pierre Lamaitre, l´autor,ens relata des de l´horror de la guerra i les trinxeres durant la I guerra mundial, fins al drama i la supervivència a la França de posguerra, amb bones dosis d´humor negre. I no vull explicar-vos res més. Si encara no l´heu llegit, no el deixeu escapar.

una cita d'albert einstein

Insanity: doing the same thing over and over again and expecting different results. Albert Einstein (see Quora).

No pretenguem que les coses canviïn si sempre seguim fent el mateix. Una crisi pot ser una veritable benedicció per a qualsevol persona, per a qualsevol nació. Perquè la crisi ens porta al progrés. La creativitat neix de l'angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neixen les iniciatives, així com els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar superat per ella.

Aquell que dona la culpa del seu fracàs a una crisi, demostra no creure el seu propi talent, i estar més interessat en els problemes que en les solucions. La incompetència és la veritable crisi. El problema de les persones i els països és la mandra amb la que tracten de trobar les solucions als seus problemes.

No hi ha desafiament sense una crisi. Sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. No hi ha mèrit sense crisi. És en la crisi on aflora el millor de nosaltres. Sense una crisi qualsevol vent és una carícia.

Parlar de la crisi és promoure-la. I callar aquest fet és exaltar el conformisme. Així doncs, treballarem dur en lloc de parlar. Acabem d'una vegada per totes amb l'única crisi que ens amenaça, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

(Traducció lliure d'una visió d'Albert Einstein sobre la crisi: no he trobat la font, així que si algú la troba i vol incloure-la ...) 

Dedicat als amables lectors del Vilaweb, El Punt Avui, Nacio Digital, Ara, i altra premsa per l'estil. També als militants d'esquerra republicana, on vulgui que es trobin (nota: per si algú no ho ha entès, és un eufemisme!)

sobre la república galàctica

Hi ha una cosa amb això de la República Galàctica i la princesa Leia Organa que no havia entès mai abans de llegir-me la versió curta de la seva vida al Wiki (per la versió llarga, hi ha el banc de dades de Star Wars) . Com es pot ser princesa i dir-te Leia Organa si la teva mare és la senadora Padme Amidala i el teu pare el cavaller Jedi Anakin Skywalker? Com es pot ser princesa si el teu germà bessó no és príncep i tampoc porta el teu nom? I com es pot ser princesa i casar-te amb un contrabandista galàctic per defendre l'antiga república? Finalment, anava a afegir que com es pot ser princesa i portar un pentinat tant ridícul com el que porta quan la detenen ... però, després de haver viscut durant anys veient el de l'antiga reina, la veritat és que impressiona molt menys.

Si algú està esperant que ara comenci a fer paral·lelismes amb la política de casa nostra, vull recomanar-li que es compri La Vanguardia i es llegeixi els comentaris dels trolls de la FAES.  Perquè del que vull parlar avui és de la decisió de Disney d'aturar la producció de joguines de la princesa Leia en plan esclava de Jabba_the_Hutt, vestida amb un dels bikinis més cutres que ha produït Hollywood. Un bikini que, paradoxalment, ha encès durant dècades la flama del desig d'uns quants milers de geeks. Bé, diguem que també ha encès el desig d'alguns coneguts professors de paleontologia, entre els que no podem incloure el nostre amic Orlando: més que res perquè, ni és paleontòleg, ni és conegut fora de les rutes nocturnes dels pubs del Vallès.

Carrie Fisher també ha sortit amb la historia de que odiava aquest bikini, que havia descrit com: el que les supermodels portarien en el setè cercle de l'infern. Tot el que jo puc fer és mostrar el meu acord amb en Sinfu, quan diu que: Carrie Fischer no ha vist mai els prêt-à-porter d'algunes professores d'antropologia de la UAB, per fer aquest tipus de declaracions.

Espero que, ara que també són propietaris de Pixar, Disney no decideixi de carregar-se cap altre personatge. Qui sap on podria portar-nos aquest procés. No, no penso en política. Sinó en un bon amic a qui el món se li cauria al damunt si Warner decidís un dia carregar-se a Marvin.

the dentist

chucky fa por als periodistes

les tècniques d'interrogatori segons frank drebin

el nacionalisme segons austin powers

Dr. Evil and Mini-Me (El Jueves)

Diuen que el Dr. Evil estava preocupat i no sabia com seguir sent president amb un partit que estava per terra en els sondejos i una pila de militants a la presó.

Diuen que va ser JJ Esparza, també conegut com Number 2, qui va proposar-li fer el mateix que Austin Powers. Amb un partit que també estava podrit per la corrupció fins el moll de l'os, i unes expectatives de vot que no li asseguraven ni a ell la presidència, ni als seus la impunitat, Powers va trobar uns pardillos que, units amb els símbols de la nació contra els enemics externs, el van ajudar a guardar la majoria a la cambra pel seu partit i a ell la presidència i l'estatut d'heroi nacional.

El Dr. Evil estava convençut de que havia creuat Powers alguna vegada, tot i que no recordava on i si havien parlat d'alguna cosa. I, com era costum en ell, no tenia cap altra idea. Així que va decidir convocar el primer pardillo del regne: Pierre Sans Chaise, que va insistir en que volia ser el seu gat de companyia, confonent clarament el Dr. No de James Bond amb el Dr. Evil d'Austin Powers, un film molt més adaptat a la realitat política espanyola. El Dr. Evil va decidir no fer-li cap confiança i va decidir seguir depositant-la en el seu alter ego: Mini-Me, també conegut com el Verne Troyer de la política espanyola.

Trover va deixar la filial del seu país natal en mans d'una ginoide que ell mateix havia programat. I gràcies a un càsting que recollia els col·laboradors més competents d'ambdós socis, va reeditar a Espanya el Frente Nacional de Colòmbia, amb una campanya mediàtica en la que el mantra 'España' reemplaçaria l'original de 'Catalunya' de Powers. L'objectiu era repetir-lo fins la nàusea, a fi que ningú se'n recordés dels problemes del país: aquells que volen salvar-lo, la corrupció, la injustícia, la impunitat, la pobresa, l'atur, el deute, la sanitat, les pensions, ...

L'eficàcia d'aquests mantres en l'anestesia cerebral dels ciutadans ha estat reconeguda fins i tot pels més importants líders del budisme. Fins el punt que en Dalai Lama havia previst inicialment instal·lar-se a Lavapiés, idea que va ser desestimada al realitzar que el seu look i el dels seus monjos podria acabar per associar-se al del duo Dr. Evil i Mine-Mi i trobar-se al bell mig d'una guerra que ha estat magistralment descrita pel film culte: Austin Powers in Goldmember, film que acaba per descobrir-nos que Mini-Me és un clon del Dr. Evil. I que el Dr. Evil  i Powers són germans bessons d'un pare racista (encara que, segurament el pare és un altre) i d'una mare que va intentar assassinar-los.

---

Altres referències:

• Kathryn Crameri: 'Goodbye, Spain?': The Question of Independence for Catalonia, The Canada Blanch/Sussex Academic Studie, 2015 (veure extracte a Google llibres)
• Wikia - Austin Powers,, Characters,
• Youtube Trailers: Austin Powers: International Man of Mystery (1997), Austin Powers: The Spy Who Shagged Me (1999), Austin Powers in Goldmember (2002) i, a la introducció d'aquest darrer film, com una pel·lícula dins de la pel·lícula, una paròdia del Octopussy de James Bond, que porta per nom Austinpussy i ha estat dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Cruise (Austin Powers), Gwyneth Paltrow (Dixie Normous), Kevin Spacey (Dr Evil), Danny DeVito (Mini-Me), i John Travolta com a Goldmember.